02
d'abril
de
2022, 20:30
Actualitzat:
04
d'abril,
8:08h
Fins i tot abans de convocar-se formalment, el congrés de Junts ja té una de les incògnites resoltes: Jordi Sànchez no continuarà com a secretari general del partit. Així ho ha anunciat en el consell nacional celebrat aquest dissabte a Alcarràs, que ha servit per posar rumb a un conclave programat per la primera quinzena de juny a la Catalunya Nord. L'emplaçament servirà perquè Carles Puigdemont -siguin quines siguin les circumstàncies judicials que l'acompanyen- hi assisteixi de manera presencial al costat de la resta d'exiliats que integren la formació, com ara Toni Comín i Lluís Puig. Amb l'adeu formal de Sànchez, ordit de manera discreta, es tancarà la primera etapa de la història de Junts i es procedirà a fer una "endreça" que, segons diversos dirigents consultats les últimes setmanes per NacióDigital, ja començava a ser inajornable.
Quines són les causes que han portat a l'adeu del secretari general? Quines conseqüències se'n deriven? Quins noms tenen tots els números de guanyar pes en la futura direcció? Serà possible bastir una candidatura única, com ha defensat Sànchez en el discurs per fer l'anunci de la renúncia? El seu adeu del lideratge orgànic pot tenir algun impacte en el Govern i en la interlocució amb ERC? Aquest és l'escenari que s'obre a partir d'ara dins de Junts, que té dos mesos per procedir a reordenar-se.
Per què Sànchez deixa la secretaria general?
Res del que ha passat en política catalana des del 2015 s'hauria explicat de la mateixa manera sense la presència de Sànchez a primera fila. La seva arribada a la presidència de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) -un moviment darrere del qual hi va haver determinats dirigents de l'antiga CDC i aglutinats al voltant de l'expresident Artur Mas, com confirma fins i tot Quim Torra en les seves memòries- va facilitar la creació de Junts pel Sí. L'arribada de Puigdemont a Palau també va tenir la mà de Sànchez al darrere, com també l'aposta pel referèndum. Durant els dies previs a l'1-O, l'expresident de l'ANC disposava de més informació que la gran majoria de consellers. Un cop empresonat preventivament, va fer el salt a la política de partits amb Junts, partit pel qual va ser candidat a una investidura tombada, l'any 2018, per la justícia espanyola.
Des de Soto del Real, Estremera i Lledoners, Sànchez va anar fortificant el seu lideratge intern. Primer va impulsar la Crida i, després del fracàs de les negociacions amb el PDECat, va activar la maquinària de Junts, marca que va contrubuir decisivament a prendre als postconvergents. Un cop es funda el partit, no tothom el veia com a secretari general. De fet, els altres presos de Junts -Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn- van exposar reticències, però va rebre l'aval clau de Puigdemont. El seu moment de màxim protagonisme va ser en l'acord de Govern rubricat amb Pere Aragonès, negociat des de la discreció absoluta i sense compartir tota la informació, com lamentaven aquells dies destacats dirigents del partit. Aquella negociació va lesionar les relacions amb Turull -que es va oferir a ERC per negociar amb Aragonès-, amb Laura Borràs i també amb Elsa Artadi, que van optar per quedar fora del Govern.
El caldo de cultiu estava creat per les crítiques internes, sempre anònimes, que van fer el primer salt en públic quan en un article Sànchez va situar l'1-O com una eina per pressionar l'Estat a l'hora de negociar. Un manifest apòcrif va canalitzar un malestar que ha anat calant en determinades seccions territorials -com la del Penedès- i de Barcelona ciutat. En les converses dels últims dies, alts dirigents consultats sostenen que a Sànchez ja se'l "donava per amortitzat". Una de les frases utilitzades en el seu comiat sobre "personalismes" i "minuts de glòria" s'han interpretat, segons veus de la formació, com un missatge a Borràs, que no amaga les ambicions per guanyar pes en la futura direcció. Ja n'és membre, però no des d'una posició preeminent.
