Una vegada estrenat el 2025, ja només ens queda l’última cita de les festes de Nadal. Després de fer cagar el tió, d’atipar-nos d’escudella, canelons i torró i de menjar-nos els dotze grans de raïm per començar bé l’any, ara és el moment d’agafar forces per arribar a l’últim àpat de les festes, amb el tortell de Reis com a protagonista, un dolç que té tants detractors com entusiastes. Abans, però, toca rebre amb il·lusió els Reis d’Orient, que aquest any tornen a arribar al Port de Barcelona i tenen preparada una cavalcada que durarà més de tres hores, fins a arribar a la Font Màgica de Montjuïc.
Amb els nervis, les presses, les empentes per agafar caramels i la multitud de gent, cada any oblidem els noms de cadascun dels Reis d’Orient o, fins i tot, els confonem a l’hora de diferenciar-los pel color. De fet, també sorgeix sempre el dilema de si n’hem de dir Reis Mags, Reis d’Orient, Reis o Ses Majestats. Així doncs, per preparar com cal l’arribada dels Reis i gaudir de la cavalcada, us resolem els dubtes de llengua més habituals entorn de l’última cita de les festes.
Reis Mags, Reis d’Orient o Ses Majestats: quina és la correcta?
Any rere any ens fem la mateixa pregunta: Reis Mags o Reis d’Orient? En català, per referir-nos als mags o savis que van portar or, encens i mirra a l’infant Jesús, guiats per un estel, tenim una gran varietat de formes. Les més predominants són els Reis d’Orient, els Reis Mags, els Reis Màgics o, simplement, els Reis, però hi ha un debat ben obert sobre quines són correctes i quines no. Ara bé, n’hi ha dues que sí que són del tot correctes en català: els Reis d’Orient i els Reis. En canvi, generalment es considera que les formes Reis Mags i Reis Màgics són castellanismes perquè són una traducció literal del castellà, malgrat que hi ha fonts que les defensen perquè, al capdavall, se’ls atribueix la condició de savis i mags.
En certs territoris, però, hi ha variants dialectals que també són correctes. Segons l’Atles Lingüístic del Domini Català, en parlars occidentals, aquests personatges reben el nom de Reixos, com per exemple a Bellpuig, Morella, Llíria, València, Xàtiva, Alcoi, les Terres de l’Ebre i Lleida, entre d’altres. Finalment, encara hi ha una altra forma correcta per referir-s’hi, tot i que és més antiga i arcaica: Ses Majestats.
Melcior, Gaspar i Baltasar: com es pronuncien?
Com és ben sabut, cadascun dels tres Reis té un nom propi. Ara bé, qui no els ha confós mai i, fins i tot, avui dia encara els confón? Primer de tot, cal tenir-ne clars els noms: Melcior, Gaspar i Baltasar. Però, com es pronuncien? Sovint, pronunciem *Meltxor —per influència del Melchor castellà—, quan en català n’hem de dir Melcior, amb i i amb essa sorda, i *Baltassar, quan en català n’hem de dir Baltasar, amb essa sonora, i no pas amb essa sorda. Finalment, Gaspar es pronuncia amb la erra final en funció del dialecte. Així mateix, tradicionalment també ens hi referim pel color: el rei blanc —Melcior—, el rei ros —Gaspar— i el rei negre —Baltasar—. A més a més, en la tradició cristiana occidental, Baltasar habitualment és representat com el rei d’Aràbia; Melcior, com el rei de Pèrsia, i Gaspar, com el rei de l’Índia.
El patge i la patge o la patgessa, també en femení
Aquests dies no només són importants els Reis, sinó també els seus ajudants, ja que són els que s’encarreguen de fer-los arribar les cartes que escriuen els infants per demanar regals i, sobretot, joguines. Els patges, a diferència dels Reis, poden ser tant homes com dones. Per això, podem dir tant el patge com la patge, en funció del sexe. Ara bé, cal tenir en compte que el femení de patge, a banda de la patge, també pot ser la patgessa —La patge dels Reis d’Orient recollirà les cartes a Barcelona o La patgessa dels Reis d’Orient recollirà les cartes a Barcelona—. Malgrat tot, aquestes dues formes femenines encara no surten al DIEC perquè les dues accepcions de patge que ara hi apareixen es refereixen a dos oficis històrics que sempre van exercir homes, i no pas als ajudants dels Reis d’Orient.
Anem a la cavalcada, i no pas a la *cavalgata ni la *cabalgata
El 5 de gener, el dia abans de la festa de Reis, és tradició que els infants surtin al carrer a esperar il·lusionants i nerviosos l’arribada dels Reis d'Orient, que reparteixen caramels i desfilen amb les carrosses, els patges i els ajudants. Al llarg dels anys, hem sentit moltíssimes maneres d’anomenar aquesta desfilada, com ara *cabalcata, *cabalgada, *cabalgata, *cavalcata, *cavalgada i *cavalgata. Aquests sis formes, però, són incorrectes i s’han estès per influència del castellà. En català, la forma correcta i comuna és cavalcada de Reis o, simplement, cavalcada, atès que ve del verb cavalcar. Tot i això, tampoc no hem d’oblidar que a les Balears fan servir la variant colcada, avui dia encara ben viva i genuïna.
Els Reis porten joguines, juguetes o joguets?
Els Reis d’Orient van a adorar el nen Jesús amb or, encens —i no pas *incens— i mirra com a presents, com hem vist abans. La tradició, però, és que també portin caramels i carbó o regals, principalment joguines, als infants. D’entrada, el mot joguina és la forma més comuna a Catalunya per referir-se a aquest objecte fet expressament per entretenir les criatures. Ara bé, cal tenir en compte que no és la forma que es va servir en tots els territoris de parla catalana. Per exemple, al Camp de Tarragona i al País Valencià, és habitual el terme joguet; a Mallorca, la variant jugueta, i a Eivissa, el mot jogueroi, com bé indica el DCVB. I, malgrat que la forma més estesa és joguina, cal tenir present que la resta, recollides al DIEC, també són igual de correctes i normatives. Com a curiositat, l’Optimot apunta que el conjunt de regals que els nens reben en aquesta festa també se sol anomenar reis, en minúscula —Aquest any no has fet gaire bondat i no sé si tindràs reis—.
Per Reis mengem tortell, en comptes de *rosco o *roscón
És el típic dolç de les festes de Nadal que t’encanta o que odies, no hi ha terme mitjà. Aquest pastís, en forma de cèrcol i amb fruita confitada i sucre per sobre, se sol menjar el dia de Reis, és a dir, el 6 de gener. Tot i això, hi ha llocs on ja en mengen el 5 de gener, el dia de l’arribada de Ses Majestats. D’altra banda, per influència del castellà, molta gent s’hi refereix erròniament com a *rosco o *roscón, però cal tenir clar que en català s’anomena tortell, tortell de Reis o coca de Reis. També cal recordar que el tortell tradicional es farceix amb massapà, tot i que avui dia ja en podem trobar amb nata, crema o trufa, entre altres ingredients. Segons el costum, els tortells contenen una fava i una figureta d’alguns dels tres Reis: el comensal que troba la fava ha de pagar el tortell i el que troba la sorpresa s’emporta la figureta i la corona daurada que l’acompanya.