[nointext]
Rep el butlletí cada matí al teu correu

El Departament d'Educació va prendre una bona decisió quan va avançar l'inici del curs escolar a la primera setmana de setembre. Va generar protestes sindicals i se'n van discutir les formes, perquè el Govern va tirar pel dret sense una discussió prèvia amb els representants dels docents, però el propòsit tenia sentit. Segurament, si hagués provat de consensuar la mesura, no se n'hauria sortit. I d'aquí que cregués que havia d'executar el canvi en el calendari lectiu -anunciat pel mateix Pere Aragonès- i que ja capejaria el malestar laboral.

Als calaixos de la conselleria s'hi acumulaven estudis sobre la idoneïtat de la mesura -ho repetia l'exconseller Josep Gonzàlez Cambray-, posposada repetidament per successius governs. Aquest dijous, Educació va fer marxa enrere i va triar un camí del mig. Les classes tornaran a endarrerir-se, ara fins al 9 de setembre, uns dies abans de la Diada. Un altre canvi de parer de la conselleria sobre una decisió presa. El que el Govern pretenia afermar ja ha mutat. L'anunci corria ahir per grups de whatsapps de famílies. 

És conegut que els sindicats mai es van trobar còmodes amb l'avançament al 5 de setembre -amb l'argument del poc marge de maniobra per preparar l'inici de curs i la dificultat afegida de no conèixer tota la plantilla amb prou antelació, pel retard en el nomenament de professors- i també se sabia que el Consell d'Educació de Catalunya havia discutit la qüestió, sensible entre el col·lectiu docent. La conselleria ha acabat cedint, però ha gestat un relat perquè no ho sembli. "Mentre jo sigui consellera, no tornaren a començar el curs després de la Diada", afirmava aquest dijous la consellera Anna Simó. Després de l'Onze de Setembre, no. Només dos dies abans, sí. 

Els arguments pels quals calia situar l'estrena del curs la primera setmana de setembre ara són flexibles. En una entrevista a Nació el 18 de setembre de 2022, l'exconseller Cambray, justificava la mesura per dues motivacions: "La primera, afavoreix l'alumnat, perquè redueix el temps de desconnexió de l'estiu, especialment per als alumnes vulnerables que no tenen les mateixes oportunitats per accedir als casals. I, la segona, és una mesura de conciliació familiar, perquè les famílies tenen el mateix horari al setembre que a l’octubre, novembre o desembre". Maleïda hemeroteca. La conciliació de principis de setembre tornarà a ser un maldecap privat, el de cada llar. I les famílies amb menys recursos hauran de fer paciència que les escoles obrin.

Però, desigualtats al marge, la reculada d'Educació amb el calendari escolar -encara que es vengui com a parcial- transmet una feblesa i una incongruència del Govern. La feblesa de mostrar incapacitat per sostenir en el temps una mesura ben acollida per les famílies. I la incongruència de falcar la idea que es prioritza la situació laboral dels docents en un curs que havia d'estar marcat per la millora del sistema educatiu, arran dels resultats deficients registrats en l'informe PISA. Aquest febrer s'esperaven les primeres conclusions del comitè d'experts que persegueix canvis per incentivar els progressos acadèmics dels alumnes catalans. De moment, febrer és el mes del pas enrere en la consolidació del calendari lectiu.

Escarmentat per cursos amb vuit vagues de mestres i professors, l'executiu transmet la percepció que ha fet tot el que ha pogut per atendre les reivindicacions laborals mentre la qualitat del sistema s'ha anat degradant. Al Govern no se li pot retreure que no hagi incorporat docents a les aules -s'han contractat professionals i regularitzat interins per milers-, però la pregunta és si l'esforç en l'increment de la despesa per pagar nòmines ha revertit prou en l'excel·lència de l'educació pública. El del nivell de formació mitjà dels nous mestres encara és un debat tabú en aquest país.

Per ser justa i equilibrada, l'anàlisi del moment no hauria d'ometre la pressió a la qual està sotmès el sistema. Perquè, particularment a Catalunya, el repte educatiu incorpora variables com l'atenció a la diversitat creixent a les aules -diferent d'altres autonomies de l'Estat- o l'ofensiva judicial sobre el model d'immersió, que obliga l'administració a concentrar-hi esforços. Però conegudes les dificultats, sorprèn la facilitat amb què es cometen el que en el tennis es coneix com a errors no forçats. I fer l'acordió amb el calendari escolar en sembla un de clar.
 

---

Avui no et perdis

» Decisió definitiva: la Fiscalia del Suprem descarta el terrorisme contra Puigdemont; per Bernat Surroca.

» Un error del jutge García Castellón podria anul·lar el cas Tsunami.

» El PSOE amenaça de retirar la llei d'amnistia si no hi ha acord amb Junts.

» Entrevista a Xavier Antich: «Seria poc intel·ligent no aprofitar el conflicte que l'amnistia ha generat a l'Estat»; per Ferran Casas i Bernat Surroca.

» Els 10 consensos del Parlament per fer front a la sequera; per Carme Rocamora.

» ERC vota en contra d'aturar el Hard Rock en plena negociació pressupostària.

» Els comuns exigeixen 1.000 milions en habitatge i regular els lloguers de temporada per aprovar pressupostos; per Carme Rocamora.

