Gossos i gats conviuen estretament amb nosaltres, comparteixen microorganismes amb les persones i, quan desenvolupen una infecció bacteriana, també necessiten tractament antibiòtic. Per això és fonamental conèixer quins bacteris causen aquestes infeccions i com està evolucionant la seva resistència als antibiòtics.
La resistència als antimicrobians (RAM) s'ha convertit en una de les amenaces més grans per a la salut global. Sovint se l'anomena la “pandèmia silenciosa” perquè, tot i avançar molt més lentament que la covid-19, provoca cada any centenars de milers de morts. També dificulta el tractament d'infeccions que fins fa pocs anys es podien curar fàcilment. Si no s'actua de manera decidida, les projeccions indiquen que la RAM podria convertir-se en una de les principals causes de mortalitat al món en les properes dècades.
Per aquest motiu, organismes internacionals com l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'Organització Mundial de Sanitat Animal (OMSA, antiga OIE), l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) han situat la lluita contra la resistència als antibiòtics entre les màximes prioritats de salut pública mundial. En aquest context, els animals de companyia també formen part de l'equació.
Infeccions urinàries en gossos
Les infeccions urinàries, una de les causes més habituals de consulta veterinària en gossos, són un bon exemple de com l'aparició de bacteris resistents està complicant uns tractaments que fins fa pocs anys eren relativament senzills. En un estudi basat en prop de 5 000 mostres d'orina de gossos i gats procedents de clíniques veterinàries de tot Espanya, vam observar que quatre de cada deu gossos amb sospita d'infecció urinària presentaven una infecció bacteriana.
A més, gairebé la meitat d'aquestes infeccions estaven causades per Escherichia coli, el mateix bacteri que és el principal responsable de les infeccions urinàries als humans. Però no era l'únic: també hi apareixien amb freqüència bacteris com Enterococcus spp, Proteus mirabilis, Staphylococcus spp. o Klebsiella pneumoniae, alguns dels quals presentaven nivells preocupants de resistència als antibiòtics.
Per què es produeixen i com detectar-les?
Les infeccions urinàries es produeixen quan bacteris que habitualment viuen a la pell o a l'intestí arriben a la bufeta i aconsegueixen multiplicar-s'hi. La majoria d'aquestes infeccions es poden tractar amb èxit. No obstant això, en alguns gossos tornen a aparèixer al cap de poques setmanes o mesos. Aquestes recurrències solen estar relacionades amb factors que predisposen a la infecció, com ara el sexe. Les femelles hi són més predisposades per la seva anatomia. Tanmateix, qualsevol gos pot patir-ne, especialment si és d'edat avançada o presenta malalties que afavoreixen la infecció, com la diabetis, els càlculs urinaris o alteracions del sistema immunitari.
Una altra de les causes principals de la recurrència de les infeccions d'orina està relacionada amb els tractaments antimicrobians: per una mala adherència al tractament per part del tutor de l'animal o bé perquè el bacteri és resistent a l'antibiòtic que estem utilitzant. Els signes clínics acostumen a ser fàcils de reconèixer: el gos orina moltes vegades però en poca quantitat, mostra molèsties o dolor en orinar, pot aparèixer sang a l'orina, intenta orinar sense aconseguir-ho o es llepa insistentment la zona genital. Davant d'aquests signes és important acudir al veterinari, ja que un tractament precoç evita complicacions i redueix el risc que la infecció es cronifiqui.
Un repte compartit entre la medicina humana i la veterinària
Totes les famílies d'antibiòtics s'utilitzen, en major o menor mesura, tant en medicina humana com veterinària per combatre les infeccions bacterianes. La resistència als antimicrobians apareix quan els bacteris evolucionen i deixen de ser sensibles als antibiòtics que abans els eliminaven. Aquest procés és natural, però s'accelera quan els antibiòtics s'utilitzen de manera excessiva o inadequada, tant en persones com en animals. Aquest ús exerceix una pressió selectiva que afavoreix la supervivència i la disseminació dels bacteris resistents.
De fet, l'Agència Europea de Medicaments classifica els antibiòtics per al seu ús en animals, segons el risc que el seu ús representa per a la salut pública. En el nostre estudi vam comprovar que en les infeccions urinàries dels animals de companyia, més del 40 % dels bacteris aïllats eren multi-resistents, és a dir, resistents a diverses famílies d'antibiòtics alhora. Fins i tot es van detectar alguns casos amb resistència pràcticament a totes les opcions terapèutiques disponibles.
