Han passat 17 anys des que Catalunya va decidir que els nous docents que volguessin entrar al sistema educatiu havien d'acreditar el nivell de C2 de català, el més alt possible. I malgrat que semblava que aquest cop era la bona, el compliment de la norma haurà d'esperar, almenys, fins al curs vinent. El Govern ha decidit endarrerir l'exigència d'aquest nivell als nous professionals perquè considera que la seva implementació podria generar una "greu dificultat" per cobrir substitucions. "Aquesta situació es deu a una insuficiència estructural de personal docent que disposi d'aquesta acreditació", apuntava la resolució del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) que establia una modificació que no va ser anunciada públicament fins que els mitjans la van detectar.
El Govern al·lega que es manté el compromís d'establir el C2 com a requisit, però que s'ajorna de forma "transitòria". ERC, que ho ha portat al ple del Parlament d'aquesta setmana, ho veu com una "marxa enrere" respecte una implementació reactivada per Pere Aragonès després de dues dècades al calaix. Sigui com sigui, la realitat és que no serà un requisit per al curs que comença ni un mèrit a llarg termini, sinó un compromís adquirit pel professorat per formar part de la borsa de treball. Un endarreriment respecte a la idea inicial que el sector educatiu avala, ja que, des d'un primer moment, no ha estat la mesura amb més bona rebuda per part dels sindicats de mestres -excepte la Intersindical, que sempre n'ha fet bandera. Les diferents organitzacions consultades s’aferren a la manca de professorat per mostrar-se crítics amb l’obligatorietat d’acreditar el màxim nivell de llengua.
“Creiem que el C2 no té una vinculació directe amb la davallada de l’ús social del català”, argumenta el responsable de polítiques educatives de CCOO, Cristian Marco, que creu que pot ser una “dificultat afegida” per cobrir les especialitats on ja “costa trobar gent”. La preocupació per la “manca de professionals” és compartida per la resta de sindicats: “Si aquesta exigència no es regula i flexibilitza una mica, no tindrem docents per poder tancar les llistes”, assevera Lorena Martínez, portaveu d’UGT. Per la seva banda, la portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, no veu amb mals ulls el requisit del C2 però també assenyala la manca de professorat i lamenta que Educació no hagi estat capaç de garantir que tots els professionals el tinguin ja de cara el curs vinent.
Fer efectiu el requisit però amb recursos
L’endarreriment convenç, però els sindicats també defensen que cal que, un cop exhaurit el nou termini, es faci efectiu el requisit: “Suposadament és una mesura excepcional, però no s’assegura que tothom pugui tenir el C2 de català. Això és el mateix que passa amb el màster, que també havia de ser temporal i fa molts anys que arrosseguem la situació”, rebla Segura. Els sindicats, en consonància, critiquen la manca d’oferta formativa d’aquest certificat, però sí que veuen viable que tota la plantilla l’obtingui de cara el curs vinent, quan, teòricament, ja es fa del tot efectiva la mesura: “Un curs és raonable, però no es poden donar casos de gent que estigui exercint fa 5 anys i no compleixi el requisit lingüístic, com passa a sanitat, perquè llavors ens trobarem amb vulneracions de drets”, argumenta Marc Martorell, portaveu de la Intersindical.
Plataforma per la Llengua també comparteix bona part del diagnòstic del sindicats. L'entitat està a favor d'aquesta exigència i, de fet, van desencallar-la demanant al TSJC que es pogués aplicar la part no suspesa del decret que incloïa el requisit del C2 per als nous docents. Ara bé, entenen que es produeixi aquest ajornament fins l'any vinent davant la manca de recursos per poder obtenir l'acreditació. És cert que aquest any s'han examinat unes 13.500 persones del màxim nivell de la llengua, però fa anys la xifra era molt més baixa. "Calia adaptar la situació a la realitat, i molts professionals no tenen el C2", apunta Marc Guevara, responsable d'Educació a Plataforma per la Llengua, que posa el focus en què el Govern mantingui l'aposta per les acreditacions, fet que creu que també s'hauria d'incentivar entre els docents que ja estan dins el sistema. Guevara també planteja que el C2 s'inclogui en les carreres vinculades a l'educació, com passa a la UAB, on és professor.
Què diu exactament el canvi del Govern?
Els canvis introduïts pel Govern tenen certs matisos. És cert que fins ara el nivell C2 formava part d'un mèrit que donava cinc punts a l'hora d'entrar a la borsa de treball. El plantejament per al curs vinent era que el mèrit passés a ser exigència i que tots els nou docents l'haguessin d'acreditar per poder entrar a la borsa. Però a última hora, amb l'actual curs ja acabat, l'executiu ha rectificat i ha optat per una fórmula intermèdia entre el mèrit i el requisit que es queda en un compromís temporal. Això, traduït a la pràctica, suposa que els nous docents podran entrar a la borsa de treball amb el compromís de poder acreditar el nivell C2 abans de finalitzar (o durant) el curs 2026/2027. És a dir, que l'exigència de la màxima titulació lingüística s'ajorna: no s'haurà de presentar ara per entrar a la borsa, sinó abans acabar el pròxim curs per no caure'n.
Una decisió que s'ha adoptat per assegurar que hi hagi prou professors per cobrir baixes, segons apunten des del Departament d'Educació, que parlaven d'una "situació excepcional per garantir necessitats docents". Ara bé, sí que hi ha alguns elements que canvien respecte a altres cursos. Tant des d'Educació com des de Política Lingüística remarquen que les persones que tinguin el C2 tindran prioritat respecte els candidats que no l'hagin obtingut encara, mentre que l'acceptació dels no acreditats serà "excepcionalment, en especialitats docents" en què no hi hagi prou candidats amb C2 -que històricament són precisament llengua catalana, matemàtiques o informàtica. El Govern també insisteix que si les persones que han obtingut el compromís amb el C2 no el poden acreditar en el termini indicat, quedaran excloses de la borsa.
Una obligació encallada des del 2009
El requisit del C2 per als docents neix de la llei d'educació aprovada el 2009 per una àmplia majoria del Parlament que llavors conformaven el PSC, ERC i CiU. El text és molt clar: per ser docent a Catalunya cal acreditar el nivell de coneixement més alt de la llengua catalana. Ara bé, amb el pas dels anys, aquesta exigència es va establir com a mèrit fins que el Govern de Pere Aragonès va recuperar el requisit. En el marc de front judicial contra el català a l'escola, amb les sentències del 25% de castellà al centre, el Departament d'Educació d'ERC va anunciar el gener del 2022 que, de cara al 2024, tots els nous docents haurien d'acreditar el nivell C2 per poder treballar al sistema educatiu. Però com amb la llei inicial, no tot va ser tan ràpid com es volia.
L'exigència del C2 no es va activar fins el maig del 2024, quan el Govern va aprovar un nou decret que volia blindar el català a l'escola. Llavors, s'establia que a partir del curs 25-26, l'acreditació seria un requisit per als nous docents i que a partir del curs 27-28 es demanaria també als docents en actiu que volguessin promocionar o canviar de lloc de feina. Però, com era esperable, el TSJC va suspendre cautelarment tot el decret i, per tant, l'exigència del C2 no va arribar a aplicar-se. Fins al desembre passat, quan el mateix tribunal va aixecar les mesures cautelars i va permetre executar la part del decret que no estava en el punt de mira, i en el qual hi havia la qüestió de l'acreditació. La consellera Ester Niubó va assegurar llavors que aplicarien l'exigència, però no va posar calendaris. Ara sabem que el requisit es farà esperar un any més i seria atrevit dir que serà l'últim ajornament.