» Arsènic, el perillós contaminant natural que torna en cada sequera; per Arnau Urgell i Vidal. 

» Acord perquè els conductors de VTC i els nous taxistes hagin de tenir el B2 de català; per David Cobo.

» Opinió: «El rumor com a arma de destrucció massiva»; per Joan Puigcercós.

» Opinió: «Tret de sortida al disseny de retallades»; per Marta Ribera Carbó.

» Polèmica per una batuda de caça que va provocar la fugida d'un os bru; per Arnau Urgell i Vidal.

» El temps d'aquest divendres: el Barcelonès i cinc comarques més, en alerta per pluja.
 

---

 El passadís

Ja fa cinc mesos de les eleccions a les cambres catalanes, que en el cas de la Cambra de Comerç de Barcelona van suposar un gir clar. L'elecció de Josep Santacreu, amb l'impuls d'importants sectors empresarials, va fer fora del govern de la institució l'executiva independentista d'Eines de País, que tenia el suport de l'ANC. Però la candidatura derrotada va assolir una xifra important de membres del ple (21 de 58) i s'ha organitzat com a grup d'oposició "constructiu". Aquest dijous, han fet una roda de premsa on han censurat les darreres decisions de Santacreu, que ha anat desarborant les iniciatives d'Eines de País, per exemple posant fi al Centre Blockchain.

La situació creada a la Cambra, amb un govern que ha de conviure amb una oposició organitzada, és inèdita. L'existència d'un nucli crític, això sí, garanteix uns plens animats i més informació sobre el que s'hi cou. Així, s'ha sabut que el nou equip de Santacreu ha comès algunes relliscades de procediment, com fer fora la gerent, Eva Borràs, decisió presa sense decidir-se abans al ple. De fet, quan el ple va ratificar la destitució ho va fer la mínima. Eines de País també ha posat el focus en el paper d'Enric Jové, excap de comunicació de la candidatura de Santacreu, que figura com a assessor però està adoptant un paper cada cop més executiu en la nova estructura de poder a la casa. També sembla imminent que dues grans companyies entrin al ple cameral com a grans aportadors econòmics per ocupar dues de les anomenades "cadires d'or".

Vist i llegit

Si mireu amb complicitat el periodisme esportiu i us interessa submergir-vos en la selva de l'escenari mediàtic madrileny, heu de recuperar la sèrie d'entrevistes que firma Iñako Díaz-Guerra a El Mundo. Aquesta setmana ha conversat amb Siro López, un veterà de l'ofici que ha fet tots els papers de l'auca com a periodista -amb dosis d'espectacle incloses- i que ara és un nom propi també a Twitch, on té més de 300.000 seguidors, majoritàriament joves que no coneixen tota la seva trajectòria comunicativa. Notícia aquesta setmana per la guerra particular que manté amb Josep Pedrerol, Siro López desgrana en la conversa reposada interioritats de la professió. De la sèrie que publica el rotatiu, us recomano que també destineu temps a llegir l'entrevista a Pipi Estrada, un altre veterà del periodisme esportiu, amb passat a la ràdio i protagonisme a la premsa rosa, que va viure la nit madrilenya al costat dels Beckham i companyia.

 El nom propi

L'Audiència de Barcelona va emetre l'esperada sentència del cas Dani Alves. El tribunal condemna el futbolista brasiler a quatre anys i sis mesó de presó per un delicte de violació, després de considerar provada l'agressió sexual a una noia a la discoteca Sutton de Barcelona. La resolució assumeix el relat de la víctima -que, a diferència d'Alves, va mantenir des del primer moment que la relació no va ser consentida- i, al marge de la pena, fixa una indemnització de 150.000 euros. El fet que l'acusat hagués dipositat la indemnització en la fase inicial de la instrucció atenua la condemna, més baixa que la que perseguia el ministeri fiscal. Els recursos econòmics del futbolista han jugat, en aquest sentit, a favor seu. En el debat públic que ja s'ha obert sobre la durada del càstig penal -que finalment se situa a la forquilla baixa de les opcions- no hauria de pesar tant si el sistema hauria de ser més punitiu com si els atenuants no haurien de beneficiar qui té més recursos. Llegiu l'article que ha escrit Lluís Girona i l'opinió d'Oriol March.

Però el més rellevant de la decisió judicial del cas Alves és el punt d'inflexió que transmet, pena de presó al marge. Ha pesat la centralitat del consentiment en la interpretació dels fets jutjats, la determinació de la víctima davant del poder del futbolista i els successius canvis de versions, i el funcionament dels protocols per combatre agressions sexuals, determinants per enfocar la denúncia, trajecte resolt aquest dijous amb la sentència condemnatòria.

 Els imperdibles

Com us explicàvem la primera setmana de gener, Masters of the Air (Apple TV+) era una de les sèries més esperades de l'any. Tots els elements convidaven a fer-li confiança: des del precedent de Band of Brothers -segurament la millor producció bèl·lica de ficció per capítols de la Segona Guerra Mundial-, la presència de Steven Spielberg i Tom Hanks altre cop com a productors i un repartiment de luxe, amb Austin Butler i Callum Turner. Una altra mirada de la guerra, ara des de l'aviació nord-americana que va liderar les incursions aèries contra l'Alemanya nazi. Feu-li confiança, no us defraudarà. Bon cap de setmana!

  ​