Abans de veure's descavalcat per les crítiques internes -un destacat càrrec de Junts sostenia en privat la setmana passada que "no sabia portar el partit", apostant obertament pel seu relleu-, Sànchez ha optat per renunciar a la reelecció amb un missatge d'unitat i la petició expressa d'arribar al congrés amb una sola candidatura. "Aquest congrés de Junts, molts el voldran sorollós. Molts el voldran embrutit. Molts voldran que ensopeguem", ha remarcat l'encara secretari general en un missatge als "rivals" que també tenia ressonàncies internes. Quin ha estat el seu pecat, segons una veu amb pes intern? "No haver compartit mai tota la informació". Ni tan sols dos anys després d'haver arribat al càrrec, Sànchez el deixa abans de plantar cara.
El proper meló per resoldre: el futur de Puigdemont
L'expresident de la Generalitat és qui va avalar el secretari general per accedir al càrrec. A Puigdemont se li atribueix una -quasi- llegendària aversió a la vida interna del partit, però no es fa cap pas rellevant sense el vist-i-plau. L'últim exemple? La marxa enrere de Junts en l'acord per la llengua al Parlament amb ERC, PSC i els comuns, en el qual hi havia participat, precisament, Sànchez. La presidència del partit que ocupa Puigdemont és institucional, sense funcions executives, i el seu lideratge no depèn tant del càrrec com de l'autoritat que desprèn la seva figura. Sense ell, Junts no hauria nascut.
Pel que fa al proper congrés, la gran incògnita restant és saber si deixarà els seus càrrecs interns. Aquesta opció, segons remarquen des de fa setmanes persones que estan en contacte permanent amb ell, es podria donar especialment en cas que la justícia europea avali el retorn a Catalunya. De moment, però, combina el lideratge de Junts amb el del Consell per la República, encarregat -sense acord amb els partits- d'elaborar el nou full de ruta de l'independentisme. Faci el que faci, deixi o no la presidència, la seva figura continuarà projectant-se amb força. Encara que, de tres consells nacionals celebrats, en cap d'ells hi ha intervingut de manera directa.
Es posaran d'acord Jordi Turull i Laura Borràs?
Aïllada la incògnita sobre Sànchez i present encara la de Puigdemont, hi ha un altre element sobre la taula: quin paper jugaran Turull i Borràs? L'exconseller de la Presidència fa mesos que circula -malgrat que el seu entorn més directe ho hagi negat repetidament- com a opció per a la secretaria general. De fet, davant la disjuntiva d'ocupar la presidència o el lideratge orgànic, la seva prioritat seria aquesta segona, segons les fonts consultades per NacióDigital. "Amb ell, el partit aniria molt millor", remarquen els seus partidaris. De moment, però, ell es manté en silenci. L'arribada a la secretaria general suposaria el triomf, amb dos anys de decalatge, del pla dels presos de Junts: enterrar el PDECat per controlar des de dins el nou partit.
I Borràs? La presidenta del Parlament no es posa límits de cara al congrés. Del seu futur ja n'ha parlat, fins i tot, amb Puigdemont. Una vacant en la presidència li obriria les portes al càrrec i, en cas de candidatura única, això suposaria un acord global amb l'espai que representa Turull. En essència, seria una entesa entre les dues ànimes del partit: una provinent dels independents que van fer costat a Puigdemont en la candidatura del 2017, i l'altra amb origen en els quadres de CDC que van donar el PDECat per amortitzat. "Si volem ser un partit seriós, toca disciplina i unificar d'una vegada per totes les veus", ressalta un dels dirigents de Junts consultats.
Absorció de l'espai del PDECat a les municipals?
El congrés arribarà quan quedi menys d'un any per les eleccions municipals del maig del 2023, que el partit aspira a guanyar per davant d'ERC i del PSC. Si la gestió interna de Sànchez ha generat crítiques, pel que fa a la preparació dels comicis locals -de la mà del secretari d'organització, David Saldoni-, la situació és completament diferent. De manera discreta, el secretari general ha anat municipi per municipi intentant generar complicitats i evitar que els alcaldes i regidors que es van quedar al PDECat competeixin amb Junts. On ja ho ha aconseguit, per exemple, és a Reus: l'adeu de Carles Pellicer comportarà primàries que, amb tota probabilitat, deixaran la llista en mans del partit.
