Un error del jutge García Castellón podria anul·lar el cas Tsunami

Possible revés al cas Tsunami. Fins a tres imputats en la causa -el director de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay; l'exdiputat Xavier Vendrell i l'exsecretària de Moviments Socials, Marta Molina- han demanat l'anul·lament de la investigació després de detectar un possible error de Manuel García-Castellón en la fase d'instrucció. Tal com ha avançat El País, han argumentat que el jutge que lidera la recerca va firmar el primer acte de pròrroga tres dies després del termini legal fixat. Un fet que, si es confirma, faria caure el cas per terrorisme.

Els imputats han presentat un recurs de reforma davant el mateix jutge i d'apel·lació a la sala penal de l'Audiència Nacional (AN). Han sol·licitat, també, l'anul·lament de la investigació i l'arxivament de les acusacions, al·legant que en aquesta interlocutòria, en què es dictava la primera de les cinc pròrrogues, es van incomplir les esperes legals, cosa que no han detectat en la resta. L'escrit, tot i que està signat per García-Castellón el 30 de juliol del 2021 -i es diu que la pròrroga comença un dia abans, el 29, data en què expirava l'esmentat termini-, el cert és que la signatura electrònica té la data del 2 d'agost a les 10:01 del matí. Ara, la instrucció continua viva després de quatre pròrrogues més de sis mesos cadascuna.

L'equip legal d'Alay, Vendrell i Molina ha coincidit a recordar que perquè "totes les diligències de recerca acordades després del 29 de juliol de 2021 fossin vàlides, seria necessari que s'hagués acordat la pròrroga de la instrucció abans d'aquesta data”. Malgrat això, la Fiscalia no ha considerat que s'hagi produït cap error i el jutge García Castellón ha al·legat que "la resolució del 30 de juliol es va redactar en la data assenyalada", però que "la seva incorporació al sistema de tramitació processalen la data de la signatura (2 d'agost de 2021) va poder deure's a multitud de circumstàncies que escapen de la funció d'aquest magistrat" per rebutjar l'anul·lació de la investigació.

A banda d'aquesta irregularitat, a la interlocutòria que ha d'analitzar l'AN hi ha altres errors. Per exemple, García-Castellón indica en aquesta primera pròrroga que les actuacions legals van començar el 8 de maig del 2017, data en què ni tan sols s'havia celebrat el referèndum de l'u d'octubre, pel delicte de “defraudacions i maquinacions per alterar el preu de les coses i altres delictes”. A la resta d'interlocutòries, però, el jutge corregeix l'encapçalament i ja sí que assenyala el dia correcte: les actuacions es van obrir el 22 de novembre del 2017 “en virtut d'un presumpte delicte de naturalesa terrorista”. 
 

L'antecedent de l'expresident de Múrcia

L'antecedent més conegut d'un cas que s'hagi anul·lat per no haver respectat els terminis fixats en la instrucció és el del conegut com a Passarel·les, en què l'expresident de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez va acabar absolt. Aleshores, la pròrroga també va arribar fora de l'espera legal, per la qual cosa el Tribunal Suprem (TS) va declarar "no vàlides" les actuacions. Així ho va justificar: "El que no s'hagi fet en els terminis legals, és nul per causar evident indefensió material i amb clara, evident i palpable infracció del dret de defensa per permetre a l'acusació aportar diligències de recerca que no podia haver aportat, i construir un material per sostenir l'acusació altament improcedent”.

Si, finalment, l'Audiència Nacional acaba declarant nul el procediment, en quedarien exclosos una desena d'implicats, entre els quals es troben Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira. El jutge García-Castellón els va imputar a tots dos el novembre de l'any passat, justament quatre anys més tard d'impulsar la causa i després de la interlocutòria de pròrroga que ara han recorregut i que ha servit per continuar endavant amb les diligències.