Amb l'arribada de la primavera, els parcs s'omplen de corredors i els carrers de les ciutats acullen cada cop més carreres populars. Entre elles, les mitges maratons (21,097 km) són una de les proves més populars entre els aficionats al running. Tot i això, els experts llancen una advertència clara: no tothom està preparat per afrontar aquest tipus de desafiament físic sense riscos. De fet, si no se segueixen certes pautes mèdiques i d'entrenament, el cor es pot veure greument afectat.

Un dels detonants d'aquesta alarma ha estat la mort recent de dos homes de 35 anys i 20 anys durant el Movistar Madrid Mitja Marató de 2025, després de patir una parada cardiorespiratòria a tan sols 500 metres de la meta. Casos com aquests, encara que estadísticament poc freqüents, encenen les alertes a l'àmbit mèdic.

"El principal error que es comet és pensar que per tenir una bona forma física o ser esportista habitual, es pot assumir un repte d'aquestes característiques sense més ni més. Però no es pot improvisar", adverteix el doctor Juan Carlos Portugal del Pino, especialista en Cardiologia Clínica i Esportiva a Medical Tuset.

Revisions mèdiques i entrenaments progressius

Segons els especialistes, qualsevol persona que es plantegi córrer una mitja marató s'hauria de sotmetre primer a una revisió mèdica i una prova d'esforç, especialment si té més de 35 anys o antecedents familiars de malalties cardíaques. “Molts joves creuen que com que són menors de 40 no estan en risc, però és un error”, apunta el doctor.

A més de la revisió mèdica, l'entrenament ha de ser progressiu, supervisat per un professional, i adaptat al nivell físic de cada corredor. La Fundació Espanyola del Cor (FEC) insisteix que l'entrenament no ha d'incloure carrera, sinó també exercicis de força, estiraments i descans.

Els símptomes d'alarma: senyals a què cal parar atenció

Durant els entrenaments o a la mateixa carrera, hi ha senyals que no s'han de passar per alt:

• Marejos o vertígens
• Palpitacions o sensació de cor desbocat
• Dolor al pit
• Manca d'aire desproporcionada a l'esforç
• Pèrdua de coneixement o desmais

"Si apareix qualsevol d'aquests símptomes, cal parar immediatament i consultar amb un metge. El cos parla, i cal saber escoltar-lo", subratlla Portugal del Pino.

Errors comuns: córrer amb febre o prendre antiinflamatoris

Un altre error habitual és entrenar o córrer el dia de la cursa tot i no trobar-se bé. Córrer amb febre o després d'haver passat una infecció vírica pot agreujar l'esforç del cor. Passa el mateix amb el consum de medicaments antiinflamatoris com l'ibuprofèn abans de córrer, amb l'objectiu d'evitar dolors: poden afectar els ronyons i alterar la pressió arterial.

Els experts també recorden que una correcta hidratació és clau. Es recomana beure entre 400 i 600 ml d'aigua per cada hora d'exercici, evitant tant el dèficit com l'excés, ja que tots dos poden derivar en desequilibris perillosos. A més, una alimentació equilibrada rica en hidrats de carboni abans de la cursa i una recuperació adequada després són passos fonamentals.