Al Berguedà, el poble de Peguera, desenes de persones s'hi concentren aquest diumenge per dinar plegats, veure teatre o ballar. La particularitat, però, és que a Peguera des de 1968 no hi viu ningú. Amb la fi de l'activitat minera a la zona, aquest petit nucli de Fígols va quedar deshabitat.

Unes 2.000 hectàrees de bosc, incloent-hi tot el poble de Peguera, eren propietat d'un xeic àrab que ho va comprar el 2003 per 3,6 milions d'euros per a convertir el poble en un complex hoteler i turístic. Les traves burocràtiques van alentir les aspiracions del xeic, que va acabar desistint del projecte. Ara la propietat torna a estar a la venda.

La recuperació de les festes i la història

Des de fa 27 anys l'Antonio Casòliva i la seva família mantenen viva la festa del poble cada últim diumenge de juliol. El seu fill i un dels principals organitzadors, Toni Casòliva, explica a l'ACN que veure any rere any el reguitzell de gent que hi va "posa la pell de gallina".

L'Antonio Casòliva recorda que a Peguera quan feien festa major venien els cunyats dels pares, amics, s'hi deia missa i feien també un ball amb alguns músics que pujaven fins al poble. Si algun any plovia anaven a celebrar la festa i ballar a Can Pejorell, però avui la majoria de teulades són a terra i només queden dempeus alguns murs empedrats.

No va ser fins a finals dels 90 que la festa major es va poder recuperar. "Van començar un petit grup amb una taula i de mica en mica s'ha anat afegint gent", explica Otger Calduch, alcalde de Fígols. Calduch valora que va ser "una iniciativa que va sortir del poble i la gent de Peguera", i afegeix que quan es va consolidar, el consistori ha ajudat econòmicament perquè pugui tirar endavant.

El poble de Peguera també és conegut perquè hi va néixer Ramon Vila Capdevila, conegut més popularment com a Caracremada, un anarcosindicalista que va protagonitzar diferents revoltes obreres al Berguedà, va lluitar en la Guerra Civil i va formar part també de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial.

Una festa que s'actualitza any rere any

Otger Calduch explica que la iniciativa de mica en mica ha anat arrossegant la gent de la zona. "És un indret molt bonic, molt conegut a la comarca. És un lloc de trobada i de rutes per anar a peu. Calia facilitar que tirés endavant".  

D'aquella festa original amb un ball i la missa, el batlle explica que s'hi ha anat afegint propostes. Des de jocs per als nens, fins a un concurs de cartes, un dinar popular on cadascú es porta el menjar, fins a un taller d'herbes remeieres, una demostració de culleres de fusta o el tradicional ball.

La novetat d'aquest any ha estat l'espectacle "Llegendes de Peguera", que ha anat a càrrec de la Companyia d'Arts Escèniques de Casserres. Una de les històries que s'ha volgut recuperar girava al voltant d'una ogressa vegetal, que vivia a prop de Fumanya. L'alcalde lamenta que moltes d'aquestes llegendes s'hagin anat perdent, però aquesta es va poder recuperar amb l'ajuda de l'arxiver i historiador berguedà Albert Rumbo.