Rep El Despertador cada matí al teu correu
El diari The Economist, un dels més prestigiosos del món, elabora cada any un rànquing de referència de la qualitat democràtica al planeta. Al febrer es va fer públic el de 2022 i els experts que avaluen la salut democràtica dels estats van deixar de considerar Espanya "democràcia plena". L'Estat és ara al número 24 del món i la baixada dels darrers anys té a veure amb els problemes del seu sistema judicial per la politització i també amb la gestió que els seus governs han fet del conflicte català evitant les solucions polítiques.
Ahir, els avaluadors del The Economist i la premsa internacional van veure, gràcies a una informació de l'observatori The Citizen Lab, de la Universitat de Toronto, del que es va fer ressò la revista The New Yorker, com Espanya és, a més, un país on, amb total impunitat, s'espien adversaris polítics. Fa dos anys vam saber que amb el programari Pegasus, que només es pot vendre a estats, havien espiat els dirigents d'ERC Roger Torrent i Ernest Maragall. Ahir la llista es va ampliar brutalment amb més de seixanta noms. No només dirigents, activistes i advocats. També tres presidents de la Generalitat (Pere Aragonès, Quim Torra i Artur Mas) i l'entorn d'un quart, Carles Puigdemont.
Però més enllà de l'impacte negatiu que l'assumpte pugui tenir per a la imatge d'Espanya, l'Estat no pagarà car el seu joc brut. Se'n parlarà als mitjans i al Parlament Europeu a més del Congrés dels Diputats, però ningú donarà explicacions (cal mirar cap al CNI, i el servei secret és això, secret). El govern de Sánchez, que no s'ha preocupat, per impotència o per mala fe, que els aparells de l'Estat deixin d'usar els mètodes de Mariano Rajoy i de Jorge Fernández Díaz, no rebrà cap amonestació.
Europa és un club d'estats que es defensen entre ells i assumptes com la guerra d'Ucraïna o la gestió de la pandèmia, ho vaig escriure fa uns dies, han endurit més els marcs. Les sortides autoritàries estan a l'ordre del dia. I espiar a qui vol posar en risc la teva estabilitat, en aquest cas la teva sobirania nacional, hi encaixa. Més encara quan, per a les institucions comunitàries, la causa catalana és un maldecap desagradable que ara, malgrat que hagi perdut urgència, fins i tot apareix vinculat a Rússia per l'efecte de les manipulacions (grolleres) i dels autogols (que també n'hi ha).
Avui, representants d'ERC, Junts, la CUP, Òmnium i l'ANC seran a Brussel·les per denunciar la situació. Més enllà d'això, que té tot el sentit, on l'espionatge massiu hauria de tenir efectes és en la política catalana i, de retruc, en l'espanyola.
El que vam saber ahir castiga l'estratègia del diàleg. La implicació de Sánchez en tot plegat lesiona la mínima confiança entre interlocutors. La taula de negociació que ERC va impulsar amb el PSOE està bloquejada, no ha donat els fruits esperats –que no eren, a curt o mitjà termini, el referèndum o l'amnistia sinó simplement l'anàlisi comuna del conflicte i el diàleg en si mateix–. Tampoc ho han fet els mecanismes bilaterals de gestió del mentrestant. El balanç dels republicans a Madrid és pobre. Tal vegada es pot pensar que, per si sola, ERC podria haver creat més incentius a Sánchez per "negociar". En tot cas, el pandemònium estratègic de Junts i les seves faccions internes i el de la CUP tampoc espanta Madrid. Si no tens por a l'alternativa, tampoc t'has de preocupar de donar trumfos al teu interlocutor (ERC) per consolidar la via més "raonable" que busquen representar Pere Aragonès i Oriol Junqueras. Per la Moncloa només es tracta d'esperar que el projecte polític independentista mori d'inanició. La resta seria transitar per la cornisa.
L'anomenat "#catalangate", doncs, lesiona l'aposta d'ERC, però també deixa en evidència a aquells que, dins de Junts i els seus entorns, pensen que va només de voluntat, de determinació de voler-ho fer. Talment com si n'hi hagués prou amb les actuals fortaleses (suports i estructures de tota mena) per fer "aixecar" la DUI i convertir-se en república amb petits costos i grans garanties. Com si res hagués passat el 2017 i com si davant no hi hagués un estat que, per defensar la seva unitat, estigués disposat a jugar tan brut com calgui i amb tots els elements al seu abast. Quan van fallar les urnes i els partits van activar el carrer, van fer jugar els poders econòmics i mediàtics, van donar carta blanca i envalentir els jutges, i ara sabem que han punxat els telèfons a presidents després d'empresonar o enviar a l'exili els líders. Els fets són tossuts.
Avui, la roda de premsa de Brussel·les serà un miratge perquè, amb Junqueras i Puigdemont junts a la taula, mostrarà una imatge que no és real. L'independentisme no pot obviar el marc –el context europeu i l'espanyol– i tampoc anhels i problemàtiques socials no necessàriament lligades al fet nacional. No pot ser autàrquic, no depèn només d'ell. El context no es tria, però sí com s'afronta. I des de la desunió, la nul·la estratègia i revisió crítica, la por o el cinisme, i l'assenyalament constant de l'altre és molt més difícil tornar-ho a fer. Diria que impossible. Tal vegada, sense voler-ho i malgrat el cansament i el desànim, l'Estat ha donat una nova oportunitat als líders independentistes. Veurem si són capaços d'aprofitar-la o embarranquen de nou i ho deixen tot plegat en un lament sense efecte.
