Una nova investigació apunta que la retina de l'ull podria ser un indicador primerenc de processos associats a la malaltia de l'Alzheimer. Així ho assenyala un estudi que s'ha dut a terme des de l'Institut d'Investigacions Oftalmològiques Ramón Castroviejo de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i que s'ha publicat a la revista científica Frontiers in Aging Neuroscience. La investigació multidisciplinària, que integra especialistes en oftalmologia, neurociència, biomedicina i informàtica, aporta noves evidències sobre la relació entre els canvis que presenta la retina i l'Alzheimer.

L'objectiu de l'estudi era analitzar si la retina –una estructura que forma part del sistema nerviós central i que es pot estudiar mitjançant tècniques no invasives– presenta canvis primerencs que estan relacionats amb la progressió de l'Alzheimer. Per dur-la a terme, l'equip va treballar amb rates que reprodueixen aspectes claus d'aquesta malaltia i les va comparar amb altres sanes de la mateixa edat per a avaluar les diferents etapes de l'envelliment.

En aquest sentit, es van analitzar les cèl·lules de la micròglia –és a dir, les cèl·lules immunitàries del sistema nerviós– que són fonamentals en els processos de neuroinflamació. Mitjançant tècniques de marcatge cel·lular i un sistema automatitzat d'imatges que s'anomena MorphoSomas, els investigadors van quantificar diversos paràmetres morfològics d'aquestes cèl·lules que es troben a la retina.

La doctora Sánchez-Puebla, explica que "els canvis morfològics que s'observen a la micròglia retinal indiquen una activació primerenca de la resposta immunitària del sistema nerviós". "La retina, en ser accessible mitjançant tècniques no invasives, podria convertir-se en una eina complementària per a estudiar la progressió de processos neurodegeneratius", afegeix la doctora.

Per la seva banda, una altra de les investigadores, Inés López Cuenca, assenyala que "la combinació de tècniques experimentals amb eines d'anàlisi automatitzada permet obtenir mesures objectives i reproduïbles, un aspecte clau per a detectar diferències subtils associades a la malaltia i a l'envelliment". En aquest sentit, la doctora assenyala que aquests enfocaments reforcen "la fiabilitat dels resultats i faciliten la seva comparació entre diferents laboratoris".

Des d'un punt de vista científic, la investigació reforça la hipòtesi inicial que la retina podria ser una "finestra accessible" per a detectar processos neurodegeneratius. Així, en un futur, aquest enfocament podria contribuir al desenvolupament d'eines diagnòstiques no invasives que servirien per identificar canvis primerencs associats a l'Alzheimer.

Tot i això, els mateixos autors subratllen que, de moment, es tracta d'una recerca realitzada a partir de l'estudi d'animals i que els resultats han de validar-se també en humans abans d'aplicar-los clínicament. Aquest estudi, però, representa un avanç rellevant dins d'una línia de recerca prometedora, si bé encara en fase experimental.

En aquest estudi hi han participat investigadors de la Universitat Carles III de Madrid, el Brain Science Institute de RIKEN, la Nagoya City University del Japó i el Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC).