Dormir poc cada cop és menys estrany i més quotidià per a una gran part de la població. Les jornades llargues, l’ús constant de pantalles i la sensació que falten hores al dia han convertit el descans en una moneda de canvi. A l’estat espanyol, gairebé la meitat dels adults no dormen bé, segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia. Tot i això, el que sovint es percep com una molèstia puntual té conseqüències profundes: la manca de son accelera l’envelliment del cos i, sobretot, del cervell.
Els metges del son coincideixen que un descans adequat hauria de situar-se entre les set i les nou hores diàries. No obstant això, no només importa la quantitat, sinó també la qualitat: el son ha de ser continu, profund i reparador. Durant la nit, l’organisme activa processos essencials: es reparen teixits, es regulen hormones, es reforcen les defenses i s’elimina part dels residus metabòlics acumulats durant el dia. Al mateix temps, el cervell aprofita aquest període per consolidar records, ordenar la informació i afavorir l’aprenentatge.
Quan dormir bé deixa de ser rutinari, el cos perd un dels seus principals mecanismes de manteniment. A curt termini, això es tradueix en cansament, irritabilitat i dificultats de concentració, i amb el pas del temps, els efectes s’intensifiquen. Dormir poc altera la regulació de la gana, incrementa els nivells de cortisol -coneguda com l’hormona de l’estrès- i afebleix la musculatura. A més, a llarg termini, aquestes alteracions s’associen amb un major risc de patir diabetis, hipertensió o problemes cardiovasculars.
El cervell, el gran damnificat
Diversos estudis han demostrat que la falta de son perjudica funcions clau com la memòria, l’atenció o la presa de decisions. A més, el descans insuficient s’ha relacionat amb un increment del risc de desenvolupar malalties neurodegeneratives. Durant el son profund, el cervell posa en marxa un sistema de "neteja" que elimina proteïnes tòxiques, com la beta-amiloide, vinculada a l’Alzheimer. Si aquest procés es veu interromput de manera habitual, aquestes substàncies s’acumulen i acceleren el deteriorament cognitiu.
Dormir malament escurça la vida
Un estudi recent amb més de 27.000 adults ha posat xifres a aquest fenomen. Les persones amb pitjor qualitat de son presentaven una edat cerebral fins a un any superior a la seva edat real. A més, els investigadors van observar que el descans deficient activa processos inflamatoris que contribueixen directament a l’envelliment del cervell.
Els efectes, però, no són només interns. La pell també acusa la falta de son: la renovació cel·lular s’alenteix, disminueix la producció de col·lagen i apareixen abans les arrugues. Paral·lelament, dormir menys de sis hores s’ha associat amb un major deteriorament de les artèries i un augment del risc cardiovascular.
