Sis dies més tard de la primera petició d'informació sobre el tema i dos desallotjaments després, les expulsions nocturnes de persones sense llar de les dependències de l'aeroport del Prat continuen sense tenir una explicació oficial. Davant les preguntes de Nació, l'empresa pública Aena manté la negativa a donar detalls del motiu dels desplegaments excepcionals, i també de la possible periodicitat amb la qual es puguin repetir. Mentrestant, el problema que afecta més d'un centenar de persones en situació de màxima vulnerabilitat social, les que dormen a l'aeroport, s'ha fet evident i de retruc ha evidenciat un desacord polític. Qui s'ha de fer càrrec d'acompanyar socialment les persones sense llar del Prat? Com ha de ser la solució, més enllà de la presència dels serveis socials durant els desallotjaments nocturns? Diversos implicats concreten quins són els moviments desitjables a partir d'ara i de què depenen.
D'entrada, una de les principals evidències de la complexitat de la carpeta és el silenci que està embolcallant els desallotjaments nocturns impulsats per Aena. La companyia estatal no vol donar pistes. Fonts policials van indicar a aquest diari que l'operatiu tindria a veure amb "la desinfecció i la neteja" d'alguns espais on dormen els sensellar. Mentrestant, el diari La Vanguardia assegurava en una informació posterior que el moviment d'Aena busca reduir la presència de persones sense sostre a l'equipament i, alhora, fer un toc d'alerta a les administracions públiques. Fins i tot apuntaven que es voldria repetir el mateix dispositiu pròximament. Tot plegat, a més, coincideix temporalment amb la celebració del Mobile World Congress, una de les fires empresarials més reivindicades per les administracions del país, que s'inicia el dilluns vinent.
Sobre aquests supòsits, fonts oficials de l'empresa sostenen que no tenen res a dir. De moment, deixen a l'aire la possibilitat de tornar a desallotjar de matinada les persones que dormen als espais interiors de la Terminal 1 i el seu entorn.
Gran part del problema sorgeix d'una manca d'acord polític pel que fa a l'atenció social d'aquest col·lectiu. A finals de 2023 va acabar el conveni que establia com s'havia de fer l'acompanyament social a l'aeroport i qui ho pagava. Els actors implicats eren la Generalitat, l'Ajuntament del Prat de Llobregat i l'Ajuntament de Barcelona. Fins llavors, els diners provenien de l'administració catalana. Ara bé, l'assistència sobre el terreny la feien sobretot els serveis socials barcelonins, que hi tenien destinat un equip del Servei d'Atenció Social al Sensellarisme a l'Espai Públic (SASSEP) de manera habitual. Fonts coneixedores recorden que, d'un dia per l'altre, es va deixar d'incloure l'aeroport a les tasques diàries d'aquell equip.
La causa era que havia caducat el conveni. Ara ja fa més d'un any que, per la manca d'un nou pacte, més d'un centenar de persones en situacions de pobresa, salut feble i inseguretat residencial s'han quedat sense cap acompanyament. Molts d'aquests habitants de l'aeroport el que fan és acostar-se a entitats socials per cobrir algunes necessitats bàsiques en el seu dia a dia.
Ho explicava aquesta setmana el Centre Assís, que justament havia hagut de fer una atenció social reforçada a les persones sense sostre que, després del desallotjament nocturn de dimarts, visitaven l'espai barceloní especialment afectades. També ho explica la directora de la Fundació Arrels, Beatriz Fernández, en conversa amb aquest diari: "Tenim persones que ens diuen que pernocten a l'aeroport, i que venen al nostre centre per la part dels serveis higiènics, o per la consigna per guardar les pertinences, o per la zona d’estada". Els que poden tenen vincles socials i mantenen una rutina d'anades i vingudes a Barcelona. D'altres, asseguren alguns treballadors de l'aeroport, pràcticament fan vida allà mateix. En especial, alguns perfils amb problemes de mobilitat i una situació de salut molt delicada.
Mentre l'adminsitració no atén la vulnerabilitat, molts han après a sobreviure com poden. "A mi m'acaben de robar totes les meves coses, ja no tinc ni sac, ni roba, ni res. Em vaig desmaiar, em van ingressar a l'Hospital de la Vall d'Hebron i quan vaig tornar ja no tenia res. I no hi ha ningú amb qui puguis parlar d'aquests problemes. Et toca començar de zero sense res", lamenta el Josep Maria, de 53 anys, un dels habituals de l'aeroport.
