[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Tres fets marcaran aquesta setmana, tres pedres de toc que ens permetran saber de què està fet el Govern d'Aragonès; de què la Justícia europea a la qual fa anys que l'independentisme apel·la i també què en podem esperar del lideratge d'Alberto Núñez Feijóo al PP.

1. Avui al matí sabrem com és la consulta que el Govern farà a les comarques pirinenques que poden acollir els Jocs d'Hivern de 2030 si finalment la candidatura amb l'Aragó avalada pel COE tira endavant. L'executiu d'Aragonès tenia inicialment intenció de fer votar només la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran, però la pressió social i política farà que també s'articuli algun mecanisme de participació pel Berguedà, el Ripollès i el Solsonès.

És raonable que sigui així i també ho és que l'executiu incorpori una proposta per al "no", atès que si fa una consulta és perquè no té del tot clares les bondats del projecte. Els ciutadans han de poder triar entre el que implica l'ideal dels Jocs -posar al dia les infraestructures i apostar pel turisme de muntanya- i saber que, si els rebutgen, el Govern també assumirà compromisos per combatre la despoblació i la manca d'oportunitats. L'executiu d'Aragonès té l'ocasió de demostrar que governar fomentant la participació democràtica no està renyit amb la sensibilitat territorial i la claredat en els projectes i posicionaments. 

2. La segona pedra de toc de la setmana serà demà a Luxemburg. El Tribunal de Justícia de la UE fa la vista sobre les qüestions prejudicials presentades per Pablo Llarena contra els exiliats. El futur de l'exili, Carles Puigdemont entre ells, passa pels tribunals europeus, on els independentistes esperen infligir una derrota política a l'estat espanyol que provoqui una finestra d'oportunitat per un procés que fa temps que s'esllangueix. Demà us en parlaré si no hi ha res de nou.  

3. La tercera qüestió important serà la trobada entre el nou president del PP, Alberto Núñez Feijóo, i el president espanyol, Pedro Sánchez, que en els pròxims dies també viatja a Rabat per intentar exhibir els fruits del canvi de posició espanyola amb l'autodeterminació del Sàhara Occidental. Feijóo havia estat molt prudent en els darrers mesos mentre es preparava per agafar les regnes del PP un cop va triomfar l'ensulsiada d'Isabel Díaz Ayuso contra Pablo Casado. Al congrés, del que us va informar puntualment Pep Martí des de Sevilla, va donar pistes: més pes per al PP gallec i l'andalús i menys per al madrileny en un intent de baixar els fums a Ayuso; i una crida a la centralitat i la moderació tot menystenint a Vox.

I no es pot arraconar a Vox i Ayuso sense mirar a la Moncloa i el PSOE. Si Feijóo, un dirigent d'aire tecnòcrata, no vol arribar a les generals oferint com a alternativa un govern de coalició amb els postfeixistes ha d'activar ja grans pactes d'estat amb el PSOE. Uns acords que oferirà i que, lògicament, col·lidiran amb l'agenda social del govern dels socialistes i Podem i que podrien acabar amb Yolanda Díaz deixant el govern i els socis d'ERC, Bildu i PNB fora de joc. Passa, però, que, per optar per aquesta estratègia més enllà de les proclames, els tacticismes i valer-se de la ductilitat de Sánchez, Feijóo ha d'estar segur que pot passar del centenar d'escons i quedar per davant del PSOE a les generals. Només així podria demanar després als socialistes suport per governar en minoria o formar una gran coalició.

» Estarem pendents d'aquestes tres pedres de toc mentre a Barcelona sembla que va agafant forma la plataforma empresarial i social per "salvar-la". Vaig escriure divendres aquest article sobre un cert "decadentisme màgic" que anima aquestes maniobres de despatx i ahir el periodista esportiu Lluís Canut explicava que una operació a l'estil de la de Manuel Valls s'organitzava a entorn de l'expresident del Barça Sandro Rosell. Fa dos mesos vam avançar que era una de les opcions que es plantejava Centrem.
 

---

Avui no et perdis

» La batalla decisiva de l'exili: què hi ha en joc a Luxemburg?; per Bernat Surroca.

» Totes les causes i conseqüències de la renúncia de Sànchez a liderar Junts; per Oriol March.

» Opinió: «Un nou començament (i 2)»; per Eduard Voltas.

» La CUP, un «soci prioritari» a l'oposició; per Bernat Surroca.

