El mètode científic per evitar que s'oblidin els primers records de la infantesa

Els investigadors han fet un experiment amb ratolins joves i han descobert que bloquejar unes cèl·lules concretes preveu l'amnèsia infantil

Publicat el 27 de gener de 2026 a les 05:30

Tot i que quan els bebès i els nens petits creixen absorbeixen grans quantitats d'informació a mesura que es desenvolupen, un cop ens fem grans, acostumem a oblidar gran part del que vam viure durant els primers anys de vida. Es tracta d'una mena de memòria episòdica que fa que no recordem esdeveniments que pertanyen a aquest període, com ara una festa d'aniversari o un dia de jocs amb amics. Però, per què passa això i quan passa? Es pot evitar?

Una nova investigació liderada per científics del Trinity College de Dublín, d'Irlanda, suggereix que les responsables de dictaminar què i quan oblidem són unes cèl·lules immunes especialitzades en el cervell, la micròglia. Aquest fenomen s'anomena "amnèsia infantil" i també afecta les cries de, per exemple, els ratolins. Segons el treball, publicat a la revista científica internacional PLOS Biology, bloquejar l'activitat d'aquestes cèl·lules preveu aquest fet i millora la capacitat de recordar experiències.

Per arribar a aquesta conclusió, els científics van inhibir l'activitat de la micròglia en ratolins molt joves i van analitzar la seva capacitat per recordar una experiència de por. També van examinar dues àrees clau per a la memòria –el gir dentat de l'hipocamp i l'amígdala– i van observar que, amb menys activitat de la micròglia, els animals retenien millor els records. A més, els investigadors també van comprovar, mitjançant marcadors lluminosos, que les neurones engrama –associades directament a la formació de la memòria– s'activaven amb més intensitat.

Aquests resultats reforcen la idea que la micròglia és necessària perquè es produeixi l'amnèsia infantil. De fet, en experiments previs, els científics ja havien detectat que ratolins nascuts amb marees amb el sistema immunitari activat no patien aquest fenomen. Quan van modular de nou l'activitat de la micròglia en una fase molt primerenca després del naixement, van aconseguir restaurar l'amnèsia infantil habitual, fet que apunta a una finestra crítica en el desenvolupament del cervell.

Segons l'autora principal, la doctora Erika Stewart, la micròglia podria actuar com una mena d'"administradora de la memòria". Un altre dels autors, el professor Ryan, afegeix que "l'amnèsia infantil és possiblement la forma més comuna de pèrdua de memòria en la població humana". "La majoria de nosaltres no recordem res dels nostres primers anys de vida, malgrat haver viscut tantes experiències noves durant aquests anys formatius", explica.

Els investigadors assenyalen que entendre la biologia d'aquest fenomen pot ajudar a explicar com funciona l'oblit al cervell, en general, i obrir noves vies per repensar com funciona l'aprenentatge i l'oblit durant els primers anys de vida. En aquest sentit, apunten que seria "interessant" i "important" identificar persones que no tinguin amnèsia infantil per comprendre millor el fenomen. Tot i això, els experts asseguren que encara queda una gran incògnita per resoldre: si aquest oblit primerenc té una funció adaptativa o si és, senzillament, una conseqüència del desenvolupament del cervell en els mamífers més vulnerables.