Quin és el dia en què més gent fa festa a Catalunya? Si ens basem estrictament en les dades d'activitat de l'economia, el teixit industrial i el sector serveis, el dia de l'any en què hi ha més persones fent festa (sense treballar) al país no és un festiu típic de l'hivern, sinó un dia d'agost. Més enllà dels festius oficials del calendari laboral, cal sumar-hi el factor de les vacances pactades amb l'empresa o les que pertoquen per conveni, en funció de cada sector professional. Aquesta equació, doncs, provoca que el dia absolut amb menys gent treballant a Catalunya sigui el 15 d'agost, la Mare de Déu d'Agost.
Aquesta data és el "pic" absolut de descans a Catalunya per tres motius clars. En primer lloc, perquè és el que es coneix com un "festiu general no substituïble". És a dir, un dia en què és festa arreu de l'estat espanyol i que, a més, cau en ple mes d'agost. Durant aquest mes -excepte servidors de vostès, que mai abaixem la persiana-, pràcticament cap sector d'oficines, administració, construcció o indústria obren les portes.
A més, també és el mes en què la major part de la població s'atura per fer vacances, especialment en les dues setmanes centrals, on cau el 15 d'agost. Tot i que sectors com l'hoteleria, la restauració o el comerç a les zones turístiques tenen molta feina el 15 d'agost, la immensa majoria de la població activa restant sí que fa vacances, bé sigui perquè les ha agafat per l'empresa o perquè aquell dia ja no treballa per ser festiu. Aquest còctel, doncs, fixa la Mare de Déu d'Agost com el dia en què menys població ha d'anar a treballar.
I a l'hivern?
Si mirem només els dies en què, fins i tot, el comerç i el turisme queden pràcticament apagats, com el 25 de desembre o l'1 de gener, el volum general de població que treballa aquells dies és superior que a l'agost, ja que és un període menys habitual per fer vacances -tot i que també ho és força. Cal tenir en compte, a més, que no existeix un mètode per calcular al peu de la lletra quanta gent treballa cada dia, però fonts estadístiques oficials sí que mostren, de forma indirecte, quins són els períodes en què afluixen més certs sectors econòmics.
Per exemple, l'estadística històrica d'afiliats en alta a la Seguretat Social mostra de manera recurrent que l'agost és el mes de l'any on es destrueix més ocupació a Catalunya (per la fi de contractes d'educació, substitucions o serveis que tanquen per vacances). Si a la gent que està contractada però té festa per conveni/vacances hi sumes la caiguda neta de persones afiliades treballant aquell mes, l'agost es consolida com el mes amb menys població activa real en el seu lloc de feina.
