A més de ser companys inseparables i tenir un paper fonamental en la salut mental i el suport a persones amb discapacitat, els gossos també contribueixen a la recerca mèdica d’una manera menys visible però cada cop més rellevant.

En concret, els experts en hematologia i oncologia han trobat en els cans un aliat inesperat per estudiar i combatre alguns tipus de càncer, especialment els limfomes. La similitud biològica entre els gossos i els humans, així com la seva exposició compartida a l’entorn, fa que siguin candidats idonis per a estudis que podrien transformar el tractament oncològic tant en animals com en persones. 

Un model més natural i útil per a la recerca

Els gossos poden patir de forma espontània molts dels mateixos tipus de càncer que els humans, com ara el limfoma no-Hodgkin de cèl·lules B i T. Aquesta característica contrasta amb altres models animals habituals com els ratolins, que sovint han de ser modificats genèticament per desenvolupar la malaltia.

En canvi, els gossos desenvolupen tumors de manera natural, i això fa que els seus casos siguin molt més realistes per als investigadors. Cosa que permet accés a teràpies innovadores i, alhora, provar tractaments amb un potencial aplicable també a les persones.

L’any 2018, investigadors de la Clínica Mayo i de la Universitat de Tennessee van dur a terme un assaig clínic amb nou gossos que patien diversos tipus de càncer. El tractament es basava en una immunoteràpia experimental que utilitzava un virus modificat per activar el sistema immunitari.

Els millors resultats es van observar en dos bòxers amb limfoma T, que van entrar en remissió després d’una sola injecció. L’èxit va ser tan destacat que es va impulsar un estudi similar en pacients humans. Aquest tipus d’assaigs formen part de l’anomenada oncologia comparativa, una disciplina que promou la col·laboració entre metges i veterinaris per avançar conjuntament en la lluita contra el càncer.

El paper en el desenvolupament de vacunes

A més dels tractaments, els gossos també ajuden a identificar biomarcadors útils per al desenvolupament de vacunes. Un estudi acabat de publicar a Scientific Reports ha relacionat la mutació del gen H3K27N amb una menor supervivència en gossos amb limfoma difús de cèl·lules B. Aquest mateix gen s’està investigant actualment com a diana de vacunes experimentals per a humans, i els resultats en animals podrien ser decisius per avançar.

En paral·lel, altres recerques com la de la Universitat Estatal de Colorado han explorat els efectes secundaris de la quimioteràpia en gossos, observant alteracions intestinals similars a les que pateixen alguns pacients humans. Aquest coneixement pot contribuir a reduir les complicacions associades als tractaments.

Tot i els avenços, encara hi ha obstacles per superar alguns fàrmacs utilitzats en humans, com el rituximab, que poden generar rebuig en gossos. Per això, s’estan desenvolupant alternatives adaptades a la seva biologia, que en el futur podrien beneficiar també les persones. Malgrat les dificultats, la convivència i la similitud genètica i ambiental entre gossos i humans fan pensar que el paper dels animals en la recerca biomèdica continuarà creixent, amb beneficis clars per a totes dues espècies.