"Si hi ha xocs Junts-PDECat, qui guanya és ERC", ressalten a la sala de màquines de la formació. S'estan buscant -i trobant- fórmules per tal que els vots en cada comarca i partit judicial sumin per a consells comarcals i diputacions, per exemple a través de formacions d'abast de vegueria, com passa al Penedès. Junts té el repte de guanyar pes a Tarragona, Lleida i Barcelona -amb Elsa Artadi com a candidata- i de mantenir el feu de Girona, a banda de créixer a l'àrea metropolitana, forat negre del partit quan hi ha eleccions. De moment, el PDECat, si és que en algun moment ho va ser, s'ha anat fent petit com a rival i ara aposta per la posada en marxa de Centrem.
Com canviarà la interlocució del dia a dia amb ERC i el Govern?
Protagonista de la negociació de l'executiu amb Aragonès, Sànchez és un dels principals interlocutors en la coordinació entre ERC i Junts. Forma part, per exemple, del famós grup de Signal del 3x3, on es combinen els retrets amb la gestió del dia a dia. Amb el president, l'encara secretari general ha anat tenint topades, com ara la tria de la part catalana de la taula de diàleg, que Aragonès va frenar perquè els noms proposats per Junts incloïen membres que no eren consellers. La relació va quedar tocada. Episodis com la fotografia fallida per la immersió al Parlament o la proposta de desobediència conjunta plantejada per Borràs a Aragonès durant el plet sobre Pau Juvillà tampoc han ajudat a greixar una relació que transita sempre per senders costeruts.
Tindrà impacte l'adeu de Sànchez en el Govern? Apostes com Jaume Giró i Victòria Alsina porten el seu segell, perquè és el secretari general de Junts qui els va anar a buscar. De Giró s'ha alimentat la possibilitat que acabi sent candidat, sempre que Borràs no pugui superar les ombres judicials que la persegueixen, i de la segona se'n parla com a element clau en el futur. Cap dels dos és encara militant, però això té números de canviar de cara al congrés. En el sottogoverno, per exemple, quadres alineats amb Turull gaudeixen de bona posició. En tot conclave hi ha jocs d'equilibris, i el de Junts a la Catalunya Nord no serà una excepció. Amb l'adeu de Sànchez es posa en marxa una cadena que desembocarà en canvis sensibles a la direcció i, potser, en el discurs.
Quines són les causes que han portat a l'adeu del secretari general? Quines conseqüències se'n deriven? Quins noms tenen tots els números de guanyar pes en la futura direcció? Serà possible bastir una candidatura única, com ha defensat Sànchez en el discurs per fer l'anunci de la renúncia? El seu adeu del lideratge orgànic pot tenir algun impacte en el Govern i en la interlocució amb ERC? Aquest és l'escenari que s'obre a partir d'ara dins de Junts, que té dos mesos per procedir a reordenar-se.
Per què Sànchez deixa la secretaria general?
Res del que ha passat en política catalana des del 2015 s'hauria explicat de la mateixa manera sense la presència de Sànchez a primera fila. La seva arribada a la presidència de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) -un moviment darrere del qual hi va haver determinats dirigents de l'antiga CDC i aglutinats al voltant de l'expresident Artur Mas, com confirma fins i tot Quim Torra en les seves memòries- va facilitar la creació de Junts pel Sí. L'arribada de Puigdemont a Palau també va tenir la mà de Sànchez al darrere, com també l'aposta pel referèndum. Durant els dies previs a l'1-O, l'expresident de l'ANC disposava de més informació que la gran majoria de consellers. Un cop empresonat preventivament, va fer el salt a la política de partits amb Junts, partit pel qual va ser candidat a una investidura tombada, l'any 2018, per la justícia espanyola.
