Fa més de cinquanta anys que el col·lectiu LGTBIQ+ va sortir als carrers de Barcelona per primera vegada un 28 de juny per reclamar els seus drets. Així, la capital catalana es va convertir en la primera ciutat de l'Estat a clamar per la igualtat de totes les persones, independentment de la seva identitat de gènere i sexual. Avui dia, la realitat que envolta el col·lectiu és una altra, però la lluita "encara no ha acabat" i és necessari "que les lleis que hem aconseguit es facin efectives", reclama Alberto Martín, president de la Plataforma d'Entitats LGTBIQA+ de Catalunya, en una conversa amb Nació. També Katy Pallàs, activista i docent, justifica la festa de l'Orgull com una crida a aturar la violència que, cada cop més, es legitima a través dels discursos d'odi i que només és possible combatre amb l'eina "més poderosa de totes": la visibilitat.
Tant Martín com Pallàs coincideixen que l'auge de les forces d'extrema dreta a l'Estat i arreu del món així com els discursos d'odi perjudiquen greument els avenços del col·lectiu. Rússia, Geòrgia i Hongria són alguns dels països europeus que en els darrers anys han impulsat mesures contra les persones LGTBIQ+, com ara prohibir la marxa de celebració de l'Orgull o limitar-ne la visibilitat en espais educatius i culturals. En aquest sentit, si bé Espanya és un dels estats més avançats en termes legals, les dades més recents de l'Observatori Contra l'LGTBI-fòbia mostren dades preocupants i apunten que el tipus de discriminació més habitual en contra del col·lectiu són, en efecte, les mostres d'odi i exaltació.
Pallàs considera que aquests missatges d'odi "venen de molt més amunt, del patriarcat i del capitalisme". "És una cosa orquestrada i a poc a poc va arribant. Aquelles coses que fa uns anys eren impensables ja les tenim a tocar", lamenta. En la mateixa línia s'expressa el president de la plataforma, que admet que el que més li preocupa és "que la gent estigui perdent la por a fer públic d'una manera tan banal l'odi cap a la diversitat". "La identitat de gènere o sexual no et fa diferent", assevera Martín.
Tot i això, l'activista recorda que fa vint anys només un 40% de la població donava suport al matrimoni igualitari -que a Espanya es va aprovar el 2005-, mentre que ara aquesta xifra s'eleva al 89%. "L'extrema dreta fa molt soroll, però són una minoria. Ara bé, és una minoria que contamina i que té el seu perill", considera. Segons Pallàs, la por existeix perquè aquesta minoria "té accés al poder econòmic, legislatiu i als mitjans de comunicació"; "aquesta és la por", ressalta.
La importància de tenir un marc legal
Per fer front a l'extrema dreta, doncs, Pallàs i Martín defensen la importància de tenir un marc legal que permeti viure les persones del col·lectiu LGTBIQ+ "en ple dret". Martín, per exemple, celebra que aquesta setmana s'hagi aprovat el decret llei que penalitza les teràpies de conversió dirigides a eliminar o negar l'orientació sexual, la identitat sexual i l'expressió de gènere. Tot i això, lamenta que fins poques hores abans que el Congrés l'aprovés estava "en risc que tirés endavant". "Això ens fa veure que no podem aturar-nos", apunta.
Malgrat això, Pallàs considera que a Espanya "s'han aturat els avenços". Segons l'activista, tot i les millores evidents, no hi ha "res garantit en absolut". Fent referència a les pròximes eleccions espanyoles, l'activista adverteix que, si es produeix un canvi de color al govern, "podem deixar de tenir els drets que hem aconseguit". Alhora, exigeix que tenir un marc legal és imprescindible perquè les persones LGTBIQ+ també "tenen una vida". "Els discursos d'odi el que fan és que s'accepti que un grup de persones no tingui drets i això el que fa és allunyar-nos d'una societat més democràtica, no només per al col·lectiu, sinó per a tothom", conclou.
També ho veu així Martín, que considera que "l'extrema dreta disfressa les polítiques amb missatges populistes" i alerta que, si partits com Vox -explica a tall d'exemple- arriben al poder "d'aquí a un temps tindrem persones que no podran viure la seva identitat sexual en llibertat". En aquest sentit, recorda que tot just Vox o el PP són qui en reiterades ocasions han votat "no" a aquests avenços que avui permeten sortir al carrer amb més confiança i tranquil·litat les persones LGTBIQ+: "És molt important no amagar qui ha votat sempre en contra".
Sobre el fet que l'Estat visqui una "aturada" quant a avenços, el president de la plataforma admet que aconseguir millores ara "costa més", en part perquè "dins del mateix col·lectiu no hi ha una unanimitat a l'hora de defensar-les". Per això, demana que els polítics facin "polítiques valentes" i que "deixin de portar-se per la manca de progrés". La realitat, lamenta, és que "bona part de la societat és aliena a aquest reclam", i és això el que fa que "la política no es preocupi tant com s'hauria de preocupar". "Tenim la societat que tenim: masclista i heteropatriarcal. I trencar amb això és molt complicat", afegeix.
Un 28-J per a totes les realitats
A Barcelona, una de les ciutats que històricament ha projectat una imatge oberta i diversa, el lema d'aquest 28-J és "Totes les realitats, un sol orgull", un missatge que Pallàs considera molt "adient" tenint en compte "el moment que vivim". "L'objectiu de la campanya és mostrar les diferents opressions que ens travessen i és una manera de posar a sobre la taula que el fet diferenciador que tenim totes les persones que històricament ens hem mogut al marge és, precisament, aquesta diversitat i transversalitat". Un clam que, segons l'activista, "va molt més enllà de la protecció dels drets".
Per part del Govern, la campanya institucional "Orgull d'orgull" pretén reivindicar Catalunya com a "referent internacional" en la defensa dels drets del col·lectiu. Per a Martín, aquest lema reflecteix a la perfecció què significa el país en la lluita dels drets LGTBIQ+, una terra que assegura que és "referent" i que encapçala "totes les reivindicacions". "Ho hem de viure amb molt d'orgull i hem d'aprofitar tota la feina feta i la valentia d'aquelles persones que fa cinquanta anys van sortir al carrer per construir la ciutat que volien tenir", conclou.
