L’empremta àrab a la península Ibèrica va molt més enllà de l’arquitectura, la llengua o la gastronomia. També arriba als nostres cognoms. Després de vuit segles de presència musulmana, nombrosos llinatges avui presents a l’Estat i a Amèrica Llatina podrien tenir origen àrab o morisc, encara que no sempre de manera evident. Cognoms com Alcaraz, Alcalá, Benavides, Medina o Calatayud tenen herència d’aquell passat compartit a al-Àndalus.
Fins l'any 1492, amb la caiguda de Granada, els àrabs van conviure amb jueus i cristians a la península, en una societat on, segons els historiadors, no es prohibien els noms ni els cultes de les altres religions. En aquest context, els noms i cognoms es triaven sovint per l’ofici, l’origen geogràfic o els trets físics, més enllà de la filiació. Amb la Reconquesta, molts jueus i musulmans es van veure obligats a convertir-se o exiliar-se, i alguns van adaptar els seus noms a formes cristianes o castellanes per tal de passar desapercebuts.
Alguns cognoms tenen una etimologia indiscutible. Calatayud, per exemple, prové del terme àrab al-qal’a, "el castell", que també trobem en Alcalá o Alcaraz. Altres són més difícils de rastrejar, però podrien compartir aquest origen a través de topònims, traduccions o adaptacions. Si el teu DNI inclou un dels següents mots, amb molta probabilitat, ets descendent dels àrabs:
Amb la A destaquen Abdo, Abedrapo, Abencerraje, Abengoa, Avengoa, Abraham, Abril, Abufhele, Abufom, Abuhadba, Abusada, Adauy, Aguad, Aguilar, Akel, Alam, Alamar, Alamo, Alaue, Albarracín, Alcalá, Alcántara, Alcazar, Alguacil, Albaja, Aliatar, Alicante, Almaden, Almansa, Almeida, Ali, Amed, Ananias, Aranda, Ascalante, Atala, Atwan i Auad.
Amb la B hi ha Bandrés, Barahona, Barjuán, Barroso, Benarrocha, Benarroch, Benavides, Benegas, Benjumea, Benjumeda, Bermejo, Bichara, Bitar, Bono i Buendia. De la C, Cabrero, Cattan, Castillo, Cebrian, Chacur, Chalhub, Chauriye, Chible, Chijany, Cid, Chocair, Cobaise, Cordobes i Cortés. Mentre que amb la D hi ha Dagach, Dahdal, De Sorbas, Derderián, Dib, Dip, Duk.
De la E hi ha Dagach, Dahdal, De Sorbas, Derderián, Dib, Dip, Duk, Elias, El de Ubeda i Eltit. En referència a la F, Facuse, Fajuri, Farran, Feres, Fualuan; i de la G, García, Galvez, Gazul, Gazules, Giacaman, Gidi, Granadino i Guerra.
Pel que fa a la H, Haddad, Hamad, Hamdan, Hana, Herrera, Hasbun, Hawila, Hazbun, Hechem, Heleyley, Herrera, Hirmas i Ides amb la I. De la J, Jadue, Jaen, Jalifa, Jalilie, Jattar, Jorrat, Jose, Juriye, Jury; de la K, Kattan i Kurbag.
Amb la L, Lahsen, Laibe, Lama, Lara, Latif, Leibe i Lucas. De la M, Majluf, Manoli, Manzur, Maraver, Martínez, Melej, Méndez, Mendoza, Miguel, Mohanna, Mohor, Molina, Morales, Morón, Muley, Murube, Muhy i Musalem. Amb la N destaquen Nafel, Nazal, Nazer, Nebot, Nevot, Nicolas, Nustas; amb la P, Paez, Palacios, Palomeque, Pascual, Perez, Picó, Pinto, Pomar, Ponce i Paluan.
En referència a la R, Rabah, Rahal, Rasi, Repeina, Rizik, Roelas, Rumie. Amb la S, Saade, Saadi, Sabag, Sabaj, Sabbag, Sabella, Sady, Sahlie, Saieh, Salama, Salame, Salas, Salem, Salipa, Salomon, Salvador, Sammur, Samur, Saporia, Seda, Seleibe, Sellan, Sfeir, Sordo, Solís i Sufan.
De la T, Tala, Talgie, Talhuk, Tame, Tamuz, Telchie, Torres; i de la V, Velaxco, Valenciano, Venegas. En referència a la Y, Yagnam, Yamal, Yamblat, Yarur, Yeber, Yoma. Per últim, amb la Z, Zaid, Zalaquett, Zaror, Zegri, Zerene, Zgeib i Ziade
Aquest llegat també es deixa entreveure en noms de personatges populars i coneguts, com és el cas de Pedro Almodóvar, Carlos Alcaraz o José Luis Martínez -Almeida. Aquests són cognoms amb possible arrel àrab, tot i que això no implica necessàriament un llinatge o una sang determinada. La història dels cognoms és també la història de la barreja de pobles i cultures que han donat forma a la península Ibèrica.
