Catalunya és plena de pobles fantàstics, alhora que desconeguts, n'és un exemple l'Espluga de Cuberes. Situat al terme municipal de Baix Pallars, al Pallars Sobirà, aquest antic nucli està literalment incrustat dins una gran balma sobre el barranc de l’Infern, al vessant sud de la serra de Cuberes.
Avui és un poble completament en ruïnes i deshabitat, però la seva història i ubicació continuen captivant excursionistes, estudiosos i amants del patrimoni oblidat.
Aquest despoblat troglodític, que l’any 2013 ja no tenia cap habitant, formava part de l’antic terme municipal de Baén, suprimit el 1969. Per arribar-hi cal seguir una complicada ruta de pistes forestals i completar a peu l’últim tram des del també abandonat nucli de Solduga, en una zona remota tocant al límit amb el Pallars Jussà.
L’origen del topònim es remunta al llatí spelunca, que vol dir balma o cova, i fa referència directa a la seva ubicació natural. Joan Coromines ja va destacar-ne la importància lingüística com a testimoni del romànic medieval. De fet, l’indret ja apareix esmentat en documents de l’any 1173, quan els comtes Artau II i Guillem cediren terres del lloc a l’abadia de Santa Maria de Gerri.
@medievalismes 🪨L'Espluga de Cuberes és un antic poble (ara despoblat) construït sota una gran balma. 🕊️L’església romànica data de les darreries del segle XI i la seva atmosfera és totalment màgica. #medieval #tiktokencatalà #estiktokat #estiktokcat #catalunya #pallars #pallarssobira #pertu #peratu #like4likes #follow4follow #arthistory #globalmedieval #rock #troglodyta #romanic #romanesque #lugaresincreibles #llocsambencant
♬ original sound - medievalismes
Amb el pas dels segles, l’Espluga de Cuberes va mantenir una activitat modesta. Segons recull Pascual Madoz al seu conegut Diccionario geográfico, el poble tenia sis cases, una escola dependent de Gerri, i una parròquia dedicada a Santa Coloma, aixecada dins la mateixa balma que feia de sostre natural. El clima hi era fred i dur, i el terreny, aspre i difícil de conrear, només permetia el cultiu de blat, ordi i patates, a més de la cria d’ovelles i vaques. També s’hi caçaven llebres, conills i perdius.
L’any 1812, durant el període de la Constitució de Cadis, l’Espluga formà ajuntament conjunt amb Solduga sota el nom de “Solduga i Espluga”, però com que no va arribar mai al mínim de 30 veïns, fou annexionat a Baén el 1847. Des d’aleshores, el seu declivi fou imparable fins a quedar completament deshabitat.
Tot i que el pas del temps ha convertit l’Espluga en un lloc fantasmal, les seves restes conserven una estranya bellesa. L’església, tot i estar en ruïnes, encara s’aguanta gràcies a la protecció natural de la cinglera. L’indret, avui cobert de silenci i envoltat de natura feréstega, és un testimoni viu de la Catalunya rural que s’esvaeix, però que encara s’amaga entre coves, barrancs i llegendes.
