Ara que Catalunya ja ha entrat a la primavera meteorològica i amb Nadal enterrat en la memòria, el calendari ja mira cap a la Setmana Santa. Tot i que en el calendari laboral és un període festiu curt -amb el pont de quatre dies entre Divendres Sant i Dilluns de Pasqua-, són uns dies de molta intensitat i plens d'ofertes culturals i religioses. Per això, les empreses turístiques ja treballen amb la mirada posada en aquesta etapa.
En aquest sentit, la plataforma de lloguers turístics Home To Go va publicar la Setmana Santa passada un anàlisi de les ciutats més demandades per aquestes dates. Al top 10, n'hi ha cinc d'andaluses i només una de catalana, mentre que entre les 15 primeres, només n'hi ha dues de fora de l'Estat: París i Roma.
Aquests són les 15 ciutats més populars per visitar per Setmana Santa:
- Sevilla
- Madrid
- Osca
- Màlaga
- Benidorm
- Londres
- Granada
- Còrdova
- Barcelona
- Lleó
- París
- Càceres
- Saragossa
- Roma
- Oviedo
Per què la Setmana Santa és una festa "mòbil"?
Mires el calendari del nou any i algú pregunta: "Quan cau enguany la Setmana Santa?". La qüestió és recurrent, i la resposta canvia cada any. Per què passa això en aquesta tradicional festa si, per exemple, el Nadal cada any cau el mateix dia? Una senzilla regla serveix d’entrada per calcular els dies festius de la Setmana Santa. El Diumenge de Pasqua serà després de la primera lluna plena que segueix a l’arribada de la primavera.
La necessitat de fixar una norma per celebrar la Setmana Santa es remunta al segle IV, concretament a l’any 314 al Concili d’Arlés, quan s’intenta marcar una línia que acabi amb la confusió que fins al moment regnava en el cristianisme, on grups i congregacions celebraven la mort i resurrecció de Crist quan els hi semblava. No obstant, l’embolic no es va acabar fins al cap de dos segles. L’any 525, el monjo erudit i matemàtic Dionís l’Exigu va definir uns criteris sobre la Setmana Santa (la norma ja citada) que va haver d’afinar perquè funcionés sobre el calendari.
Al monjo se li plantejaven problemes que va haver de resoldre. Per exemple, l'equinocci de la primavera no té una data fixa, sinó que pot oscil·lar entre el 20 i 22 de març i, de no calcular-ho amb criteris astronòmics, això podia introduir confusions a l'hora de calcular el primer dia de lluna plena, que podria canviar en funció de la geografia. A més, per diferenciar molt clarament la Pasqua cristiana de la Pasqua jueva, no desitjava que les dues coincidissin mai en la mateixa data.
Tenint en compte tot això, es va establir la regla completa per a la determinació de la Pasqua: el Diumenge de Pasqua és el següent a la primera lluna plena "eclesiàstica" (un pleniluni fictici definit per l'Església mitjançant unes taules numèriques) que es dona el 21 de març o després.
D'aquesta regla es desprèn que el Diumenge de Pasqua mai pot ser abans del 22 de març (quan el pleniluni succeeix un 21 de març que a més és dissabte) ni després del 25 d'abril (quan hi ha pleniluni el 20 de març i, a més, el 18 d'abril -data del següent pleniluni- és un diumenge, el que fa retardar la Pasqua d'una setmana).
