Els ecologistes i els propietaris montsenyencs afectats pel PLATER s'han començat a organitzar per evitar que "els prenguin la terra", així ho han explicat a NacióBaixMontseny. El Pla Territorial Sectorial per a la Implementació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) identifica les zones amb més capacitat per acollir nova potència eòlica i fotovoltaica i marca objectius mínims de generació per comarques i municipis.
Aquesta planificació, que ja es pot consultar en un mapa interactiu de la Generalitat, està generant crítiques en municipis d'arreu de Catalunya, que consideren que no s'ha escoltat prou la veu local, es promouen projectes "faraònics" o s'amenaça el turisme o la biodiversitat. El document, elaborat per l'Institut Català de l'Energia (Icaen), acaba establint mapes i quotes municipals. D'aquesta manera, cada població haurà d'assolir un mínim de potència solar fotovoltaica en teulades, en espais transformats com pantans, antigues pedreres o vorals d'autopistes, però també en zones agrícoles i naturals.
L’anàlisi de fins a 141 capes d’informació geogràfica ha permès marcar totes aquelles zones del país que són aptes per acollir parcs fotovoltaics (un 22,5% del país). D’aquestes, el document en considera la meitat com a prioritàries. Es tracta d’un total de 3.362 km2, dels quals finalment -si s’acaben implantant totes les renovables previstes- se n’ocuparan menys d’una desena part (1,0% de Catalunya). Els ajuntaments tindran tres mesos per presentar al·legacions i podran proposar modificacions o limitar la zona prioritària fins al 10%. Si s'assoleix el mínim establert, podran vetar nous projectes.
Pel que fa a la implantació de plaques fotovoltaiques, a la comarca del Baix Montseny hi ha zones qualificades com a "prioritàries" a cada municipi. En la major part dels casos, segons la llegenda del mapa, són espais no edificats que ara ocupen camps o boscos, molt cops, al voltant d'urbanitzacions. A Cardedeu, a més, es defineix el pla de la Bassa del Llop, al costat de la Torrassa, com un indret "apte" per a instal·lacions eòliques.
Pagesos i agricultors s'organitzen
Llinars del Vallès, aquest passat divendres 5 de juny, una setantena de veïns es van reunir al paller de Can Gabatxó per informar d'aquest pla i organitzar-se. La responsable energies renovables de l'Associació Agrària de Joves Agricultors, Cristina Clavell, afirma que el Plater facilitarà l'expropiació dels terrenys afectats per part d'empreses i inversors, que en podran disposar a baixos preus. "Estem a favor de les energies renovables, però estem en contra de rebentar l'agricultura i la ramaderia del país", diu.
- Reunió d'afectats a Llinars del Vallès.
- Cedida
El col·lectiu organitzat adverteix que el pla afecta camps i espais que són aptes per cultivar o bé on ja s'hi està desenvolupant una activitat econòmica. "Es podran expropiar per la força els terrenys perquè la generació d'energies es considera un bé superior, com la construcció d'una carretera o un hospital", diu. La tria d'aquests espais rústics, asseguren, és el baix cost que tenen comparats amb els sols industrials o urbans. "Hi ha mil llocs on es podrien posar les plaques: sobre naus industrials, en zones ja urbanitzades o en espais buits a les autopistes, però han escollit perjudicar el sector primari", exposen.
Des de l'Associació Agrària de Joves Agricultors denuncien que les grans empreses multinacionals seran les "principals beneficiades" d'aquesta mesura. En aquest sentit, parlen d'un "negoci rodó": la compra de propietats a baix cost i l'explotació, després, de les instal·lacions energètiques. "Les expropiacions els permetran adquirir les propietats a baix cost i, després, beneficiar-se'n quan l'activitat d'energies renovables hagi finalitzat", afirmen.
Més enllà de la pèrdua de les terres, els agricultors i ramaders es queixen que el PLATER impedirà que els propietaris afectats puguin desenvolupar els seus projectes a "casa seva". "Si inverteixes en terrenys afectats no tens cap certesa que els diners tinguin un retorn, perquè t'ho poden prendre abans d'amortitzar-los", diuen. Aquest fet podria influir la competitivitat dels ramaders i agricultors i, a la llarga, afirmen, repercutiria en la sobirania alimentària del país. "Amb els diners que ens poden donar de les terres no en tindríem prou per comprar-nos uns terrenys nous", exposa Cristina Clavell.
El PLATER, denuncien, tampoc contempla uns perímetres de seguretat amb altres cases o edificacions preexistents. "Les cases poden quedar envoltades per plaques solars, si així ho posa el mapa", explica Clavell. En aquesta línia, la representant montsenyenca de l'Associació Agrària de Joves Agricultors creu que no s'ha tingut en compte l'impacte paisatgístic i que, tot plegat, s'ha dut a terme a l'esquena dels propietaris afectats. "Per fi connectem els ecologistes i els pagesos, l'impacte d'aquest projecte ens ha posat d'acord", diu.
Des de l'Associació Agrària de Joves Agricultors afirmen que el projecte "no s'ha plantejat bé" i Clavell assegura que la sensació entre els afectats és de "ràbia" i "enfadament" generalitzat.
