El català es troba en emergència i la recentment publicada enquesta d'usos lingüístics no feia més que confirmar-ho. Ara bé, més enllà de les fronteres catalanes, hi ha un fil d'esperança per revifar l'idioma als Països Catalans. Aquesta setmana s'ha posat en evidència que la llengua resisteix al País Valencià i planta cara a la guerra plantejada per PP i Vox. Una bona notícia a la qual també se li sumen altres iniciatives recents. La Bressolaintenta sobreviure a la Catalunya Nord als atacs de l'Ajuntament de Perpinyà, controlat per l'extrema dreta. Mentrestant, Andorra treballa per potenciar les polítiques lingüístiques en defensa del català i l'Alguer, a l'illa de Sardenya, al punt més oriental del domini lingüístic, ha fet un pas insòlit per oferir suport públic a l'idioma.
Al País Valencià, un Carlos Mazón que vol fer oblidar la gestió de la dana, volia propinar l'estocada definitiva al català. El seu conseller d'Educació, de marcat perfil espanyolista, va organitzar una consulta sobre la llengua base a les aules de tot el territori. L'objectiu era confirmar d'alguna manera que a les famílies no els interessava que els fills aprenguessin català i, d'aquesta manera, la Generalitat valenciana obtindria la legitimació per imposar castellanitzar l'escola.
Però la jugada no ha sortit bé per als populars. Un 50,53% de les famílies han seleccionat el valencià com a idioma base per a l'educació dels seus fills. A més, a les zones valencianoparlants el resultat és aclaparador en favor de la llengua pròpia, com passa a les comarques de Castelló, a les del sud de València o a les del nord d'Alacant. Més enllà dels resultats, la realitat és que el català tindrà menys hores lectives perquè no tot depenia de la consulta. Sí que la derrota de l'executiu valencià posa en evidència que existeix un moviment de resistència lingüística sostingut per famílies i mestres.
La Bressola, la flama de la Catalunya Nord
Un altre exemple que l'educació és clau en la preservació i la promoció del català es viu a la Catalunya Nord. L'entitat demanava a principis d'any ajuda "urgent" a les administracions perquè al maig no podria pagar salaris, mentre que avisen que si no rebien suport potser haurien de tancar centres i apujar les quotes a les famílies. El seu paper és de gran rellevància perquè la demanda d'una escola immersiva en català a la Catalunya Nord no ha fet més que créixer en els últims anys. Ara, les institucions locals controlades per l'extrema dreta li han retirat el finançament que rebia i que era similar als centres públics.
El crit d'alerta ha generat una onada de solidaritat i d'aportacions econòmiques des de Catalunya. Aquest mateix divendres el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha visitat Perpinyà i ha ofert un ajut de 800.000 euros a la Bressola, que se suma a l'increment de l'aportació del departament dels Pirineus Orientals a instàncies de l'alcalde d'Elna, Nicolas Garcia. La del govern és l'aportació més gran que s'ha fet mai des del Govern a l'entitat, una petició que havien fet ERC i Junts i que també es va defensar per la majoria del Parlament. En paral·lel, Òmnium també ha aconseguit més de 50.000 euros per a la Bressola, l'ANC ha iniciat una altra recollida de fons i tant les quatre diputacions catalanes com l'Associació Catalana de Municipis treballa per oferir ajuda a les escoles catalanes del nord.
Andorra colla perquè el català no es quedi enrere
El català també preocupa a Andorra, l'únic país del món on és l'única llengua oficial. El govern va donar la llum verda definitiva ara fa gairebé un any a la llei que exigeix un mínim de català als residents. El nou marc legal preveu que a partir del 2029 s'hagi d'acreditar uns coneixements de la llengua perquè qui viu Andorra pugui renovar el seu permís d'immigració. L'exigència serà aplicable a tots els permisos d'immigració que emet el país, per la qual cosa també afecta youtubers, residents passius o esportistes, alguns dels col·lectius més reticents a aprendre l'idioma.
Arran de l'enduriment de polítiques, en les últimes convocatòries hi ha hagut una allau de sol·licituds per apuntar-se a les classes per aprendre català. En paral·lel, l'executiu pirinenc també sanciona a partir d'aquest any els comerços que no atenguin en català amb fins a 10.000 euros. Una enquesta recent de la facció andorrana de Plataforma per la Llengua apuntava que més de la meitat dels treballadors parlen en castellà.
«Pas històric» de l'Alguer en favor del català
Encara que només un 8% dels habitants de la ciutat sarda la tenen com a llengua principal, a l'Alguer el català també fa per sobreviure. L'Ajuntament va aprovar el passat febrer un gest insòlit en favor de la llengua i que inicia a una nova fase de polítiques lingüístiques. El català serà la llengua prioritària i compartirà espai amb l'italià als documents oficials, a més de garantir-se el bilingüisme en actes institucionals, en les comunicacions de les administracions i en la nomenclatura de la ciutat.
L'alcalde del municipi va considerar que aquest és un "pas històric", però només és "la primera conquesta important" en el seguit de decisions que s'haurien de produir en defensa del català. En aquest sentit, la voluntat de l'actual equip de govern és obrir una fase de diàleg amb les escoles perquè l'ensenyament del català sigui més accessible. Falten professors amb el nivell acreditat per poder ensenyar la llengua i la voluntat és solucionar-ho. Altre cop, l'educació se situa com a prioritat per salvar la llengua.