Avui no et perdis
» Crònica | El joc brut de l'Estat dona una nova oportunitat a la unitat independentista; per Lluís Girona i Irene Monagut.
» Només una «democràcia plena» al món hauria utilitzat «Pegasus»; per Lluís Girona.
» Consulta aquí la llista sencera de polítics i líders independentistes espiats; per Irene Montagut.
» La premsa internacional es fa ressò de l'espionatge a l'independentisme; per Lluís Girona.
» Opinió: «Més enllà de l'estat i el mercat»; per Aleix Sarri.
» Anàlisi | Totes les peces del puzle de Junts: última oportunitat per recosir l'espai?; per Oriol March.
» Opinió: «Sant Jordi, llibres i deures»; per Joan Manuel Tresserras.
» Aforisme Fuster (XII): Sant Jordi que torna; per Carme Vidalhuguet.
» Escoles i instituts es treuen (per fi) la mascareta; per Irene Montagut.
» Opinió: «Les sindèmies del món actual»; per Marina Geli.
» Eleccions a la burgesia: qui és qui al Cercle d'Economia; per Pep Martí.
» Seat desapareixerà abans del 2030.
» Reportatge | Sacrificar vaques per pagar factures; per Carles Fiter.
» La guerra d'Ucraïna: de la fi de la història a la fi de l'esperança?; per Pep Martí.
» Opinió: «Una revista i un comiat»; per Eduard Voltas.
» Dades | El català retrocedeix? La meitat de la població no ho veu així; per Roger Tugas Vilardell.
» TV3 reconnecta amb els joves: les claus de l'èxit d'«Eufòria»; per Irene Montagut.
» Jo competeixo | Telecinco, servidora del poble; per Modernet.
El passadís
Fa mesos que la plataforma contra els Jocs d'Hivern, que té de portaveu l'enginyer agrònom i regidor de la CUP a la Seu d'Urgell Bernat Lavaquiol, es mou amb la vista posada a la consulta de juliol. Els favorables a la iniciativa, però, també van prenent posicions. Lògicament, la Federació Catalana d'Esports d'Hivern, que presidia Mònica Bosch, ara coordinadora del projecte tècnic de la candidatura al Govern, hi està molt implicada. Aquests dies ja ha difós materials pel sí a la consulta a les xarxes.
A més, preparen un manifest a favor dels Jocs i del seu impacte al territori que, d'entrada, signaran persones vinculades als esports de neu. També preveuen obrir-ho a altres personalitats del país. No tenen dubte que el "sí" s'imposarà a la consulta a les comarques del Pirineu, però volen que ho faci de forma molt àmplia el projecte, que el Govern defensa amb prudència, aconsegueixi un ampli suport popular.
Vist i llegit
Trepitjo avui el territori del meu company Víctor Rodrigo per recomanar-vos una sèrie que a ell també li ha agradat. És divertida, feminista i també una mica descarada. La fan a HBO Max i es diu Minx. Explica la història, fictícia i ambientada a la Califòrnia de principis dels 70, de la primera revista eròtica per a dones. L'editora, una feminista de cap a peus que fa anys que pensa en una revista que combati el patriarcat, ha de fer cessions per tal que li editi un empresari de porno masculí. Tots dos afluixen en els seus principis i arriben a un punt d'equilibri que fa funcionar la sèrie amb uns secundaris ben triats. Minx és intel·ligent i, a més, us farà passar una bona estona. La directora i creadora és Ellen Rapoport. La podeu veure aquí.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1987, fa 35 anys, es van començar a emetre als Estats Units The Simpsons, una sèrie de comèdia en format d'animació creada per Matt Groening per a la cadena Fox. La trama és una sàtira mordaç de la societat nord-americana i narra la vida d'una família de classe mitjana que viu en un poble fictici, Springfield. Els curts que van donar peu a la sèrie es van començar a emetre dins d'El show de Tracey Ullman. Després de tres temporades es va decidir convertir-los en episodis de mitja hora que s'emetrien en horari de màxima audiència. Se n'han emès més de 600 episodis. La sèrie ha guanyat 25 Emmy i 24 Annie. El 1999, Time la va qualificar de millor sèrie del segle XX. Recordem l'efemèride, amb un vídeo amb algunes de les escenes més divertides de la família groga d'Springfield.
L'aniversari
El 19 d'abril de l'any 1972, avui fa 50 anys, naixia a Recife el futbolista Rivaldo Victor Borba Ferreira. Va arribar a Espanya a mitjans dels noranta procedent del Palmeiras quan el va fitxar el Deportivo de la Corunya, que encara vivia un moment dolç. En un traspàs car i sonat va fitxar pel Barça i s'hi va estar fins al 2002. No van ser uns anys bons per al club, encara sota l'impacte del final de l'era Cruyff a la banqueta, però l'astre brasiler va aixecar dues lligues, una Copa del Rei i una Supercopa d'Europa. El seu gol contra el València, una xilena espectacular, va colar a la darrera jornada i al tram final del partit el Barça a la Champions per a la temporada 2001-2002. Recupereu-lo aquí. Del Barça va marxar al Milà i encara va recórrer una bona colla de clubs fins que es va retirar el 2015.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l