En el dia a dia es consumeixen i s'utilitzen molts productes sense pensar gaire en què contenen exactament. Colorants, conservants i additius formen part de l’alimentació i de la cosmètica, sovint amb noms tècnics o codis difícils d’identificar. Alguns provenen de processos químics industrials, però d’altres tenen un origen natural que pot sorprendre.
És el cas de determinats colorants utilitzats des de fa segles per donar color intens i durador a aliments, begudes o productes d’estètica, i que avui continuen presents en iogurts, llaminadures i pintallavis. Tot i estar autoritzats, el seu ús genera debat, ja sigui pel seu origen, pels possibles efectes en la salut o per la manca de coneixement del consumidor sobre què hi ha realment darrere de les etiquetes.
Un insecte com a colorant
Un dels casos més recurrents és l'ús de l'insecte anomenat cotxinilla, que viu a les figueres de moro. Aquest s'utilitza per aportar vermelló a productes com el xoriço, el fuet, el pernil dolç i productes cosmètics entre d'altres. L'acrònim que utilitzen les marques per informar sobre la presència d'aquest insecte a l'etiqueta dels productes és E-120. El color vermell que hi aporta fa que sigui utilitzat en molts productes carnis i en aquell maquillatge que aporta color vermell, com els pintallavis.
Més enllà de l’E-120, molts aliments i productes d’ús quotidià incorporen compostos químics o naturals poc coneguts pel públic, tot i ser habituals a les etiquetes. Un exemple és el caramel (E-150), un colorant molt utilitzat en refrescos de cola, salses o licors, que s’obté escalfant sucres a altes temperatures. També hi ha la lecitina (E-322), present en xocolates, brioixeria i productes processats, que sovint prové de la soja o del gira-sol i s’utilitza com a emulsionant per millorar la textura.
En el camp dels additius naturals, destaca l’agar-agar (E-406), extret d’algues marines i utilitzat com a gelificant en postres, llaminadures o productes vegetarians com a alternativa a la gelatina animal. Un altre cas és la goma xantana (E-415), produïda per fermentació bacteriana, que s’empra per espessir salses, amanides o productes sense gluten.
Relació entre el càncer i els additius
La llarga llista d'additius fa que hi hagi d'estranys i també -i més important- d'insans. Un estudi es va analitzar la relació entre els aliments i el càncer, i va es va centrar en 17 conservants concrets i ho va fer gràcies a 105.000 participants, els quals l'any 2009 -l'inici de l'estudi- no tenien càncer.
Les conclusions van ser que sis conservants tenien relació amb la generació de càncer. Es tracta del nitrit de sodi, el nitrat de potassi, els sorbats, el metabisulfit de potassi, l'àcid acètic i els acetats. Els codis d'aquestes substàncies són l'E250, l'E252, de l'E200 a l'E203, l'E224, l'E262 i l'E263.
