Durant anys, els experts en salut cerebral han recomanat les mateixes activitats a les persones grans: fer sudokus, llegir llibres o jugar als escacs, en definitiva, fer exercicis mentals per tenir la ment ocupada. Ara, investigadors de la Universitat de Tilburg, dels Països Baixos, han descobert que hi ha una altra cosa que beneficia encara més el cervell, i la clau no rau en cap llibre d'endevinalles. De fet, es tracta d'una activitat que milions d'avis ja fan sense saber que ajuda a prevenir el deteriorament cognitiu: passar estona amb els nets.
Per fer l'estudi, publicat a la revista Psychology and Aging, es va fer seguiment de gairebé 3.000 avis al Regne Unit durant set anys. "Molts avis cuiden regularment als seus nets, una cura que fa costat a les famílies i a la societat en general", explica la investigadora principal, Flavia Chereches. En aquest cas, però, la investigació partia d'una altra premissa, d'una pregunta senzilla però important: podria la cura dels nets beneficiar la salut cognitiva dels avis? La resposta, segons l'evidència científica, és que sí.
"En aquesta recerca, volíem comprovar si la cura dels nets podria beneficiar la salut dels avis, potencialment alentint la deterioració cognitiva", afegeix Chereches. Concretament, es van examinar dades de 2.887 avis (tots majors de 50 anys, amb una mitjana de 67 anys) que van participar en l'Estudi Longitudinal Anglès sobre l'Envelliment. Els participants van respondre preguntes d'una enquesta i van sotmetre's a proves cognitives en tres ocasions entre 2016 i 2022.
A l'enquesta, es preguntava als participants si havien cuidat un net en algun moment de l'últim any. També incloïa preguntes detallades sobre la freqüència i el tipus de cura que en feien, és a dir, saber si passen temps amb ells durant la nit, quan estan malalts, per jugar, per ajudar-los amb les tasques escolars, per portar-los a l'escola, etc.
A trets generals, els investigadors van descobrir que els avis que cuidaven els nets van obtenir millors resultats en les proves de memòria i fluïdesa verbal que els qui no ho feien, fins i tot independentment de la freqüència i el tipus de cura que els avis proporcionaven. D'altra banda, també es va descobrir que les àvies que feien cures van presentar un menor deteriorament en les proves cognitives, en comparació amb les que no ho van fer.
"El que més ens va cridar l'atenció va ser que ser avi cuidador semblava ser més important per al funcionament cognitiu que la freqüència amb la qual cuidaven o amb què feien exactament amb els seus nets", exposa Chereches. "Es necessita més recerca per a replicar aquestes troballes; no obstant això, si existeixen beneficis associats a cura dels avis, aquests podrien no dependre de la freqüència amb la qual es cuida ni de les activitats específiques que es realitzen amb els nets, sinó més aviat de l'experiència més àmplia de participar en la cura".
