Quin estil de vida tenen els escriptors? És cert que es prenen cafès de nit per poder continuar escrivint de matinada? El cas de Haruki Murakami és més aviat tot el contrari. L'escriptor japonès revela que, per a ell, la clau és seguir una rutina ben marcada i fer exercici físic cada dia. I repetir la fórmula sense excuses.

Concretament, el dia de Murakami comença ben d'hora: "Quan estic escrivint una novel·la, m'aixeco a les quatre del matí i treballo entre cinc i sis hores", explicava en una entrevista amb The Paris Review. "A la tarda, corro deu quilòmetres o nedo mil cinc-cents metres (o les dues coses)", afegeix, "després llegeixo una mica i escolto una mica de música". I a la nit? "Me'n vaig al llit a les nou", afirma.

Murakami, un dels autors més llegits del món del segle XXI, no ha portat aquesta rutina tota la seva vida, però. De fet, abans de ser escriptor estava a càrrec d'un bar de jazz a Tòquio, època en què es veia obligat a fer vida de nit. Va ser a partir del moment en què va començar a dedicar-se exclusivament i professionalment a la literatura que va començar la rutina que l'ha portat a l'èxit.

El més important de tot, més enllà de l'activitat física, és repetir aquesta rutina "cada dia sense variació", explicava l'autor de les novel·les Tòquio Blues o 1Q84. La realitat, admet, és que "mantenir aquesta repetició durant tant temps -de sis mesos a un any- requereix una bona quantitat de força mental i física". En aquest sentit, assegura que "escriure una novel·la llarga és com entrenar per sobreviure" i és per això que no veu la seva rutina com una obligació sinó com una manera de preservar i cuidar la creativitat. "La força física és tan necessària com la sensibilitat artística", conclou.

Amb tot, però, Murakami sempre ha fet èmfasi en el fet que cada persona ha de trobar la seva pròpia rutina i els seus hàbits. L'escriptor va descobrir la seva a base d'experimentació: “Vaig decidir començar a córrer tots els dies perquè volia veure què passava”, però assegura que aquesta rutina no ha de convertir-se en una fórmula universal. "Si a algú li interessa córrer grans distàncies, començarà a córrer pel seu compte. Si no li interessa, no hi ha manera de convèncer-lo", va escriure en un article per a The New Yorker.