L'Ajuntament de Barcelona té un problema amb les pensions per acollir persones que s'han quedat sense casa. Els moviments pel dret a l'habitatge asseguren que la situació és de "col·lapse". Des del govern municipal ho diuen en uns altres termes: "Estem tensionats". El cas, però, és que la situació sobrepassa la capacitat de l'administració barcelonina habitualment. Fa anys que el maldecap es va accentuant i, de moment, l'augment dels recursos que s'hi destinen no està servint per aturar el cop. Els moviments socials -i alguns treballadors del consistori- reclamen canvis substancials. L'Ajuntament, mentrestant, prova alguns nous sistemes. Ara bé, també reconeix que està tenint dificultats per desplegar-los.
L'origen del problema és evident. Fa mesos que de tant en tant corre per les safates d'entrada del correu electrònic dels treballadors dels serveis socials el següent missatge: "Us informem que en aquests moments el servei d'Allotjament Temporal Urgent (ATU) no disposa de places disponibles. A data d'avui, totes les places es troben ocupades i la previsió de disponibilitat de noves places no es preveu a curt termini". Els últims mesos això s'ha intensificat. I cada vegada la situació és de més complicada per a una ciutat que ha de conviure amb els desnonaments de desenes de famílies cada mes i l'arribada de migrants o refugiats amb situacions de màxima complexitat.
Les expulsions d'habitacions, una sagnia
Ara, a més dels desnonaments judicials, darrerament s'ha intensificat una altra realitat més ombrívola i menys formal, però igual de determinant. Actualment, més del 50% de les persones que es queden sense llar i demanen allotjament a Barcelona provenen d'una habitació. És a dir, ja ni tan sols són casos de pèrdua del pis, en el seu conjunt, sinó que la normalitat ja és no poder continuar vivint a una habitació, expliquen fonts municipals.
Les causes poden ser múltiples. El més habitual és viure a una habitació pagant un lloguer, però també hi ha situacions de persones que aconsegueixen que un conegut els permeti viure durant un temps a casa seva. En tots els casos es tracta de persones sense accés a poder pagar un habitatge complet, després de l'escalada de preus dels darrers anys. "En qualsevol cas, és la pèrdua d'una solució habitacional que ja no és un habitatge, i en molts casos hi ha problemes amb el preu, que és massa alt, però també amb el nivell d'exigència que s'imposa a aquestes persones: a vegades tenen restriccions horària per entrar al pis i es tracta pràcticament de llogar un llit al que poden anar només a la nit, per dormir. O no tenen dret a cuina, o a dutxa", explica la comissionada de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes.
Els ajuts econòmics, encallats per "les limitacions del mercat"
El conjunt de persones que s'han quedat sense llar i que el consistori acull actualment en pensions i albergs, a través d'una empresa, supera cada mes les 3.000 persones. A finals del 2025, es va arribar al rècord de les 3.480 persones vivint en allotjaments turístics a càrrec de l'Ajuntament. Les darreres dades disponibles, les del maig d'aquest any, situaven l'ocupació en 3.279 persones, corresponents a més d'un miler de famílies. L'any passat també va ser la vegada que es van gastar més diners per pagar aquests acolliments: 43 milions d'euros.
La tensió d'aquest model, però, impregna el dia a dia. Treballadors de diversos serveis socials fa mesos que expliquen a Nació casos en què els seus responsables els demanen que evitin el reallotjament a pensió, perquè no hi ha espai, i que busquin altres recursos. El problema és que sovint no hi ha cap alternativa a l'abast. Els espais del Centre d'Urgències i Emergències de Barcelona (CUESB), una mena d'albergs municipals, són l'última opció, però tampoc és eterna. Sovint s'allarguen les estades a espais poc adients i els tràmits per aconseguir allotjament es fan difícils, insisteixen des de la plantilla municipal.
Ara fa un any l'Ajuntament va presentar una nova estratègia per "destensionar" les pensions. La idea era posar en marxa una ajuda econòmica que podia ser de 800 euros mensuals -per a una o dues persones- o de 1.500 euros mensuals -per a nuclis familiars de tres persones o més- per pagar l'habitatge. La clau era que trobessin un lloguer amb aquesta prestació, que tindrien durant dotze mesos, i així evitar que entressin a viure a una pensió. En aquell moment, de les 1.100 famílies que s'allotjaven als ATU, es calculava que n'hi havia unes 400 que encaixaven als paràmetres per rebre-la.
Un any més tard, les dades mostren un desplegament tímid d'aquest nou sistema. "Des de juliol de 2025 fins ara 30 famílies han pogut sortir dels ATU amb aquest ajuts". Vuit casos corresponen al 2025, 22, al 2026.
Fonts municipals apunten que l'ajut es va llançar "com un programa pilot" i subratllen que hi ha hagut contratemps que han impedit que es desplegui amb força. D'una banda, s'assenyala un "empitjorament" de les condicions per accedir a l'habitatge. Però, a més, s'anuncia que s'han detectat "situacions de racisme immobiliari i altres factors de discriminació". Les famílies tenen els diners per llogar, però amb això no n'hi ha prou, tal com venen denunciant des de fa anys els col·lectius antirracistes i pel dret a l'habitatge. Ara, el consistori barceloní reconeix que això frena el potencial de l'ajuda econòmica. "Les limitacions del mercat dificulten la cerca de solucions", sostenen.
La intenció, però, és reflotar-ho. "De cara a millorar i a incrementar la concessió d’aquests ajuts, s’ha creat un equip de professionals especialitzat dedicat a la cerca de solucions habitacionals per famílies susceptibles de poder tenir aquest tipus d’ajut", apunten des de l'Ajuntament.
A banda, existeix un altre ajut que l'àrea de Drets Socials intenta potenciar per evitar la primera entrada a pensió. Aquest, però, és "únic", en comptes de mensual, i és de 1.500 euros. De moment, s'ha atorgat 111 vegades.
Pressió per un canvi de model
Mentrestant, els moviments pel dret a l'habitatge han situat la problemàtica dels reallotjaments al centre de les seves preocupacions, també. Fa dues setmanes, col·lectius com la PAH, el Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya i altres sindicats locals van ocupar un dels vestíbuls de l'Ajuntament de Barcelona per aquest motiu. L'acció de protesta buscava exigir un canvi de model i durant quatre hores es van fer sentir fins que van tenir una reunió amb la tinent d'alcaldia Raquel Gil, responsable de Drets Socials. La conversa no va portar cap gran compromís, però va servir per poder traslladar les inquietuds dels col·lectius pel dret a l'habitatge.
Una de les exigències clau és que l'Ajuntament destini més pisos a la Mesa d'Emergència de Barcelona, l'organisme que gestiona les peticions de pisos socials per a famílies que han estat desnonades. Recentment, la Cadena SER Catalunya informava que el consistori barceloní els darrers tres anys ha destinat únicament 57 (2023), 78 (2024) i 59 habitatges (2025) a les persones que esperen un lloguer social, mentre que abans la normalitat era superar de llarg els 100 pisos per any. En aquest sentit, també reclamen que totes les persones que entrin a una pensió amb el sistema ATU siguin incorporades a la Mesa d'Emergència.
Sobre el sistema actual de les pensions, es reclama acabar amb la gestió subcontractada a l'empresa BCD Travel i optar per la gestió pública. A banda, es planteja la necessitat d'augmentar els allotjaments turístics, per evitar el missatge que anuncia que no queden places disponibles, i tramitar de manera més àgil els ajuts econòmics, entre altres mesures.
