22
de febrer
de
2024, 10:04
Actualitzat:
10:51h
Decisió definitiva. La tinent fiscal del Tribunal Suprem -la número 2 de la Fiscalia-, Ángeles Sánchez Conde, ha presentat aquest dijous l'informe sobre la causa de Tsunami Democràtic i ha dit que no hi ha prou indicis per investigar per terrorisme Carles Puigdemont. El criteri contradiu la decisió que van prendre els fiscals del Suprem, però va en la línia del que defensa el fiscal que més ha estudiat el cas, Miguel Ángel Carballo, de l'Audiència Nacional, que tampoc veu terrorisme en la causa per les protestes de la sentència. La tinent fiscal, en aquest sentit, demana tornar el cas a l'Audiència Nacional perquè continuï investigant els fets. L'informe s'ha remès a la sala segona del Tribunal Suprem, que haurà de decidir si es queda o no el procediment.
L'escrit, de 31 pàgines i força contundent, sosté que no hi ha indicis per implicar Puigdemont en l'organització de Tsunami i les protestes contra la sentència. Afegeix que el jutge instructor, Manuel García Castellón, es basa en "conjectures o sospites" per atribuir-li un delicte de terrorisme i que l'exposició raonada que va remetre al Suprem al novembre no permet concloure que Puigdemont estava implicat en Tsunami, més aviat al contrari. En la mateixa línia, tampoc veu indicis contra Ruben Wagensberg, també aforat, i que actualment és a Suïssa per la pressió judicial al qual l'ha sotmès García Castellón. Si més endavant hi hagués nous indicis, sí que seria el Suprem qui hauria d'investigar Puigdemont i Wagensberg.
La tinent fiscal sosté que la investigació és insuficient com per dir que Tsunami Democràtic és una "organització estructurada i jerarquitzada" que volia "subvertir l'ordre constitucional, desestabilitzar econòmicament i políticament l'Estat, i alterar greument l'ordre públic mitjançant la mobilització social massiva". És a dir, posa en dubte que, ara com ara, es pugui parlar de Tsunami com una organització terrorista. També retreu, en aquest sentit, que l'instructor vulgui enviar la causa al Suprem i alhora acordi diverses diligències que no s'han practicat. I afegeix que, amb els indicis aportats, es pot concloure que Puigdemont no estava implicat amb Tsunami, precisament pel fet que, si n'hagués sigut el líder, no li caldria rebre informació. "No va participar de l'elecció dels líders de l'organització, ni en la concreció de les accions a executar", diu Sánchez Conde.
El criteri de la número 2 de Fiscalia va en contra del que defensa la majoria de fiscals del Suprem, encapçalats per Fidel Cadena. En el seu informe, sostenia que Puigdemont era el "líder absolut" del "grup terrorista" Tsunami. Sánchez Conde, superior jeràrquica dels fiscals del Suprem, refuta aquest criteri i s'alinea amb la Moncloa i el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que no veuen terrorisme en la causa de Tsunami. La decisió final, però, serà de la sala penal i del jutge Jan Ramon Berdugo, encarregat de redactar la decisió sobre si s'ha de quedar o no aquesta carpeta. La causa de Tsunami és especialment rellevant perquè és una de les que corre el risc de quedar fora de l'amnistia, precisament pel delicte de terrorisme que ha construït García Castellón.
L'escrit, de 31 pàgines i força contundent, sosté que no hi ha indicis per implicar Puigdemont en l'organització de Tsunami i les protestes contra la sentència. Afegeix que el jutge instructor, Manuel García Castellón, es basa en "conjectures o sospites" per atribuir-li un delicte de terrorisme i que l'exposició raonada que va remetre al Suprem al novembre no permet concloure que Puigdemont estava implicat en Tsunami, més aviat al contrari. En la mateixa línia, tampoc veu indicis contra Ruben Wagensberg, també aforat, i que actualment és a Suïssa per la pressió judicial al qual l'ha sotmès García Castellón. Si més endavant hi hagués nous indicis, sí que seria el Suprem qui hauria d'investigar Puigdemont i Wagensberg.
La tinent fiscal sosté que la investigació és insuficient com per dir que Tsunami Democràtic és una "organització estructurada i jerarquitzada" que volia "subvertir l'ordre constitucional, desestabilitzar econòmicament i políticament l'Estat, i alterar greument l'ordre públic mitjançant la mobilització social massiva". És a dir, posa en dubte que, ara com ara, es pugui parlar de Tsunami com una organització terrorista. També retreu, en aquest sentit, que l'instructor vulgui enviar la causa al Suprem i alhora acordi diverses diligències que no s'han practicat. I afegeix que, amb els indicis aportats, es pot concloure que Puigdemont no estava implicat amb Tsunami, precisament pel fet que, si n'hagués sigut el líder, no li caldria rebre informació. "No va participar de l'elecció dels líders de l'organització, ni en la concreció de les accions a executar", diu Sánchez Conde.
El criteri de la número 2 de Fiscalia va en contra del que defensa la majoria de fiscals del Suprem, encapçalats per Fidel Cadena. En el seu informe, sostenia que Puigdemont era el "líder absolut" del "grup terrorista" Tsunami. Sánchez Conde, superior jeràrquica dels fiscals del Suprem, refuta aquest criteri i s'alinea amb la Moncloa i el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que no veuen terrorisme en la causa de Tsunami. La decisió final, però, serà de la sala penal i del jutge Jan Ramon Berdugo, encarregat de redactar la decisió sobre si s'ha de quedar o no aquesta carpeta. La causa de Tsunami és especialment rellevant perquè és una de les que corre el risc de quedar fora de l'amnistia, precisament pel delicte de terrorisme que ha construït García Castellón.