Fer esport sense ganes pot semblar missió impossible. Segons el biòleg evolutiu de la Universitat Harvard Daniel E. Liebermann, la culpable no és la mandra, sinó com ha evolucionat el cos humà. Per això, existeixen maneres d'enganyar aquest instint.
“Ens demanem a nosaltres mateixos que fem una cosa que és inherentment anormal”, assegura l'expert en una entrevista a The Harvard Gazette. Liebermann explica que els humans estem programats per moure’ns només quan cal, no per fer activitat física voluntària en benefici de la salut.
Ara bé, segons l’autor del llibre Exercised, això no vol dir que sigui impossible entrenar. La ciència ofereix almenys quatre estratègies per activar-se fins i tot quan el cos i el cap s’hi resisteixen:
- Comptar passos i practicar l’atenció plena: L’ús de dispositius que controlen els passos pot esdevenir una font de motivació. Un estudi de la Universitat de Bath apunta que combinar el recompte amb exercicis de mindfulness millora l’adherència a l’exercici. Segons la doctora Masha Remskar, veure progressos (encara que petits) activa la dopamina, l’hormona del plaer, i afavoreix la consolidació de l’hàbit.
- Fraccionar l’entrenament en blocs curts: El psicòleg Roy Baumeister recomana dividir la rutina en trams més petits per reduir la resistència mental. Així, una sessió de 25 minuts es pot dividir en tres trams de 7, 13 i 5 minuts, fent que cada part sembli més assumible. Aquest enfocament també rebaixa la càrrega cognitiva, segons la neurociència.
- Canviar d’espai per combatre la monotonia: Entrenar sempre al mateix lloc pot avorrir el cervell. La teoria de “l’entorn estimulant”, formulada per Rosenzweig i Bennett, defensa que la novetat espacial augmenta l’activació cerebral. Provar de fer esport en una altra habitació o sortit a l’aire lliure pot millorar l’atenció i reduir la sensació de fatiga.
- Premiar-se de forma immediata i proporcional: Finalment, el reforç positiu funciona. Segons el psicòleg B.F. Skinner, associar l’esport amb una recompensa immediata (com veure una sèrie només després d’entrenar) ajuda a establir una rutina. Això sí, la gratificació ha de ser coherent amb l’esforç realitzat i no ha d’anar en contra dels objectius de l’activitat física.
Tot plegat, aquests petits trucs amb base científica permeten capgirar la inèrcia evolutiva i, potser, acabar convertint el moviment en un hàbit més natural.
