La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha incorporat 87 articles nous i 289 modificacions o ampliacions al Diccionari de la llengua catalana (DIEC) al llarg del 2024. El món i la societat van canviant constantment i, de retruc, la llengua, també. Per això, és important que el diccionari de referència de la llengua catalana es vagi adaptant al context actual i actualitzant amb paraules noves, com ara datàfon, pàdel i gorro, i supressions, addicions o esmenes, com per exemple les definicions de cònjuge i manter.
A banda, amb la finalitat que tots els parlants se sentin representats en l'estàndard i complir amb l'objectiu de continuar reforçant la unitat de la llengua, de mica en mica s'hi van afegint variants territorials o geosinònims, com per exemple pataca, juguera i anou. Tot i això, una de les modificacions més destacables i que han creat més debat és la de l'entrada del verb trucar —i, al seu torn, de telefonar—. A partir d'ara, també és normatiu amb valor transitiu i, a més, diversos sinònims dialectals d'aquest verb ja es recullen com a normatius, com ara picar, cridar i tocar.
1. Trucar
"El va trucar dimecres" o "li va trucar dimecres"? "El va trucar des de la feina" o "li va trucar des de la feina"? Sens dubte, l'ús del verb trucar sempre ha estat confús. D'entrada, quan significa 'establir comunicació per via telefònica', és intransitiu i porta un complement indirecte que expressa la destinació (No telefonis a l'àvia ara, que no hi serà). Malgrat tot, la tendència sempre ha estat pensar erròniament que és transitiu i que, per tant, no porta preposició (No truquis l'àvia, que no hi serà). A partir d'ara, però, també té valor transitiu. La Secció Filològica n'ha modificat l'entrada del DIEC i n'accepta tant l'ús transitiu com l'intransitiu: v. intr. i tr. Telefonar 1. Truca-li abans que sigui massa tard. Ja has trucat la teva mare? D’aquesta manera, es posa fi a la confusió que tants maldecaps ha comportat durant anys i s'accepta l'ús que havia arrelat més oralment entre els catalanoparlants.
2. Telefonar
Per extensió, a l'entrada del verb trucar també s'hi ha afegit trucar per telèfon com a lèxic comú: trucar per telèfon. Telefonar. Com que no venia li ha trucat per telèfon. Si vols parlar amb ell, truca'l per telèfon. Així doncs, el verb telefonar va de bracet amb trucar i, per tant, també s'hi aplica la mateixa modificació: v. intr. i tr. Establir comunicació telefònica (amb algú). He telefonat el meu germà. He telefonat al meu germà. És a dir, es pot fer servir tant amb valor transitiu com intransitiu. Amb tot, cal destacar que, malgrat que a Catalunya no té un ús tan estès com trucar, abans ja es recollia al DIEC, amb valor intransitiu, atès que és la forma més coneguda o comuna arreu dels territoris de parla catalana.
3. Cridar
D'entrada, una part de catalanoparlants tenen al cap que el verb cridar fa referència al fet de 'parlar massa alt', 'fer sentir una proposta o un clam', 'pronunciar el nom d'algú en veu alta' o 'instar algú a adoptar una actitud'. Una altra part, però, tenen ben integrat aquest verb amb el significat de 'telefonar' (M'ha demanat que li crideu quan pugueu). Malgrat que pot semblar un calc del castellà, creat per analogia amb llamar, és la forma dialectal genuïna a les Balears, juntament amb telefonar, i també és present al País Valencià, però menys. Tot i això, abans aquest verb no sortia al diccionari com a geosinònim del verb telefonar, de manera que encara no era normatiu i, fins i tot, de vegades es considerava incorrecte o no adequat en l'àmbit formal, encara que oralment sigui habitual sentir-lo.
Així doncs, amb el canvi passa a recollir-se al diccionari i a ser normatiu. Per extensió, també hi han incorporat cridar per telèfon com a lèxic comú: cridar per telèfon. Telefonar. En aquest sentit, no hem d'oblidar que també hi ha la possibilitat de formar un substantiu deverbal a partir de cridar: una cridada. De fet, ja en deixava constància Llorenç Villalonga a Obres completes: «No doni importància, senyor, al “T'ador” de la foto, ni al puro, ni a la cridada telefònica».
4. Tocar
El verb tocar seria un altre sinònim de telefonar. En aquest cas, però, és més propi i genuí del País Valencià, malgrat que pateix marginació en la llengua culta (ensenyament, literatura i mitjans de comunicació). Ja en parlava fa uns quants anys el filòleg Josep Lluís Navarro a Els verbs tocar i cridar com a sinònims de telefonar, en què explica que aquest verb, aïllat, pot tenir certa ambigüitat: es pot interpretar com a 'telefonar' o com a 'tocar físicament'. Així mateix, passa el mateix que amb trucar. Primer, es feien servir en el sentit de trucar o tocar a la porta, però, amb el temps i per extensió, també ja es fan servir en el sentit de tocar i trucar per telèfon (Li he tocat al mòbil), perquè l’acció i l’objectiu comunicatiu de trucar a una porta i telefonar són semblants: cridar l’atenció d’algú fent sonar un objecte de manera intermitent.
5. Picar
El DCVB ja recull aquest verb com a picar per telèfon o, simplement, picar en el sentit de 'telefonar'. Per tant, veiem que per la mateixa analogia que trucar es va crear l’accepció telefònica i que és un ús que ja era habitual antigament (Si no és a casa, pica-li al mòbil o Pica-la abans no se'n vagi a dormir). I, tot i que l'aplega com a forma restringida a l’àrea de Barcelona, també és habitual en el valencià septentrional en aquest sentit. Al capdavall, el verb picar ('telefonar') té el mateix origen semàntic que tocar i trucar, del significat 'pegar tocs a una porta o una finestra per demanar que obrin' va passar, per extensió, a significar 'telefonar'.