Autor/a
Carme Vidalhuguet

Carme Vidalhuguet

Doctora en Filologia

Un món, el meu, fet de llengües i de llenguatges, editorials i gestió cultural. Doctora en Filologia, des de l’IEI –n’he estat directora, he passat pel Parlament i pels serveis territorials de Cultura a Lleida- i la Universitat de Heidelberg, convisc des de la Catalunya nova amb la vella Europa: dues cultures, dues visions del món. Aquí també dirigeixo la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de Pagès Editors, faig d’assessora editorial, i col·laboro a Segre.

02/12/2024

Ideologies desdibuixades

«Si Oriol Junqueras cau de la presidència d’ERC, què farà la nova direcció al Parlament i, a Madrid, al Congrés de Diputats? Expectants!»

18/11/2024

País Valencià

«Entre servir-se de País Valencià o de Comunitat Valenciana es manifesta un marc mental no pas diferent, sinó oposat»

04/11/2024

El poble salva el poble

«La tragèdia al País Valencià ens demostra que la protecció del clima i les inversions en adaptació seran un requisit previ per a la pau i l’estabilitat»

21/10/2024

La realitat que ens limita

«El mateix marc legal que ens atorga el dret a servir-nos del català empara tothom que, aquí, vulgui servir-se de l’espanyol. És el valor de l’oficialitat davant del deure»

07/10/2024

Una Setmana exitosa

«Com que, al capdavall, llegir és seguir vivint, cadascú ho fa a la seva manera»

23/09/2024

El deure de la llengua

«La llengua ha de ser un deure, perquè si la posem com un dret, ja sabem que als drets tothom pot lliurement renunciar-hi»

09/09/2024

La brasa crema

«D’esquerra a dreta, del que té por Espanya és que l’independentisme creixi desbocadament, mentre nosaltres, entre nosaltres, l’esmorteïm de manera accelerada»

12/08/2024

La llengua crida prioritat

«No deu haver estat pas perquè sí, que en l’arquitectura del nou Govern el president hagi creat un Departament de Política Lingüística»

15/07/2024

L'habilitat de l'art

«La literatura potser arribarà a sobreviure, precària, a costa de petits sacrificis insignes; però la societat que l’abandona ja és una societat dimitida»

01/07/2024

Més crítics que resignats

«Prou paraules buides, perquè davant d’una realitat tan desolada com la que ens toca de viure, el país necessita confiances compartides»

17/06/2024

Govern, i sense dilació

«El que ha de fer l’independentisme és acabar, d’una vegada per totes, amb els recels personals que repercuteixen en la governança d’un país que ja han deixat prou malmès»

03/06/2024

Amnistia i capital electoral

«Més que incidir sobre la realitat política i els problemes socials, els partits d’obediència espanyola lluiten a veure qui amenaça més Catalunya per no fer curt i que l’adversari rasqui quatre vots més»

20/05/2024

Refer confiances

«Canviem les maneres de fer, regenerem noms i institucions i si realment hem pres consciència de la nostra personalitat, lluitem per alliberar-la d'una secular subordinació estatal»

El més llegit