Es considera que l'activitat física forma part d'un estil de vida saludable en pro d'allargar l'esperança de vida. Però un estudi fet a partir de parelles de bessons indica que els vincles entre l'exercici físic i la longevitat no són tan directes ni estan tan relacionats com es creu.

Segons aquest informe, publicat el gener d'aquest any a la European Journal of Epidemiology, seguir les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) no fa que les persones visquin més anys, almenys a llarg termini. L'experiment, que ha comptat amb 22.750 bessons finlandesos nascuts abans del 1958, indica que no s'observen diferències entre la mortalitat dels més actius i els més sedentaris.

Així doncs, els investigadors asseguren que seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries no ha reduït el risc de mortalitat, ni la probabilitat de patir una malaltia genètica. De manera general, l'OMS suggereix realitzar entre 150 i 300 minuts d'activitat moderada, o bé entre 75 i 100 minuts d'activitat elevada a la setmana. 

L'experiment mostra que seguir les recomanacions sanitàries durant 15 anys tampoc genera una diferència significativa en les taxes de mortalitat entre els dos grups diferenciats de bessons.

Aquestes conclusions contrasten amb les que ofereixen molts altres estudis, que associen la pràctica regular d'exercici amb una menor mortalitat. Una investigació publicada a Jama Internal Medicine l'any 2022, per exemple, afirma que "la pràctica d'exercici durant el cap de setmana es relaciona amb la disminució de la taxa de mortalitat en un 20%".

Una altra informació publicada el 2023 a Nature Medicine, a partir de dades de més de 25.000 persones del Regne Unit, conclou que fer almenys tres esforços intensos al dia d'entre un i dos minuts redueix la mortalitat per càncer al voltant d'un 40% i la mortalitat cardiovascular al voltant d'un 50%.

El motiu pel qual l'estudi finlandès ofereix unes conclusions tan diferents, segons ha explicat Elina Sillampää, professora i investigadora que hi ha participat, recau en diversos elements. Una variable crucial és que la mostra utilitzada són parelles de bessons, i això fa que la variabilitat que pot provocar la genètica es redueixi i que els resultats siguin més acurats.

El fet que els subjectes estudiats comparteixin tota la variació genètica, marca la diferència a l'hora d'evitar possibles confusions en les investigacions. "La majoria d'estudis no han tingut en compte la confusió genètica, que afecta les nostres eleccions de comportament", ha afirmat la científica a La Vanguardia. 

Un altre aspecte que pot haver marcat la diferència, segons la investigadora de la Universitat de Jyväskylä, és que els estudis epidemiològics associen l'activitat física amb la incidència de malalties o amb la mortalitat. En canvi, l'informe finlandès, té en compte que és natural que els nivells d'activitat baixin a mesura que les persones es fan grans i pateixen alguna complicació de salut.

Per això, el recent estudi conclou que la major o menor mortalitat té a veure amb el sumatori d'hàbits de la persona, no només amb l'activitat física. Tot i això, Sillampää ha assegurat que, tot i que les associacions entre exercici i mortalitat poden ser més dèbils del que es pensaven, l'esport té molts beneficis per la salut física i mental. Per això, recomana realitzar activitat física.