Entre els bacteris més multiresistents detectats en els gossos destaquen Pseudomonas aeruginosa i Klebsiella pneumoniae. Curiosament, aquests mateixos microorganismes també es troben entre els principals patògens responsables d'infeccions hospitalàries en persones. La seva elevada resistència als antibiòtics els converteix en una causa important de complicacions i mortalitat. Per aquest motiu, és fonamental restringir en veterinària l'ús dels antibiòtics considerats de major importància per a la medicina humana segons la OMS. L'objectiu és evitar la selecció de bacteris resistents en els animals de companyia que, potencialment, podrien comprometre l'eficàcia d'aquests mateixos antibiòtics quan són necessaris per tractar infeccions greus en persones.
Preservar l'eficàcia d'aquests antibiòtics és una prioritat mundial, ja que sovint constitueixen l'últim recurs quan els tractaments habituals han deixat de funcionar. Això representa un doble repte: d'una banda, dificulta el tractament dels animals afectats. De l'altra, alguns d'aquests bacteris també poden afectar les persones. Tot i que el risc de transmissió és baix si es mantenen unes bones mesures d'higiene, la convivència tan estreta entre humans i mascotes fa imprescindible abordar aquest problema des d'una perspectiva conjunta, coneguda com a One Health, que considera inseparables la salut humana, la salut animal i la salut ambiental.
La importància de fer un bon diagnòstic microbiològic
Durant molts anys era habitual iniciar el tractament d'una infecció urinària basant-se únicament en els símptomes clínics. En l'actualitat, aquesta estratègia és menys recomanable, especialment en animals amb infeccions recurrents o complicades per bacteris multi-resistents. Per aquest motiu, les guies nacionals i internacionals del bon ús dels antibiòtics recomanen en medicina veterinària reservar aquests fàrmacs d'importància crítica humana per a situacions molt concretes, sempre que un cultiu bacteriològic i un antibiograma demostrin que no existeixen alternatives terapèutiques igualment eficaces en les nostres mascotes.
L'anàlisi microbiològica de l'orina permet identificar exactament quin bacteri està causant la infecció i determinar a quins antibiòtics és sensible i a quins és resistent. Aquest estudi ajuda el personal veterinari a escollir el tractament més eficaç i evita l'ús innecessari d'antibiòtics que probablement no funcionaran.
Si tinc un gos, com puc prevenir les infeccions?
La bona notícia és que tots podem contribuir a reduir aquest problema. La millor manera de prevenir les infeccions urinàries és actuar abans que apareguin. Per als propietaris, això significa assegurar que els animals tinguin sempre accés a aigua fresca, evitar que retinguin l'orina durant moltes hores, mantenir una bona higiene de la zona genital i consultar el veterinari davant de qualsevol canvi en la manera d'orinar. Si es prescriu un antibiòtic, és important seguir estrictament la pauta indicada i no reutilitzar medicaments sobrants ni interrompre el tractament abans d'hora, encara que els símptomes desapareguin.
Finalment, cal recordar que alguns dels bacteris responsables de les infeccions urinàries poden compartir-se entre animals i persones (el que anomenen agents zoonòtics). El risc de transmissió és baix, però augmenta quan conviuen molt estretament o quan hi ha persones especialment vulnerables, com ara infants, gent gran o pacients immunodeprimits. Mesures senzilles, com rentar-se les mans després de manipular l'animal o recollir l'orina, mantenir nets els espais on conviu la mascota i evitar el contacte directe amb l'orina, contribueixen a reduir encara més aquest risc.
Si soc veterinari, quines recomanacions dona la ciència?
Per als veterinaris, el principal repte és reforçar l'ús prudent dels antibiòtics. Sempre que sigui possible, especialment davant d'infeccions recurrents o complicades, és recomanable obtenir una mostra d'orina per fer un cultiu bacteriològic i un antibiograma abans d'iniciar el tractament. Això permet seleccionar l'antibiòtic més adequat, reduir l'ús innecessari de fàrmacs d'ampli espectre i reservar els antimicrobians d'importància crítica en medicina humana per als casos en què siguin realment imprescindibles. La lluita contra la resistència als antibiòtics és, en definitiva, una responsabilitat compartida que exemplifica el concepte One Health: protegir la salut dels animals també és protegir la salut de les persones.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
