Segur que t'ha passat alguna vegada que has dormit fora de casa i t'ha costat més del compte. El llit era còmode, no hi havia ni soroll ni llum, la temperatura era agradable... Però, així i tot, el cervell no s'acabava de relaxar. Probablement t'haurà passat en un viatge de feina, unes colònies o alguna vegada que t'hagis quedat a dormir a casa d'algú. I no ets l'única persona a qui li ha passat. De fet, els científics han trobat una resposta parcial a aquest fenomen, que han anomenat "l'efecte de la primera nit".
Un equip de recerca japonès va treballar amb ratolins per identificar les neurones responsables de l'estat d'alerta especial quan no coneixen l'entorn. I és que sembla que el cervell roman actiu quan s'enfronta a un entorn nou, mantenint-se despert fins a assegurar-se que tot és segur. Les seves troballes podrien explicar no només per què molta gent experimenta nits intranquil·les fora de casa, sinó que també poden obrir la porta a tractaments contra l'insomni i l'ansietat.
Concretament, un grup de científics de la Universitat de Nagoya (Japó) han intentat buscar una explicació científica a l'enigma de per què la majoria de persones dorm malament la primera nit en un hotel, però el seu somni millora la nit següent. Tal com detallen en un estudi publicat a Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències, treballant amb ratolins, van identificar un grup de neurones que s'activen quan un animal entra en un nou entorn. Aquestes neurones alliberen una molècula anomenada neurotensina que manté la vigília, de tal manera que l'efecte les protegeix de possibles perills en entorns desconeguts.
El cervell es converteix en un guardià nocturn en entorns desconeguts
Aquest descobriment podria explicar l'“efecte de la primera nit” observat en humans i que consisteix en el fet que, la primera nit en un lloc nou, el cervell roman més alerta, gairebé com si actués com un guardià nocturn. Manté un ull obert fins que confirma que l'entorn és segur. Aquesta resposta evolutiva ha permès millorar la supervivència durant segles i, tot i que es coneix des de fa dècades, el mecanisme cerebral que la regula no s'havia aclarit fins ara.
"L'amígdala estesa és una regió cerebral que processa les emocions i l'estrès en els mamífers", explica Daisuke Ono, autor principal i professor de l'Institut de Recerca de Medicina Ambient. Dins d'aquesta regió, diu, neurones específiques anomenades neurones IPACL CRF produeixen neurotensina i s'activen en percebre un nou entorn.
