Les darreres eleccions locals van portar un canvi de color a Puig-reig. El consistori del municipi al Baix Berguedà tancava els vuit anys a l'alcaldia de Josep Maria Altarriba (Amb tu fem Puig-reig), que va passar el lideratge a Elisabet Teixidor. Però seria Eva Serra (Avancem Junts) qui entomaria la vara, formant un equip de govern de sis regidors (l'oposició en suma cinc).
La situació de majoria absoluta ha permès impulsar algunes de les actuacions previstes per la formació, que promulgava per poder donar resposta a les inquietuds de tots els veïns de la població i per fer possible un consistori que atengués de forma transversal les necessitats dels residents. Ara bé, els desacords exposats sovint pel grup de l'oposició i les manifestacions contràries d'una part dels habitants respecte de certes iniciatives també han marcat la primera meitat del mandat actual.
Iniciatives per marcar el nou camí
El municipi de Puig-reig té la particularitat que, més enllà del poble, consta de set colònies: Cal Prat, Cal Casas, Cal Pons, Cal Marçal, Cal Vidal, Cal Riera i l'Ametlla de Merola. Aquesta situació ha propiciat que, en els nuclis més actius, hi hagi un gran teixit associatiu. I aquestes entitats promouen una agenda de festes i celebracions que el consistori ha protegit i potenciat, donant com a resultat un dels calendaris d'actes i activitats més vius de tota la comarca. La Corrida, el Vieerfest, la Festa de la Novel·la Històrica, la Festa dels Templers, la Fira de Sant Martí, Santa Marta o el Festival Internacional de Cant Coral en són un exemple. També cal fer esment de la Festa Major de Puig-reig, que l'any 2024 va incorporar novetats que s'han replicat enguany, com la recuperació del Carrilet o la definició d'un programa pensat per a totes les edats.
En termes d'obres i urbanisme, la tasca dels dos primers anys ha inclòs actuacions dins el marc de la seguretat viària, per a la millora de la xarxa d'aigua, per adequar els equipaments públics -són exemple la transformació del vestíbul del Teatre de l'Ametlla i els treballs als vestidors del pavelló- i altres mesures per la lluita contra el canvi climàtic. També s'ha treballat en l'estabilització laboral i cobertura dels serveis dins l'estructura del consistori, i s'ha avançat en licitacions importants pel municipi com la recollida de residus -a més, s'ha definit la deixalleria mòbil, que ja no penja del Consell Comarcal-.
Així mateix, també hi ha altres projectes que, si bé s'han posat sobre la taula, encara no han començat a prendre forma. Un és la construcció d'una pista d'atletisme a tocar del Camp de Futbol Municipal, inclosa en el pressupost d'enguany. També s'han fet els primers passos per a aconseguir quatre habitatges de lloguer assequible reconvertint l'antiga fonda de Cal Pons, constant d'un primer projecte elaborat per la Diputació de Barcelona. Precisament, aquesta acció es desenvoluparia en una de les colònies industrials, que Serra ja va marcar des d'un inici com a prioritari l'objectiu d'incentivar-les i promoure'n la vitalitat.
- Imatge d'arxiu d'una votació al ple de l'Ajuntament de Puig-reig
- Manel Iglesias
El projecte de l'antena: punt d'inflexió?
S'escau que, d'ençà de la primavera de 2025, han coincidit les dues majors polèmiques -amb mobilització ciutadana inclosa- des que va engegar el mandat ara fa dos anys. D'una banda, alguns veïns de l'Ametlla de Merola van manifestar el seu desacord amb el projecte per a la construcció d'una depuradora a la colònia, perquè consideraven que la ubicació escollida no era l'adequada i calia explorar altres espais.
L'Ajuntament de Puig-reig va promoure una reunió de poble a càrrec dels serveis tècnics de Medi Ambient del Consell Comarcal del Berguedà, administració responsable de la gestió de les aigües residuals sota l'encàrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua, i van acordar plantejar a aquest ens un nou espai que sí que convenç el veïnat i també tindria les condicions necessàries, a tocar de les fàbriques.
Precisament, a inicis del mandat, el veïnat de la colònia també va protestar per la tala d'uns arbres en el camí cap al nucli, acció emmarcada en la prevenció d'incendis. Les desavinences en aquest sentit han quedat del tot enterrades aquesta primavera, amb la plantació de nous exemplars a la colònia, aprofitant la recuperada Festa de l'Arbre.
Ara bé, el principal cavall de batalla que ha tingut -i té- sobre la taula l'equip de govern és pel projecte d'instal·lació d'una antena de telefonia. L'esclat de l'enrenou va ser al ple ordinari del març, quan l'oposició va manifestar el seu desacord al voltant de la ubicació de l'aparell, necessari per millorar la cobertura en un municipi que sovint té problemes de connectivitat. La polèmica es va propulsar amb l'aparició en escena d'una plataforma ciutadana que no vol ni imaginar que l'antena se situï al turó sobre Cal Sastre de la Costa. La iniciativa ciutadana va començar a mobilitzar-se a xarxes socials i en trobades amb l'objectiu de forçar la celebració d'una consulta popular.
Per a argumentar la petició, han recollit més de 800 signatures que, si bé el govern assegura que tindrà en compte, encara està reflexionant des del punt de vista jurídic com entomar-les. En tot cas, el que sí que va promoure la corporació local és una reunió tècnica amb experts de la matèria vinculats amb la Generalitat, que si bé va ajudar a esvair certs dubtes no va acabar de convèncer els més contraris al projecte. El darrer moviment va ser la moció de l'oposició per valorar un canvi d'ubicació, que no va prosperar.
Cap manifestació sobre els pròxims comicis
En aquests moments, cap dels grups municipals s'ha expressat públicament en relació amb les eleccions de 2027. L'alcaldessa sempre s'ha mostrat partidària d'enfocar-se en la tasca dins l'Ajuntament i el dia a dia del poble. I des de l'oposició, no han fet cap avançament ni han mogut fitxa sobre la qüestió. Tampoc hi ha certeses al voltant del nombre de candidatures que hi pot haver, ja que si bé la diversitat en la representació ha anat a la baixa al consistori (el 2011 van resultar quatre grups diferents, el 2015 en van ser tres i des del 2019 en són només dos) no seria sorprenent que altres formacions amb posicions consolidades arreu de la comarca es postulessin o, fins i tot, que pugui néixer alguna agrupació d'electors que sacsegi el panorama de la política local puig-reigenca.