Assenyalaments creuats i un conveni estancat
Des de l'Ajuntament del Prat es remarca que es fan càrrec del sensellarisme de la trama urbana de la ciutat, però matisen que la infraestructura aeroportuària és un equipament "de país". Això fa referència als diners que els caldrien, però també als recursos personals i residencials que tenen actualment. Per la seva banda, el consistori barceloní recorda que si no hi ha cap conveni vigent, res els obliga a actuar de manera quotidiana al Prat. Sobre la manca d'acord, puntualitzen que també hi ha hagut un canvi de govern a la Generalitat i que això hauria entorpit la possibilitat d'arribar a un nou pacte. Tanmateix, des de l'arribada de Salvador Illa a la Generalitat, els màxims representants de les administracions barcelonina i catalana han protagonitzat diverses reunions i han presentat acords en àmbits tan diversos com les obres de nous CAPs, la recuperació de línies de metro o la construcció de pisos públics.
Mentrestant, fonts la conselleria de Drets Socials es limiten a apuntar que encara "s'està treballant en un conveni" amb els consistoris de Barcelona i el Prat de Llobregat -sense cap calendari clar- i que el document ha d'incloure "un abordatge integral" dels casos de sensellarisme a l'aeroport. Això contemplaria anar més enllà d'un simple acompanyament i reconeixement de la situació, buscant també alternatives residencials per a les persones que s'han acostumat a fer vida envoltats de turistes que van i venen.
Les protestes pel fet que s'hagi deixat desenes de persones vulnerables al carrer de nit, de manera reiterada, les han fet públiques tant les entitats socials com una part de la política. De fet, ERC ja ha reclamat la compareixença del conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, perquè expliqui la manca de previsió d'atenció social davant un dispositiu del qual tenien ple coneixement totes les administracions i que venia, a més, reclamat per una empresa pública. Ara, però, la gran pregunta és què s'hi ha de fer, quan arribi la intervenció social. I, en aquest sentit, la recepta és molt similar a la que cal aplicar al gruix de l'àrea metropolitana i al país, pel que fa al sensellarisme, assenyalen les entitats especialitzades.
Aclarir les xifres, proposar espais residencials
El primer que s'hauria d'aclarir és el nombre de persones afectades. Els darrers dies, les informacions sobre els fets de l'aeroport han fet ballar la xifra, arribant a situar-la en 180 persones sense llar. Cap administració, però, ha aportat cap càlcul. Algunes fonts, però, asseguren que el nombre de persones que pernocten a la infraestructura, si bé fluctua, seria molt més baix. "Ens sembla inconcebible que ni tan sols sabem quanta gent són. És el mateix problema que amb el gruix del sensellarisme: hi ha un buit d'informació que no s'està cobrint. I és el pas més bàsic", estableix Beatriz Fernández.
Així, conscient de les realitats complexes que acompanyen les persones que viuen al carrer -especialment si fa anys que ho fan- i de les recitències que poden tenir cap a l'adminsitració, la mateixa directora de la Fundació Arrels proposa plantejar la solució "des de la perspectiva del dret a l'habitatge" adaptada a les necessitats de les persones sense sostre.
Això passaria perquè l'administració els garanteixi una opció residencial que pot ser un pis, però que també podria ser "espais residencials dignes" a equipaments com pensions o espais comunitaris, sempre que estiguin cuidats i tinguin seguiment social. Malgrat reconèixer la utilitat que tenen, Fernández prefereix aparcar "la idea de l'alberg nocturn" com a resposta prioritària. Molts sensesostre tenen experiències negatives en aquests espais. A més, durant el dia han de marxar i en molts casos tampoc hi poden tenir gaires pertinències. "O potser hem d'oferir espais petits, més de pas, però que els assegurin un descans i un acompanyament a les persones que no puguin sostenir el compromís d'altres opcions residencials", resol l'experta.
D'una manera molt similar es contempla la gran resposta futura que ha de donar la Generalitat al sensellarisme a Catalunya, segons la llei impulsada per les entitats i que ara ha tornat a activar-se al Parlament. La gran incògnita és quan veurà la llum verda. I, paral·lelament, quan podran dormir tranquil els habitants de l'aeroport. Les pròximes setmanes el focus es mantindrà al Prat de Llobregat.