Com una tempesta dins del cap que cada cop se sent més fort. Així és com descriuen la síndrome del cap explosiu les persones que l'han viscut. Es tracta d'un fenomen que passa mentre dormim, un fort impacte que remou i fa dubtar si ha passat dins del cap o fora, sobresaltat. "És intens, sobtat i ràpid, que, com a màxim, dura uns segons, assenyala el doctor García-Borreguero, neuròleg i director de l'Institut de la Son Internacional, en una entrevista a Europa Press.
És una al·lucinació auditiva que té altres varietats com la síndrome de l'oïda musical, en què qui ho pateix sent com una simfonia li esclata al cap. "El pacient s'adona que no ha passat dins del seu cap i pensa que li ha passat alguna cosa al cervell, sigui un tumor o un accidentcerebrovascular i, òbviament això els alarma", raona el neuròleg. També pot anar acompanyat de sensacions visuals. I el pateixen més les dones que els homes, sobretot de mitjana edat.
Som una societat amb problemes de son. Un terç dels catalans té insomni o dorm poc i, entre els joves, 8 de cada 10 té problemes per adormir-se. Algunes d'aquestes problemàtiques tenen arrels en problemes socials, ansietat o un entorn poc curós amb el soroll. En canvi, sobre això, hi ha poca literatura feta, només descripció de casos, tot i que s'estima que un 10% de la població l'ha tingut.
Origen incert
La majoria de descripcions de casos assenyalen que hi havia una situació d'insomni previ, però del mecanisme (estrès, depressió, soroll?) que ho produeix se'n sap poca cosa. La teoria que pren més força diu que això passa a l'inici del son. Els sistemes del cervell que s'encarreguen de vigilar-lo es desactiven, i per tant també ho fan diverses estructures cerebrals, també l'escorça auditiva, encarregada de desxifrar els senyals auditius. I, per tant, podem confondre el que rebem o estimular-se quan no toca.
I què hem de fer si en patim? No cal espantar-se ni seguir cap tractament. Això sí, potser amb una millora de les rutines de son pot ajudar a reduir-ne la presència, però també fer baixar l'estrès. Ara, més enllà de l'espant, no té conseqüències per la salut.