El Josué Escobar va arribar a Barcelona amb 21 anys des de la seva Hondures natal amb un objectiu clar: ampliar els estudis de programació a la universitat i construir un futur professional i personal. L'Aylin, procedent del Perú, va venir amb 24 anys buscant seguretat i un futur millor, seguint el consell d'una amiga que temps enrere havia emprès els mateixos passos. I el Moha, després de provar sort sense èxit a Ucraïna i els Països Baixos, va aterrar amb 29 anys a Catalunya per estudiar cuina i, sobretot, tenir una vida digna i estable.
La realitat, tal com expliquen tots tres a Nació, ha estat menys benevolent del que esperaven i la manca de papers no els ha permès satisfer les seves ambicions al ritme que els hauria agradat. Després de més de dos anys a Catalunya, encara no han aconseguit papers que els permetin incorporar-se al mercat laboral formal i prosperar, però la regularització extraordinària de migrants a l'Estat pot ser el punt d'inflexió que esperaven. "Al principi no m'ho creia", admet l'Aylin, que va pensar que era una "notícia falsa". En la mateixa l'ínia s'expressa el Josué, que reconeix que la regularització li "dona sentit" a la seva vida i l'ajuda a tenir un objectiu.
El termini per presentar les sol·licituds va finalitzar dimarts passat amb un total de 1.174.978 peticions, 257.000 a Catalunya, que encapçala el rànquing entre les autonomies. Són moltes més dels que preveia el Govern, que en un inici parlava d'entre 120.000 i 150.000 persones. En aquest sentit, la consellera d'Interior, Sílvia Paneque, ha reconegut que hi ha hagut una variació respecte la previsió inicial i ha defensat la necessitat d'aplicar una mesura molt criticada per la dreta i l'extrema dreta.
"No tenir papers et condemna a la incertesa i l'angoixa permanent"
El Josué va marxar de casa d'una tieta política que el va acollir en un primer moment i, des d'aleshores, ha encadenat diverses feines informals en el sector turístic i de serveis. Ara, viu en un pis de Càritas i es forma laboralment amb la fundació Formació i Treball, amb qui fa pràctiques a l'Escola d'Hostaleria. Va ser un educador de l'organització catòlica qui el va informar de la possibilitat d'acollir-se al procés de regularització i, des d'allà, l'han acompanyat en un procés que li genera angoixa i esperança en funció del moment. "La idea d'aconseguir un contracte laboral estable i poder estudiar a la universitat m'emociona, però l'espera és dura", admet.
Per la seva banda, l'Aylin va venir sola del Perú precisament perquè al seu país se sentia "insegura". Un cop va arribar a Catalunya, però, va topar amb tot un seguit de dificultats que li impedien viure "dignament": no arribar a final de mes per la impossibilitat de tenir una feina legal i estable o no poder continuar els estudis en estètica sense un NIE. Tot i que ella ja havia iniciat el procés de regularització a través de l'arrelament socioformatiu, es va assabentar que l'Estat impulsaria un procés extraordinari i, aconsellada per una gestora, va presentar la sol·licitud també per aquesta via. "Mentrestant, he estat sobrevivint", reconeix la jove.
La incertesa i preocupació són alguns dels sentiments que comparteixen el Josué, l'Aylin i el Moha. "Hi ha tantes coses que no puc fer sense papers", lamenta el marroquí, que també espera la resolució del tràmit, si bé ell no s'ha acollit a la via extraordinària. "Intento esperar amb paciència, tranquil·litat i optimisme perquè tot vagi bé. Però jo ja penso en la següent etapa, en tot el que podré fer després de rebre la confirmació", diu.
Treballar i guanyar-se la vida de manera legal
Estudiar, treballar i fer-ho legalment. Aquest és el propòsit de tots tres. El somni del Moha, per exemple, és ser xef en un hotel o, fins i tot, tenir el seu propi restaurant. "D'aquí a deu anys m'imagino treballant de manera independent. Vull tenir el meu propi projecte i construir una carrera professional per mi mateix", confessa decidit. El desig de l'Aylin no és gaire diferent, que fins ara ha treballat pel seu compte i en negre, oferint diferents serveis d’estètica: "Voldria treballar del que més m'agrada, l'estètica, tenir un negoci i, sobretot, drets laborals". Al seu torn, el Josué vol estudiar un grau universitari relacionat amb la informàtica, la programació i la intel·ligència artificial, i ampliar els estudis que ja va cursar a Hondures.
"Venim a Catalunya a buscar una vida digna"
Durant els dos anys que fa que viu a Barcelona, l'hondureny s'ha centrat a fer contactes i teixir una xarxa que li ha permès anar fent amb feines informals i temporals. També estudia català i li agrada descobrir la cultura i tradicions del país, amb un interès especial per la gastronomia i la gent. La gran majoria, diu, ha estat molt amable i oberta amb ell, però també és conscient de l'oposició d'una part de la societat a la regularització de migrants. "Al darrere de cada expedient, hi ha una persona treballadora que vol contribuir i guanyar-se la vida de manera honesta", reflexiona.
En la mateixa línia, el Moha lamenta que els locals no sempre vegin els migrants amb bons ulls: "Molts venim a Catalunya a buscar una vida digna i a treballar, però hi ha gent que ve sense objectius i sense saber per què estan aquí. I això ens dona una mala reputació a les persones que sí que tenim ganes de construir un futur". També ho veu així l'Aylin, que considera que no se'ls pot englobar a tots en un mateix sac i que cadascú "té una història". "No som tots iguals", assevera. "Per a mi ser aquí i poder demanar la regularització és una gran oportunitat", conclou el jove marroquí.
A més, la fi del procés de regularització extraordinària ha estat marcat pel posicionament del Tribunal Suprem, que ha obert la porta a paralitzar la mesura si col·lideix amb la normativa europea i ha interpel·lat a les comunitats autònomes que van recórrer contra la norma per tal que formulin una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En aquest sentit, la Fundació Formació i Treball ha acompanyat 586 migrants fins a la regularització des de l'any 2000 a partir de projectes d'inserció laboral, 25 de les quals el 2025, i defensa que hi ha moltes persones preparades per treballar que no poden trobar l'estabilitat per la manca de papers.
