La salut mental és un dels grans desafiaments globals del segle XXI. S'estima que 1.100 milions de persones arreu del planeta patien trastorns mentals el 2021, fet que va contribuir al 14% de la càrrega mundial de morbiditat, amb importants costos socials i econòmics associats. Estrès, ansietat, depressió i esgotament emocional afecten milions de persones i, tot i que una àmplia bibliografia científica confirma que l'exercici, el descans adequat, les relacions socials i una bona alimentació ajuden, cada cop hi ha una major consciència que tenir cura de la ment requereix un enfocament complet i constant.
Ara, un nou aliat se suma a aquesta llista de factors que poden marcar la diferència, ja que millora el benestar emocional i redueix el risc d'hospitalitzacions per trastorns mentals. Una anàlisi de dades de set països durant dues dècades elaborat per la Universitat de Monash, a Austràlia, i publicada al número dedicat al clima de The BMJ revela que el contacte amb la natura té un efecte positiu directe en la salut mental.
Els resultats suggereixen que majors nivells de vegetació estan associats amb menors riscos d'hospitalitzacions per trastorns mentals i que aquest efecte protector augmenta amb una exposició més gran a espais verds, tot i que sense un llindar clar. En aquest sentit, els investigadors afirmen que això pot servir de base per al disseny urbà i les polítiques de salut per protegir millor la salut mental.
Concretament, la presència de zones verdes locals es va associar amb una reducció del 7% des ingressos hospitalaris per trastorns mentals per qualsevol causa, amb associacions més fortes per als trastorns per consum de substàncies (9%), els trastorns psicòtics (7%) i la demència (6%). Si bé, les associacions van variar segons el país i el trastorn.
Per exemple, Brasil, Xile i Tailàndia van mostrar associacions protectores consistents en la majoria dels trastorns, mentre que a Austràlia i Canadà, la presència d'espais verds es va associar amb un lleuger augment del risc de trastorns mentals per totes les causes i de diversos trastorns específics. En general, les associacions protectores van ser més fortes a les zones urbanes, on s'estima que 7.712 ingressos hospitalaris anuals per trastorns mentals podrien haver-se evitat mitjançant una exposició més gran a espais verds.
L'impacte de les zones verdes en la salut mental, un objecte d'estudi recurrent
Un altre estudi liderat pel Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) també afirma que la contaminació atmosfèrica i les zones verdes influeixen en els trastorns emocionals i de conducta dels infants. El treball parteix de la base que la genètica és important, però el paper dels factors ambientals en el desenvolupament de la salut mental està àmpliament acceptat.
Entre els factors que poden afectar el cervell es troba la contaminació ambiental. El treball s'ha dut a terme amb 4.485 infants i adolescents de 5 a 18 anys de 48 escoles i instituts de Catalunya, tant públics com privats.
