El conflicte amb el funcionament de l'educació catalana té moltes ramificacions. Sindicats i conselleria estan enfrontats per les millores salarials, especialment després del polèmic acord amb CCOO i UGT. En aquest pacte a tres bandes apareix una reclamació comuna per totes les organitzacions sindicals: la reducció del nombre de places perfilades. En concret, l'acord estableix que les direccions només poden perfilar el 3% de les places, una xifra significativament inferior a l'actual. Alabat per tots els sindicats -fins i tot els crítics amb l'acord-, aquesta reducció ha obert una escletxa en la relació entre les direccions i el Departament d'Educació.
"Aquests acords amb la part sindical ens perjudiquen. Tenim menys capacitat, i se suposa que hem de fer més i millor feina amb menys recursos", resumeix Jordi Satorra, president de l'Associació de Directius de l’Educació Pública de Catalunya (AXIA), en unes breus declaracions als mitjans a les portes del Parlament. Aquest dijous, una delegació de les direccions d'arreu del país inicien una ronda de contactes amb els diferents grups parlamentaris -a excepció d'Aliança Catalana i Vox- per buscar suport polític a les seves reivindicacions. I, sobretot, per blindar "l'estabilitat" dels centres educatius. Aquest mateix matí, algunes direccions, a través de la junta central, s'han reunit amb la consellera Niubó en el marc de la ronda de trobades després del seu retorn.
Un dels principals esculls, però no l'únic, són les places perfilades. "Venim d'un model actual [de places perfilades], que és del 8%, i el que és insòlit és que si la llei dona autonomia de centre per tenir places perfilades, i que tinguem una certa incidència en la confecció de la plantilla, ara de cop i volta es canviï en el marc d'unes negociacions sindicals", argumenta Satorra, que afirma que "els preocupa i perjudica". De fet, AXIA va registrar el passat un recurs potestatiu de reposició -un mecanisme intern- contra la resolució EDF/570/2026 del Departament d’Educació i Formació Professional, la qual fa referència a l'adjudicació de places provisionals per al curs vinent. De moment, estan pendents de resposta, però estudiaran, en cas que sigui necessari, elevar-ho a un recurs contenciós administratiu.
Cinc grans línies d'actuació
Les direccions, en la trobada que mantindran aquesta tarda amb els diferents grups parlamentaris, fixen cinc grans línies d'actuació. Per una banda, "avançar en la professionalització del lideratge escolar", garantint "l'autonomia" dels centres a través, per exemple, de la capacitat de perfilar places. També busquen reduir la càrrega burocràtica de la seva feina, una reclamació compartida amb els sindicats de docents. En aquesta línia, també reclamen més recursos per abordar la complexitat de les aules, un aspecte cada vegada major a causa de l'aposta per l'escola inclusiva, impulsada des de fa gairebé una dècada. I, per últim, millorar la "protecció" i la "sostenibilitat" de les direccions.
De fet, tal com relata Satorra, el malestar creixent de les direccions a causa de les darreres polítiques impulsades per la conselleria d'Educació han provocat que existeixi una "crisi de vocació directiva": "Hauria de ser un senyal d'alerta sobre la necessitat de revisar el model [actual]", assevera. Per a les direccions, la forma de revertir la situació actual és "invertir en lideratge i governança dels centres", ja que repercutirà una millora per al conjunt del país. I això, tal com deixen clar, també requereix millorar les condicions laborals i econòmiques dels mestres i professors de Catalunya.
Possibles formes de protesta
De la mateixa manera que els sindicats educatius del país estan sotmetent una consulta per decidir quina forma de protesta emprendran durant el tercer trimestre, les direccions també contemplen diferents formes de fer sentir el seu malestar. La més sonada de totes, impulsada per l'associació de directors de Barcelona, és fer una dimissió en bloc com a reivindicació. Des d'AXIA asseguren que contemplen totes les formes de protesta, fins i tot la de dimitir, però també indiquen que es tracta d'una qüestió molt personal de cadascú, motiu pel qual no impulsaran -almenys, de moment- una acció conjunta. "Nosaltres no descartem res. Escoltem les propostes de tots els companys, i sí que és cert que la situació és tan greu que hi ha companys que ens manifesten voler abandonar", conclou.
