La relació entre els trastorns del son i les malalties neurodegeneratives fa anys que s’estudia. "Què passaria si certs símptomes de la malaltia es manifestessin subtilment durant el son, molt abans que apareguessin els primers problemes de memòria?". Aquesta és la pregunta que s’han plantejat els investigadors de la Universitat de Lieja, a Bèlgica, per dur a terme un estudi sobre el son i el risc genètic de desenvolupar Alzheimer.
Publicada a la revista especialitzada Sleep i amb el suport de la Fundació Stop Alzheimer, aquesta investigació, duta a terme pel pol de recerca GIGA Neurosciences, ha arribat a la conclusió que una major freqüència de microdespertars nocturns durant el son podria ajudar a identificar en una etapa més primerenca les persones amb probabilitat de desenvolupar aquesta malaltia.
Els investigadors han arribat a aquesta conclusió després d’analitzar els patrons de son de més de 500 persones sanes. Entre els participants de mitjana edat s’ha observat aquesta vinculació, que no s’ha detectat en adults joves. Per això, els autors han insistit que "l’estudi del son podria, a llarg termini, contribuir a la identificació primerenca d’individus vulnerables".
Un estudi basat en el risc poligènic dels participants
La relació entre els trastorns del son i les malalties neurodegeneratives fa anys que s’estudia. "Què passaria si certs símptomes de la malaltia es manifestessin subtilment durant el son, molt abans que apareguessin els primers problemes de memòria?". Aquesta és la pregunta que s’han plantejat els investigadors i que els ha portat a explorar aquesta línia de recerca.
D’aquesta manera, i tenint en compte que l’Alzheimer no és ni purament hereditari ni completament independent dels gens, els investigadors han calculat el risc poligènic, un valor que resumeix la influència combinada dels gens en la probabilitat de desenvolupar una determinada patologia, dels participants en aquest treball.
Amb aquesta anàlisi, han comprovat que el risc poligènic és baix i no permet predir quines persones desenvoluparan la malaltia. Tot i això, utilitzant aquesta estimació de risc, han buscat possibles correlacions amb les característiques del son de les persones analitzades.
Què són els microdespertars nocturns?
Així, els autors han assegurat que el risc genètic de desenvolupar Alzheimer "està vinculat a la freqüència dels microdespertars nocturns", que són breus períodes d’activitat cerebral que no arriben a despertar completament la persona que dorm, però que poden alterar el cicle del son. "Entre els participants de més edat, els microdespertars més freqüents s’associen amb un risc genètic més elevat, tot i que encara són relativament joves i no presenten signes de la malaltia", han resumit.
"Aquests microdespertars no són, per tant, insignificants", ha subratllat Puneet Talwar, membre de GIGA Neurosciences. L’investigador ha afegit que "determinats perfils podrien afavorir l’acumulació de proteïnes implicades en la malaltia d’Alzheimer i estar associats amb una major vulnerabilitat".
A més, el director de Recerca del Fons per a la Recerca Científica (FNRS) de la Universitat de Lieja, Gilles Vandewalle, s’ha referit al locus ceruli, una regió situada al tronc encefàlic que participa en la vigília, l’atenció i la regulació del son. Aquesta zona "és difícil d’observar, però sembla tenir un paper en els mecanismes inicials vinculats a la malaltia", ha explicat.
Amb tot, Vandewalle ha assenyalat que el son podria convertir-se en un marcador accessible per identificar de manera primerenca les persones vulnerables. Una altra via que plantegen els investigadors és millorar la qualitat del son amb l’objectiu d’intentar prevenir o alentir la progressió de la malaltia en persones amb predisposició genètica. "El son no només és un indicador de salut, sinó també una palanca potencial per a la intervenció", ha indicat, per la seva banda, Lucie Leroux, membre de la Fundació Stop Alzheimer.
