Barcelona ja té un espai més on poder ubicar les persones que s'han quedat sense llar i que busquen una alternativa digna. Es tracta d'un model similar al dels pisos Allotjaments de Proximitat Provisionals (APROP): consta de 15 habitatges petits ubicats a la planta baixa d'un edifici públic amb llogaters a les plantes superiors. La idea és que hi puguin viure fins a 40 persones en aquests pisos (set famílies de fins a quatre membres, quatre parelles i quatre persones soles) i que utilitzin aquest recurs com un espai de pas.
En aquest sentit, la tinent d'alcaldia de Drets Socials, Raquel Gil, ha detallat que és un recurs pensat per atendre situacions d'urgència de gent que s'ha quedat sense llar i que no és una promoció de pisos protegits on arrelar de manera permanent. "La idea és que no sigui l'habitatge definitiu. [...] Estan pensats per ser una transició entre una primera atenció d'emergència i el poder fer el pas definitiu a una situació que puguin fer la seva vida", ha detallat la representant del govern de Jaume Collboni, durant la visita a l'espai del carrer Veneçuela, al barri de Provençals del Poblenou. "La competència municipal és en l'habitatge d'emergència", ha recordat, en un moment en què hi ha més persones que mai que s'han quedat sense llar i que depenen del suport de l'Ajuntament de Barcelona, entre pensions i altres recursos.
Acompanyament i compromisos
Així, aquests pisos volen ser un espai de tranquil·litat i dignitat, però també van acompanyats d'una certa exigència, ja que s'espera que els habitants no hagin de dependre de l'administració a mitjà termini. El temps establert és de dos anys per família, prorrogables a tres si la situació ho reclama. A banda, podria haver-hi un punt afegit de "flexibilitat", apunta Gil, però sempre hauria de tenir una justificació directa amb el procés d'autonomia dels implicats. De fet, per formar part d'aquests espais, les persones o famílies han d'estar vinculades als serveis socials i s'han hagut de comprometre a fer "un pla d'intervenció individual" amb "objectius" a complir.
La comissionada de Drets Socials, Sonia Fuertes, ha remarcat que "la combinació d'allotjament i acompanyament socioeducatiu, amb un fort enfocament a l'accés a l'ocupació a l'habitatge, és clau en tot aquest procés". Ara bé, també ha puntualitzat que els habitants d'aquests espais hauran de pagar un lloguer, sempre adaptat als seus ingressos. "No totes les famílies podran aportar el mateix i la situació no serà sempre estàtica, però poder contribuir econòmicament a aquesta estada forma part del procés educatiu i de poder anar sufragant del que suposa tenir la seva vida, com faran ordinàriament quan surtin d'aquí", ha detallat Fuertes.
Actualment, ja hi ha tres famílies fent ús dels habitatges, i els altres pisos s'aniran adjudicant pròximament. Entre els perfils hi pot haver persones que fa temps que viuen en pensions o famílies que acaben de ser desnonades. A cadascun dels pisos de petites dimensions que ocuparan hi ha una cuina amb forn i vitroceràmica amb tres fogons, lavabo amb dutxa, un sofà, una televisió, una taula amb les corresponents cadires, un balcó i una o dues habitacions per dormir.
Amb tot, l'Ajuntament ja frega les 2.900 places d'allotjament temporal per a persones en situació de sensellarisme, expliquen des del consistori. Alguns dels espais, com aquest, busquen ser "més especialitzats".
