Sovint tot té coses bones i coses dolentes, són les dues cares de la moneda. La medicina, i en aquest cas la medicació, també. És clar que sempre que es prenen fàrmacs existeix el risc de patir els coneguts "efectes secundaris", però de vegades els efectes van més enllà d'una possibilitat i succeeixen quan es consumeix certes medicines. Un dels òrgans més castigats són els ronyons, i per això cal anar alerta i no abusar per tal que el remei no sigui pitjor que la malaltia.

Els ronyons són uns òrgans vitals encarregats de filtrar les impureses i mantenir l’equilibri de líquids i minerals a l’organisme. Tot i la seva importància, són especialment vulnerables a l’ús prolongat de certs fàrmacs que molta gent consumeix amb total normalitat, sovint sense sospitar els riscos associats.

Avui dia, és habitual recórrer a pastilles per alleujar el dolor o reduir la inflamació. El mal de cap, els dolors musculars, les molèsties menstruals o les petites lesions es tracten de manera autònoma, sense visitar cap metge i amb medicaments que es poden adquirir sense recepta. Ara bé, darrere d’aquest fàcil accés, s’hi amaga un perill: el deteriorament progressiu als ronyons.

Un dels problemes més coneguts rep el nom de nefropatia per analgèsics, un trastorn que pot passar desapercebut fins a fases avançades, quan ja apareixen signes com el cansament, retenció de líquids, reducció de la quantitat d’orina o fins i tot sang en la micció. Segons informació de MedlinePlus, aquesta situació no és estranya en persones que han pres calmants de manera habitual durant anys.

Amb quins medicaments cal anar alerta?

Entre els medicaments més associats als afectes al ronyó hi ha els antiinflamatoris no esteroidals (AINES), un grup on s’inclouen compostos tan comuns com l’ibuprofèn, el naproxèn i l’àcid acetilsalicílic, més coneguda com a aspirina.

El seu mecanisme d’acció consisteix a inhibir dolors relacionats amb la inflamació, però al mateix temps poden reduir el flux sanguini que arriba als ronyons i afectar la seva capacitat de filtratge d'impureses. Quan l’ús d'aquestes pastilles és continuat o la dosi és massa alta, el risc de malmetre el ronyó augmenta considerablement.

Per exemple un informe de Medlineplus assenyala que prendre diverses pastilles al dia durant més de tres anys eleva de manera dràstica la probabilitat de patir insuficiència renal crònica. El risc d'arribar aquest punt és relativament alt donat que la majoria de persones no associa la ingesta de pastilles amb les afectacions que poden generar-se als ronyons, i això facilita que la ingesta de pastilles es normalitzi sense cap mena de control mèdic.

La conseqüència pot ser imprevisible

Cal destacar que la progressió del dany renal sol ser imprevisible, no hi ha senyals d'alerta ni símptomes destacables. Per aquest motiu, els professionals insisteixen que davant dolors recurrents no és recomanable automedicar-se indefinidament, sinó buscar assessorament mèdic i explorar altres alternatives.

Quines alternatives hi ha?

La utilització de productes i aliments naturals i els canvis d’hàbits és el que més es recomana si s'excedeix la quantitat de medicament recomanat. Algunes opcions es basen a incorporar aliments antiinflamatoris com el gingebre o la cúrcuma, practicar exercicis de relaxació o fer fisioteràpia quan es tracta de dolors articulars o musculars. Tot i això, des de Medlineplus alerten que qualsevol modificació del tractament sempre ha d’anar supervisada per un especialista.