Des de Soto del Real, Estremera i Lledoners, Sànchez va anar fortificant el seu lideratge intern. Primer va impulsar la Crida i, després del fracàs de les negociacions amb el PDECat, va activar la maquinària de Junts, marca que va contrubuir decisivament a prendre als postconvergents. Un cop es funda el partit, no tothom el veia com a secretari general. De fet, els altres presos de Junts -Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn- van exposar reticències, però va rebre l'aval clau de Puigdemont. El seu moment de màxim protagonisme va ser en l'acord de Govern rubricat amb Pere Aragonès, negociat des de la discreció absoluta i sense compartir tota la informació, com lamentaven aquells dies destacats dirigents del partit. Aquella negociació va lesionar les relacions amb Turull -que es va oferir a ERC per negociar amb Aragonès-, amb Laura Borràs i també amb Elsa Artadi, que van optar per quedar fora del Govern.
El caldo de cultiu estava creat per les crítiques internes, sempre anònimes, que van fer el primer salt en públic quan en un article Sànchez va situar l'1-O com una eina per pressionar l'Estat a l'hora de negociar. Un manifest apòcrif va canalitzar un malestar que ha anat calant en determinades seccions territorials -com la del Penedès- i de Barcelona ciutat. En les converses dels últims dies, alts dirigents consultats sostenen que a Sànchez ja se'l "donava per amortitzat". Una de les frases utilitzades en el seu comiat sobre "personalismes" i "minuts de glòria" s'han interpretat, segons veus de la formació, com un missatge a Borràs, que no amaga les ambicions per guanyar pes en la futura direcció. Ja n'és membre, però no des d'una posició preeminent.
Abans de veure's descavalcat per les crítiques internes -un destacat càrrec de Junts sostenia en privat la setmana passada que "no sabia portar el partit", apostant obertament pel seu relleu-, Sànchez ha optat per renunciar a la reelecció amb un missatge d'unitat i la petició expressa d'arribar al congrés amb una sola candidatura. "Aquest congrés de Junts, molts el voldran sorollós. Molts el voldran embrutit. Molts voldran que ensopeguem", ha remarcat l'encara secretari general en un missatge als "rivals" que també tenia ressonàncies internes. Quin ha estat el seu pecat, segons una veu amb pes intern? "No haver compartit mai tota la informació". Ni tan sols dos anys després d'haver arribat al càrrec, Sànchez el deixa abans de plantar cara.
El proper meló per resoldre: el futur de Puigdemont
L'expresident de la Generalitat és qui va avalar el secretari general per accedir al càrrec. A Puigdemont se li atribueix una -quasi- llegendària aversió a la vida interna del partit, però no es fa cap pas rellevant sense el vist-i-plau. L'últim exemple? La marxa enrere de Junts en l'acord per la llengua al Parlament amb ERC, PSC i els comuns, en el qual hi havia participat, precisament, Sànchez. La presidència del partit que ocupa Puigdemont és institucional, sense funcions executives, i el seu lideratge no depèn tant del càrrec com de l'autoritat que desprèn la seva figura. Sense ell, Junts no hauria nascut.
Pel que fa al proper congrés, la gran incògnita restant és saber si deixarà els seus càrrecs interns. Aquesta opció, segons remarquen des de fa setmanes persones que estan en contacte permanent amb ell, es podria donar especialment en cas que la justícia europea avali el retorn a Catalunya. De moment, però, combina el lideratge de Junts amb el del Consell per la República, encarregat -sense acord amb els partits- d'elaborar el nou full de ruta de l'independentisme. Faci el que faci, deixi o no la presidència, la seva figura continuarà projectant-se amb força. Encara que, de tres consells nacionals celebrats, en cap d'ells hi ha intervingut de manera directa.
Es posaran d'acord Jordi Turull i Laura Borràs?
Aïllada la incògnita sobre Sànchez i present encara la de Puigdemont, hi ha un altre element sobre la taula: quin paper jugaran Turull i Borràs? L'exconseller de la Presidència fa mesos que circula -malgrat que el seu entorn més directe ho hagi negat repetidament- com a opció per a la secretaria general. De fet, davant la disjuntiva d'ocupar la presidència o el lideratge orgànic, la seva prioritat seria aquesta segona, segons les fonts consultades per NacióDigital. "Amb ell, el partit aniria molt millor", remarquen els seus partidaris. De moment, però, ell es manté en silenci. L'arribada a la secretaria general suposaria el triomf, amb dos anys de decalatge, del pla dels presos de Junts: enterrar el PDECat per controlar des de dins el nou partit.
