El son i l'alimentació són dues potes vitals per a la supervivència i la salut i, a més, estan estretament relacionats. En diverses espècies animals, la privació crònica de son s'associa amb un consum més elevat de calories, mentre que el dejuni sol induir la supressió del son. Ara, un nou estudi apunta en aquesta direcció.
Els patrons de son i els hàbits alimentaris poden influir-se mútuament, però la relació entre aquests comportaments encara no és clara, per això experts de l'Institut Herbert Wertheim UF Scripps d'Innovació i Tecnologia Biomèdica (Estats Units) han publicat una investigació per resoldre-ho a la revista científica JNeurosci.
Els investigadors expliquen com van utilitzar mosques de la fruita (Drosophila) per explorar com els diferents tipus de privació de son influeixen en el comportament posterior de son i alimentació. En aquest sentit, van posar a prova diferents condicions de privació de son i van descobrir que, quan les mosques de la fruita pateixen privació de son fins al punt de perdre energia, compensen menjant i dormint més per recuperar-la. En canvi, quan la privació de son no provoca pèrdua d'energia, no mengen ni dormen més.
Segons els autors, el treball demostra que la privació energètica derivada de la manca de son està relacionada amb un desig més gran de menjar i anar a dormir més tard. D'aquesta manera apunten: "Crec que el nostre treball reforça la idea d'utilitzar intervencions conductuals menys invasives per al son per alleujar els trastorns alimentaris i metabòlics".
L'impacte real del dejuni intermitent segons la ciència: val la pena?
Segons la ciència, un dels principals avantatges del dejuni intermitent és la pèrdua de pes. Quan el cos entra en estat de dejuni, utilitza les reserves de glucogen per obtenir energia. Un cop esgotades aquestes reserves, el cos comença a cremar greixos, cosa que pot afavorir la pèrdua de pes.
Un estudi publicat al National Institute of Health va demostrar que les persones que seguien un patró de dejuni intermitent van experimentar una reducció significativa del greix corporal en comparació amb aquells que seguien una dieta convencional.
A més, s’ha vist que el dejuni intermitent pot millorar la sensibilitat a la insulina, reduint el risc de desenvolupar diabetis tipus 2. Els nivells de sucre en sang es redueixen durant els períodes de dejuni, la qual cosa ajuda a mantenir els nivells d’insulina sota control, segons un estudi publicat a la revista Diabetes Research and Clinical Practice.
Tot i els beneficis, el dejuni intermitent pot tenir riscos si no es practica correctament. Per exemple, aquelles persones amb historial de trastorns alimentaris poden trobar difícil mantenir un patró saludable d’alimentació quan es fan restriccions tan marcades. A més, les persones amb problemes de sucre, com les que pateixen hipoglucèmia o diabetis tipus 1, haurien de consultar sempre amb un professional mèdic abans d’iniciar qualsevol tipus de dejuni.
