Menjar sa i productes de qualitat és una pràctica cada vegada més estesa. Però fer-ho implica comprar aliments de qualitat, i sovint el secret per saber si ho són o no és al seu etiquetatge. Però com es desxifra aquell tros de paper amb desenes de xifres i lletres estranyes? Us donem un seguit de consells.

El primer és entendre que hi posa en l'etiquetatge. Principalment, els ingredients del producte, de més quantitat a menys, i en alguns casos indicant el percentatge. També hi posa la quantitat neta de l'aliment, la data de caducitat i els al·lèrgens. Fins aquí tot normal.

Però a banda d'això, a l'etiquetatge també s'hi troba: les condicions de conservació del producte, és a dir diverses instruccions per saber com cal conservar-lo, el nom, la raó social i la direcció de l'empresa fabricant i el mode d'ús, és a dir com s'ha de cuinar. Totes aquestes dades són útils per saber com cuinar el producte, però no quins components té.

Per això hi ha la informació nutricional. Una taula on posa l'energia, els greixos, els sucres, la proteïna i la sal que contenen 100 grams o mil·lilitres de producte. Hi ha uns valors d'ingesta de referència de cada paràmetre durant el dia, però varien en funció del pes i l'edat de cada persona. En tot cas, en aquesta taula és on hi ha la informació sobre el producte.

Com estalviar al súper

Etiquetatge a banda, un altre element important al supermercat és no gratar-se la butxaca en excés. L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) dona un seguit de consells per estalviar fins a quaranta euros. El primer d'ells és fixar-se en la data de caducitat dels productes. Com més a prop sigui de vèncer, més barat serà el producte. A la majoria dels supermercats, quan falta un parell de dies perquè caduqui el producte, el descompte pot ser d'entre el 20% i el 50%.

Tot i el descompte, menjar-los és totalment segur i mantenen la mateixa qualitat microbiològica, sempre que es consumeixin dins el termini indicat. A més, aquest hàbit també té un impacte positiu: ajuda a reduir el malbaratament alimentari, ja que les cadenes prefereixen vendre els productes a baix cost abans que llençar-los.

Un altre consell de l'OCU, desconegut per la majoria, és fixar-se en els prestatges de dalt i de baix, evitant els del mig. El motiu està vinculat amb una estratègia de venda dels supermercats, que posen els productes més cars a l'altura dels ulls. Així, mirant per dalt i per sota hi ha l'opció de trobar productes més barats.

Finalment, l'OCU dona un parell de consells. El primer és fixar-se en els productes de marca blanca, que poden tenir un estalvi entre el 30 i el 40% respecte a primeres marques. El segon és fer la compra de frescos els dissabtes a la tarda. En aquesta franja, supermercats i peixateries acostumen a aplicar preus de liquidació per evitar quedar-se amb estoc, de manera que es poden aconseguir ofertes per sota del preu habitual.