Rep el butlletí cada matí al teu correu
La seu del PNB serà aquest divendres l'escenari d'una nova reunió entre els nacionalistes bascos i Junts. La relació, que va quedar corcada la tardor del 2017, torna a ser sòlida: ha existit coordinació de cara a la investidura de Pedro Sánchez -almenys dues reunions a Bèlgica-, i la cita a Bilbao servirà per oficialitzar la resurrecció de l'aliança. Una aliança que tindrà importància a Madrid -el PSOE els necessita a tots dos per tirar endavant qualsevol mesura- i que s'explica, també, per la competència interna existent a Catalunya i a Bildu. Si Junts té com a principal rival ERC per tenir l'hegemonia independentista i per tornar al Palau de la Generalitat, el PNB observa amb neguit com Bildu l'ha superat al Congrés i com l'haurà de contenir en les eleccions basques del 2024. Unes eleccions, per cert, en què els socialistes seran claus per triar el lehendakari.
Un alt dirigent de Junts assenyalava aquesta setmana que la relació amb el PNB s'ha refet, i hi posava dos apèndixs: que qui hi ha tingut més interès ha estat el partit que comanda Andoni Ortuzar, i que no és el mateix parlar amb Sabin Etxea -la seu dels nacionalistes bascos- que amb el lehendakari Íñigo Urkullu. El seu paper com a mediador la tardor del 2017 va deixar cicatrius, especialment amb Carles Puigdemont, que el va acabar veient com algú de part. De part, en essència, de l'ordenament constitucional i dels posicionaments de la Moncloa. Amb Bildu i ERC tenint una relació consolidada -a ningú se li escapa que els republicans tenen més sintonia al Congrés amb l'esquerra abertzale que amb Junts-, i amb la proximitat d'unes europees que poden propiciar ampliar les aliances, als de Puigdemont i al PNB ja els va bé coordinar-se.
També ideològicament, perquè els nacionalistes bascos observen amb cert temor com el govern de coalició entre el PSOE i Sumar conté elements programàtics que només fent pinya amb Junts es poden anar corregint al llarg de la legislatura. El reconeixement nacional és, també, un dels elements de coincidència entre els postconvergents i el PNB, tot i que l'aproximació és diferent: mentre uns demanaran el referèndum en la primera trobada de la taula de diàleg amb el PSOE, els altres reclamen ampliar l'autogovern i blindar-ne les competències. Ja se sap que, amb el finançament arreglat -Pere Aragonès n'ha encarregat un de singular a la conselleria d'Economia per plantejar-lo a al Moncloa-, hi ha coses que són més senzilles.
A la trobada, per part de Junts, hi assistiran el secretari general, Jordi Turull; el president del grup parlamentari, Albert Batet; i la portaveu a Madrid, Míriam Nogueras. Una vegada més, la presidenta del partit, Laura Borràs, serà la gran absent. Ni ha participat en cap reunió pública amb el PNB -a Waterloo, al setembre, només hi havia Turull i Puigdemont- ni tampoc amb el PSOE per la investidura de Sánchez. En aquest tipus de cites, és tan important qui hi és com qui no hi és. I hi ha girs de guió que, inevitablement, reparteixen noves cartes de protagonisme.
Avui no et perdis
»Aragonès crida a una «nova etapa» i allarga la mà a Junts; per Carme Rocamora.
»Economia rep l'encàrrec d'Aragonès d'elaborar una proposta de finançament singular per a Catalunya; per Carme Rocamora i Oriol March.
» La veu de Nació: «El president i el candidat»; per Oriol March.
»Els treballadors donen una treva a la nova era de Rodalies; per Lluís Girona i Irene Montagut.
» Opinió: «Vistalegre IV»; per Jonathan Martínez.
»La Fiscalia demana nou anys de presó per a Dani Alves; Lluís Girona.
»Les denúncies per violència masclista en l'àmbit de la parella augmenten un 10% el 2023.
»Sánchez defensa a Israel que la resposta a Hamàs no pot implicar la mort de «milers de nens»; per Irene Montagut.
» Opinió: «El món embogeix»; per Viviane Ogou.
»Portar el gos deslligat a Barcelona ara sí que serà motiu de multa; per David Cobo.
redactor en cap de Nació
