Els gustos musicals són molt personals i van molt lligades a l'estat d'ànim o a l'activitat que s'estigui duent a terme en cada moment. Per exemple, hi ha gent que a la feina o en les hores d'estudi aposta per posar-se música clàssica de fons, ja que aquesta l'acompanya en la seva tasca. D'altres escolten cada dia la mateixa llista musical mentre fan esport, bé sigui al gimnàs o sortint a córrer. Sigui com sigui, la psicologia indica que la major part de la població escolta cada dia les mateixes cançons, creant una mena de patró de consum.
Així ho indica la psicòloga María Díaz García, que apunta que escoltar música té la capacitat d'activar sentiments i, de retruc, desbloquejar -o conservar- records. D'aquesta manera, doncs, escoltar cada dia -o diverses vegades a la setmana- la mateixa llista musical té la capacitat de gestionar emocions: “Actua com una forma d'evasió, ajudant-nos a desconnectar de les nostres preocupacions i a trobar consol en moments difícils”, argumenta l'especialista.
En aquest sentit, els experts també assenyalen un patró de conducta relacionat amb escoltar cada dia les mateixes cançons. En concret, segons argumenten, les persones més introvertides tendeixen a escoltar sempre la mateixa música, ja que és una forma de trobar un espai segur davant el soroll de l'exterior. També és un mecanisme per evitar obsessionar-se amb aspectes de la quotidianitat.
Formes de comprendre la realitat
La música és una bona manera d'evadir-se de la realitat, però també d'entendre-la, comprendre les emocions i capturar els moments vitals. Fins i tot, poden arribar a reinterpretar-los, donant-los una magnitud diferent de la que tenia originalment. Això, d'alguna manera, també passa amb els somnis. Sabem que els records i les preocupacions personals influeixen en què somiem, però encara no és clar com evolucionen aquests amb el temps ni com els trets personals de cadascú intervenen en els somnis. Aquests es generen perquè, quan dormim, el cervell genera una àmplia gamma d'experiències immersives: de vegades són escenes quotidianes, d'altres inesperades o, fins i tot, terrorífiques.
Un estudi de l’Escola IMT d’Estudis Avançats de Lucca (Itàlia) aporta noves perspectives sobre què determina què somiem i assenyala que tant les característiques individuals com les experiències de vida compartides tenen un paper fonamental en la seva creació. En concret, els resultats revelen que el contingut oníric no és aleatori, sinó que reflecteix una interacció complexa entre trets personals -com la tendència a la divagació mental, l’interès pels somnis o la qualitat del son- i esdeveniments externs.
En analitzar les paraules que els participants feien servir per descriure tant la seva vida diària com els seus somnis, l’equip va observar com la vida quotidiana es transforma durant el son. En lloc de limitar-se a reproduir les experiències de la vigília, els somnis s'encarreguen de reinterpretar elements de la rutina de les persones, com ara l'entorn laboral, els espais o l'educació.
