Els mals de cap, o cefalees, són un dels trastorns de salut més comuns entre la població, però, tot i ser habituals, no tots són iguals. A més  del factor que cada persona experimenta el dolor d'una manera diferent, també hi ha el factor de la tipologia dels mals de cap que existeixen. Els més coneguts són la cefalea tensional i la migranya, classificats com a mals de cap primaris.

Hi ha de molts tipus, que poden ser provocats per diverses causes i, també, poden generar diverses conseqüències, segons analitza l'estudi publicat al Journal of Psychiatric Research en què s'explica com alguns mal de cap poden incrementar el risc de patir depressió i, en alguns casos, també el de suïcidi.

Probabilitats de desenvolupar depressió i risc de suïcidi

L’estudi va analitzar dades de més de 192.000 persones diagnosticades de cefalea primària, comparant-les amb un grup de 460.000 individus sense aquest trastorn de Corea del Sud. El seguiment va començar el 2006 i es va mantenir fins que es va diagnosticar en els pacients depressió, fins que van morir o fins que va finalitzar el període d’estudi, depenent del cas.

Els resultats mostren que les persones amb cefalees primàries presenten fins a un 40% més de probabilitat de desenvolupar depressió respecte a la població sense aquest problema. De fet, l'anàlisi demostra que el risc s’incrementa fins al 50% en el cas de la migranya i al 55% en el de la cefalea tensional. Aquestes probabilitats i relacions entre el mal de cap i la salut mental són similars entre sexes: els homes amb cefalees tenen un 40% més de possibilitats de patir depressió, mentre que en les dones la xifra arriba al 35%.

Pel que fa al suïcidi, l’estudi revela que els homes que pateixen cefalea tensional tenen un 40% més de risc que la resta, mentre que en les dones no s’ha trobat una relació significativa. En canvi, la migranya no es va vincular amb un augment del risc suïcida.

Un vincle entre el dolor físic i el benestar emocional

Els autors adverteixen que cal interpretar els resultats amb prudència. L’estudi no recull informació sobre la freqüència, la intensitat ni la durada dels maldecaps, ni tampoc sobre els medicaments utilitzats. Com que es tracta d’un estudi observacional i retrospectiu, no es pot establir una relació directa de causa i efecte, sinó només una correlació entre els maldecaps i els problemes de salut mental. Així i tot, la investigació reforça la idea que les cefalees poden tenir un fort impacte emocional i que és important tractar-les tant des del punt de vista físic com des del benestar psicològic.