» L'ANC critica les «reculades» del Govern: «A l'Estat només se'l pot derrotar»; per Lluís Girona.

» Opinió: «Vendre's la llengua? Aturem‑ho!»; per Dolors Sabater.

» Les claus del congrés del PP: Feijóo al tron i Vox desaparegut; per Pep Martí des de Sevilla.

» Feijóo evita les sorpreses al PP català i integra els noms proposats per Alejandro Fernández; per Pep Martí.

» Dades | Un estudi demostra que el racisme perjudica el joc dels futbolistes africans; per Roger Tugas Vilardell.

» Entrevista a Miquel Ramos: «La guerra d'Ucraïna ha dividit l'extrema dreta»; per Pep Martí.

» Reportatge | «Viure la guerra des de la distància et fa sentir responsable»; per Marc Orts.

» «Crim de guerra» a Ucraïna: l'exèrcit rus assassina civils quan marxa de Kíiv; per Irene Montagut.

» Opinió: «La dècada perduda d'Europa»; per Aleix Sarri.

» Què ha passat perquè Esade Creapolis de Sant Cugat acumuli un deute multimilionari?; per Sergi Baixas.

» Entrevista a Maria Nicolau: «Si renunciem a l'autonomia de cuinar, serem menys lliures»; per Carles Fiter.

» Spotify, en català gràcies a l'acord amb el Barça; per Maria Rabella.

» Aforisme Fuster (X): Fuster i els llibres; per Jordi Velert Irles.
 

---

 El passadís

Des de Galícia fins a Sevilla. Amb 88 anys va fer gairebé 1.000 kilòmetres per veure el seu deixeble convertir-se en el líder del PP al congrés del partit. El veterà dirigent del PP José Manuel Romay Beccaría va fer l'esforç de ser a la capital andalusa per acompanyar Alberto Núñez Feijóo i sopar amb la nombrosa delegació gallega. I això que cada cop li costa més caminar i va encorbat per un problema en una vèrtebra. Romay, home de confiança de Mariano Rajoy, va ser president del Consell d'Estat en els anys del procés i abans havia estat ministre de Salut i conseller de la Xunta amb Manuel Fraga. Romay era la cara més visible de l'anomenat "sector del birret" del PP gallec, que es contraposava als barons territorials que es coneixien com els de "la boina". Romay és gran, però Feijóo el vol per "refundar" el PP i per això l'ha incorporat com a vocal a una direcció amb més accent gallec que madrileny.   

Vist i llegit

El periodista americà d'origen veneçolà Germán López és l'autor de The Morning, el newsletter del The New York Times sobre els principals esdeveniments mundials. Els darrers informes de les Nacions Unides i organismes científics independents sobre el canvi climàtic han estat negatius, alarmants. Però López explica a la darrera entrega del seu butlletí que no tot està ja perdut i que hi ha algunes dades positives que fan pensar en una certa frenada de l'escalfament global. "Optimisme climàtic", l'ha titulat. Ho podeu llegir aquí. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1870 esclata la Revolta de les Quintes a Gràcia, que aleshores era un municipi veí de Barcelona. La negativa dels joves a anar al servei militar obligatori van provocar una intervenció dels militars que es va traduir en el bombardeig de la vila. Els militars van disparar contra la campana de la vila, que va quedar esquerdada però es va convertir en un símbol. Als voltants de la capital catalana es van donar moltes revoltes d'aquest tipus. Aquí podeu veure un vídeo de resum de la recreació que se'n fa cada any a Gràcia.

 L'aniversari

El 4 d'abril de l'any 1945 naixia a Sabadell Antoni Farrés, que va morir a la mateixa ciutat el 2009. Sota les sigles del PSUC primer i d'ICV després va ser alcalde de la ciutat, el primer dels ajuntaments democràtics, que es van escollir el 3 d'abril de 1979. Va estar-se a la casa de la vila entre aquell any i el 1999 i, amb ell, la transformació de la capital vallesana va ser extraordinària. Farrés, catalanista, antifranquista i referent municipalista de l'esquerra, era també implacable amb la corrupció: el 1995 va fer fora del seu despatx i denunciar un empresari que el volia subornar. També va ser diputat i en deixar l'alcaldia va continuar vinculat al municipalisme fins que un càncer de pulmó li va segar la vida. És una icona de l'esquerra de Sabadell. Aquest vídeo del Diari de Sabadell va recollir els testimonis del seu entorn més proper quan es van complir els deu anys de la seva mort.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l