La pràctica esportiva està en qualsevol manual de salut i és un pilar fonamental d'un estil de vida saludable. Si bé, a vegades pot provocar efectes no desitjats que convé controlar per tal que l'experiència i els resultats de l'activitat física siguin tan beneficiosos com sigui possible. En aquest sentit, el principal inconvenient són les lesions, tot i que no és l'únic.
Una altra conseqüència aparentment negativa és l'alliberació excessiva de cortisol, conegut com l'hormona de l'estrès. De fet, es tracta d'una hormona essencial per a la supervivència, ja que ajuda l'organisme a respondre davant situacions de perill i de pressió, a més de regular el metabolisme, controlar la inflamació i regular els nivells de sucre a la sang, tal com subratlla l'Institut Nacional de Salut dels Estats Units (NIH, per les sigles en anglès). El problema és que si es produeix en excés, pot provocar efectes no desitjats com fatiga crònica, augment de pes i la debilitació del sistema immunitari.
La qüestió és que la pràctica esportiva provoca l'alliberament de cortisol i, si no s'interpreta correctament, pot generar una falsa sensació d'ansietat. Si bé, és una resposta biològica vital per adaptar-se a l'activitat física i millorar en cada entrenament, tal com detalla l'investigador del Comitè Olímpic i Paralímpic dels Estats Units Travis Anderson en un reportatge de National Geographic. Així, no: és fals que l'esport provoqui ansietat perquè genera cortisol. Al revés, és un gran aliat per alliberar tensions.