I Borràs? La presidenta del Parlament no es posa límits de cara al congrés. Del seu futur ja n'ha parlat, fins i tot, amb Puigdemont. Una vacant en la presidència li obriria les portes al càrrec i, en cas de candidatura única, això suposaria un acord global amb l'espai que representa Turull. En essència, seria una entesa entre les dues ànimes del partit: una provinent dels independents que van fer costat a Puigdemont en la candidatura del 2017, i l'altra amb origen en els quadres de CDC que van donar el PDECat per amortitzat. "Si volem ser un partit seriós, toca disciplina i unificar d'una vegada per totes les veus", ressalta un dels dirigents de Junts consultats.
Absorció de l'espai del PDECat a les municipals?
El congrés arribarà quan quedi menys d'un any per les eleccions municipals del maig del 2023, que el partit aspira a guanyar per davant d'ERC i del PSC. Si la gestió interna de Sànchez ha generat crítiques, pel que fa a la preparació dels comicis locals -de la mà del secretari d'organització, David Saldoni-, la situació és completament diferent. De manera discreta, el secretari general ha anat municipi per municipi intentant generar complicitats i evitar que els alcaldes i regidors que es van quedar al PDECat competeixin amb Junts. On ja ho ha aconseguit, per exemple, és a Reus: l'adeu de Carles Pellicer comportarà primàries que, amb tota probabilitat, deixaran la llista en mans del partit.
"Si hi ha xocs Junts-PDECat, qui guanya és ERC", ressalten a la sala de màquines de la formació. S'estan buscant -i trobant- fórmules per tal que els vots en cada comarca i partit judicial sumin per a consells comarcals i diputacions, per exemple a través de formacions d'abast de vegueria, com passa al Penedès. Junts té el repte de guanyar pes a Tarragona, Lleida i Barcelona -amb Elsa Artadi com a candidata- i de mantenir el feu de Girona, a banda de créixer a l'àrea metropolitana, forat negre del partit quan hi ha eleccions. De moment, el PDECat, si és que en algun moment ho va ser, s'ha anat fent petit com a rival i ara aposta per la posada en marxa de Centrem.
Com canviarà la interlocució del dia a dia amb ERC i el Govern?
Protagonista de la negociació de l'executiu amb Aragonès, Sànchez és un dels principals interlocutors en la coordinació entre ERC i Junts. Forma part, per exemple, del famós grup de Signal del 3x3, on es combinen els retrets amb la gestió del dia a dia. Amb el president, l'encara secretari general ha anat tenint topades, com ara la tria de la part catalana de la taula de diàleg, que Aragonès va frenar perquè els noms proposats per Junts incloïen membres que no eren consellers. La relació va quedar tocada. Episodis com la fotografia fallida per la immersió al Parlament o la proposta de desobediència conjunta plantejada per Borràs a Aragonès durant el plet sobre Pau Juvillà tampoc han ajudat a greixar una relació que transita sempre per senders costeruts.
Tindrà impacte l'adeu de Sànchez en el Govern? Apostes com Jaume Giró i Victòria Alsina porten el seu segell, perquè és el secretari general de Junts qui els va anar a buscar. De Giró s'ha alimentat la possibilitat que acabi sent candidat, sempre que Borràs no pugui superar les ombres judicials que la persegueixen, i de la segona se'n parla com a element clau en el futur. Cap dels dos és encara militant, però això té números de canviar de cara al congrés. En el sottogoverno, per exemple, quadres alineats amb Turull gaudeixen de bona posició. En tot conclave hi ha jocs d'equilibris, i el de Junts a la Catalunya Nord no serà una excepció. Amb l'adeu de Sànchez es posa en marxa una cadena que desembocarà en canvis sensibles a la direcció i, potser, en el discurs.