La plaça del Virrei Amat de Barcelona recuperarà el nom original previ al franquisme

Una de les zones més populars de Nou Barris canviarà la seva nomenclatura després de 85 anys

Publicat el 27 de març de 2026 a les 07:46
Actualitzat el 27 de març de 2026 a les 07:47

Després de més de vuit dècades sota una denominació imposada per la dictadura, la plaça del Virrei Amat recuperarà oficialment el seu nom original. El Plenari del Districte de Nou Barris ha donat llum verda a la proposta per rebatejar l'espai com a plaça de Joan Salvat-Papasseit, una decisió que tanca tres anys de campanya veïnal i de reivindicació de la memòria històrica a Barcelona.

Aquesta mesura no és només un tràmit administratiu, sinó un acte de justícia democràtica que substitueix la figura d'un representant de l'imperi colonial espanyol per la d'un dels autors més apreciats de la literatura catalana.

Així doncs, Salvat-Papasseit torna al cor de Nou Barris, un districte amb una forta identitat obrera que s'ha bolcat en la recuperació de la seva memòria durant l'any commemoratiu del centenari de la mort del poeta.

Un canvi de nom amb rerefons polític

La història d'aquesta plaça és el reflex de les convulsions polítiques de Catalunya al segle XX:

  • 1931-1934: La plaça s'inaugura durant la Segona República sota el nom del cèlebre poeta d'avantguarda Joan Salvat-Papasseit, desaparegut pocs anys abans (1924).

  • 1941: En plena postguerra, el règim franquista ordena eliminar el nom del poeta català del nomenclàtor per substituir-lo pel de Manuel d'Amat i de Junyent, virrei del Perú al segle XVIII, vinculat a l'aristocràcia borbònica.
  • 2024-2025: La plataforma Restituïm aconsegueix que l'Ajuntament tramiti el retorn al nom original. La iniciativa ha comptat amb el suport de 1.200 signatures i l'aval de PSC, Barcelona en Comú, ERC i Junts. Per contra, PP i Vox s'hi han oposat, defensant la vigència de la figura del virrei Amat.

La connexió del poeta amb el barri

Un dels arguments clau de la plataforma Restituïm ha estat el vincle geogràfic del poeta amb la zona. Tot i que Salvat-Papasseit va néixer a la Barceloneta, on ja té un passeig dedicat, va viure bona part de la seva vida a la zona de la Font d’en Fargues, que aleshores formava part de la barriada de Santa Eulàlia de Vilapicina, a tocar de la plaça que un dia va portar el seu nom.

El repte de la "duplicitat" i el cost econòmic

El camí cap a l'aprovació no ha estat lliure d'obstacles tècnics. Segons la normativa de la Ponència de Nomenclàtor, la ciutat intenta evitar la duplicitat de noms, i ja existeix el Passeig de Salvat-Papasseit a la Barceloneta. Tot i això, en aquest cas s'ha considerat una excepció històrica per tractar-se d'una reparació democràtica.

D'altra banda, el canvi té una dimensió logística:

  • Transport Públic: La plaça és un node important de comunicacions que inclou l'estació de Metro (L5) i nombroses parades de bus (TMB).
  • Retolació: El regidor de Nou Barris, Xavier Marcé, ha assenyalat que la "despesa importantíssima" no deriva només de les plaques de carrer, sinó de l'actualització de tota la senyalística de la xarxa de transport i guies urbanes.

Un cop aprovat pel Plenari del Districte, l'expedient passa a la Ponència de Nomenclàtor de Barcelona, l'òrgan que ha de ratificar definitivament el canvi. Els promotors de la iniciativa esperen que el procés administratiu culmini abans d'acabar l'any, permetent que el nom de Salvat-Papasseit torni a presidir aquest eix central de Nou Barris 85 anys després.