La Patum i la religió: del Corpus Christi a la Missa Major

Nascuda dels antics entremesos a partir de la nova festa catòlica del segle XIII, la Patum és l'única expressió de les Bullícies del Santíssim Sagrament que continua viva

  • Imatge d'arxiu de la plaça de Sant Pere, durant una Patum Completa -
Publicat el 19 de juny de 2025 a les 10:15

Parlar de la Patum de Berga és fer referència a tradició, història, cultura, i també religió. El Dijous de Corpus -un dels dies més grans de la festa i jornada festiva a la ciutat- coincideix amb la commemoració del Corpus Christi, celebració impulsada des de l'Església Catòlica que serveix per venerar l'eucaristia. L'escenificació a Catalunya d'aquesta festivitat es va fer a través de processons i entremesos que, amb els anys, es van anar popularitzant i deslligant-se del sentit original.

L'evolució d'aquestes representacions van donar com a resultat el que avui dia coneixem com a la Patum, i que es continua celebrant en coincidència amb la celebració catòlica, seguint el seu calendari festiu -60 dies després del Diumenge de Resurrecció-. Com es vincula avui dia la religió amb la festa? Quines són les mostres de fe que encara es preserven dins la Patum?

Tal com ha explicat Roger Cortina, l'origen de la celebració del Corpus Christi se situa al segle XIII, quan el papa Urbà IV la institucionalitza. "Dins la litúrgia popular és una cosa nova, perquè és fora del que s'anava celebrant fins a aquell moment", exposa. De fet, també és innovador el caràcter que se li dona a la festivitat com a tal, perquè es defineix a partir d'un "caràcter triomfalista" aleshores poc usual. "El poble es troba amb una nova festa, diferent de totes les festes que havia tingut fins llavors".

És en el marc d'aquesta nova festivitat catòlica que s'escenifiquen les processons i, en especial, els entremesos. Consistien en unes representacions pensades per divulgar certs missatges i alliçonar la població, de tal manera que aprofundís en el coneixement de les Sagrades Escriptures. "Era una manera d'acostar la cultura religiosa al poble", detalla Cortina, fent referència al baix nivell d'alfabetització que tenia la societat de l'època: "En aquest segle, la gent no sap llegir i no sap escriure. I si anaven a missa, com que es feia en llatí, tampoc entenien res".

Precisament, va ser aquesta nova forma de presentar la fe la quina, probablement, va contribuir a la seva popularització: "L'única manera que fins aquell moment s'havia mostrat la religió era amb actes austers i tristos, amb un component bucòlic i tradicional. I de cop, es presenta una festa triomfalista; una processó totalment diferent, alegre i festiva". És la unió d'aquests dos fonaments els que, segons Cortina, es poden observar en la celebració actual de la Patum a Berga: "Això ens arriba als nostres dies, d'una banda, amb aquests rituals en forma de seguici processional i ordenat, que presenta festivitat i espectacle".

Altres vestigis de la religió en l'actualitat

Més enllà del component cerimoniós de l'actual Patum -que després d'aquells entremesos primitius es va transformar en una mostra més festiva anomenada Bulla per anar guanyant cada cop més pes popular i lúdic- encara es conserven algunes mostres religioses dins el programa d'actes de la festa. El més evident són els oficis previs a Lluïment, com la Missa Major que tindrà lloc aquest dijous, a partir de les 10.30 hores. Segons Cortina, aquesta cita destaca especialment per la interpretació de l'Himne del Sagrat Cor cantat per l'Orfeó Berguedà, una peça de Mn. Marià Miró -diumenge és el torn de la Missa Patumaire-. És després d'aquesta primera cerimònia que "es fa l'exposició de la Custòdia de Berga", una peça que, justament, inclou elements de la comparseria de la Patum a la seva base.  

També mantenen aquest lligam les figures dels administradors, ja que segons Cortina, "no deixen de ser una part important lligada a la part religiosa de la festa". En aquest sentit, a banda de representar els quatre barris antics de la ciutat, la col·lecta que feia cada parella per pagar un dels dies de la festa servia per finançar també el predicador de cada dia. "Avui en dia, si fas una festa major faràs venir al grup de moda. Doncs en aquells moments es buscava qui està de moda a l'hora de predicar, i fer venir aquesta persona costava uns diners", detalla, afegint que aquesta situació despertava també "una mena de competició" per veure quina parella guarnia millor l'església el seu dia o col·locava més ciris a l'altar, a més de fixar-se en els llaços de roba amb els quals s'obsequiava els assistents a la pregària.

D'altra banda, aquest 2025 s'ha tornat a vincular l'elaboració de la catifa floral amb l'escenari del Corpus. La tradició es va recuperar fa uns anys, dins el calendari d'actes del cicle de La Patum tot l'any i per l'impuls del veïnat del Barri Vell, si bé es feia al tomb del Ple de l'Ascensió. Enguany, la cita s'ha traslladat dins el marc de la Patum, pel fet que és la finestra quan s'elaboraven antigament. La d'aquest 2025 té el Tabaler com a protagonista.

 

  • La catifa floral d'aquest 2025 a l'Església de Santa Eulàlia

De fet, la guarnició dels carrers amb catifes florals era un dels elements distintius de la festa en l'antiguitat. Servia per decorar el pas de la processó, perduda amb els anys. "Després de la mà d'anys que no s'ha fet, tornar a recuperar una mínima processó com es feia abans és molt difícil", reconeix Cortina al voltant d'aquest acte, fent referència a l'actual agenda de la Patum, que s'ha estès i guanyat activitats -especialment enfocades a la cultura popular catalana, com l'exemple de les audicions de sardanes- que fan que "encabir una altra vegada la processó aquí dintre sigui molt complicat". Segons explica, les processons se solien celebrar el dijous i el diumenge a la tarda: "Com dius a la gent avui en dia que a les 5 de la tarda has de tornar a ser a la plaça de Sant Pere, després d'haver anat a Lluïment i dinat, per anar amb una processó? No és senzill".

En tot cas, malgrat els canvis i les transformacions en aquests més de 600 anys d'història, la Patum de Berga continua sent l'única expressió amb arrel en les antigues Bullícies del Santíssim Sagrament que tenien lloc a Catalunya que es manté viva.