S'estan produint moviments de fons molt rellevants en el món econòmic. Són operacions estratègiques, amb visió a llarg termini i un clar protagonista: CriteriaCaixa, el hòlding inversor de la Fundació la Caixa. L'abril passat es va conèixer, en el context de l'entrada d'un fons sobirà saudita, l'aposta del hòlding que presideix Isidre Fainéper incrementar la seva participació a Telefónica fins al 5,007% i aquest maig s'ha oficialitzat la voluntat d'assolir fins al 10% de la companyia. No seria el darrer moviment i es va produir només dos mesos després de l'arribada de l'executiu Ángel Simón com a nou conseller delegat de Criteria.
Divendres passat, just quan se celebrava la darrera de les Jornades del Cercle d'Economia, el hòlding anunciava també l'adquisició del 9,6% d'ACS, la gran multinacional de les infraestructures que presideix el president del Reial Madrid, el magnat Florentino Pérez. Una altra operació en marxa és reforçar la presència a Naturgy, actualment del 27%. Què significa aquesta aposta inversora? L'economista Jordi Alberich, responsable de l'Institut d'Estudis estratègics de la patronal Foment del Treball, i Alfonso Fernández, de la Comissió d'Economia Financera del Col·legi d'Economistes, analitzen els motius dels moviments de Criteria i ens ajuden a entendre'n la rellevància.
Una gran aliança entre la Moncloa i la gran empresa
La notícia de l'adquisició de prop del 10% d'ACS per Criteria va arribar a les Jornades del Cercle poques hores abans de la intervenció del president espanyol, Pedro Sánchez, que va clausurar l'encontre. La coincidència, ni que no fos buscada, convertia l'escena en un símbol d'una gran aliança entre el poder polític i la gran empresa. En el cas de l'operació a Telefónica, que l'estat i Criteria van a l'una és ben explícit. El hòlding iguala la seva presència a la companyia equiparant-se amb la participació de la SEPI i amb la saudita STC, l'entrada de la qual havia inquietat profundament la Moncloa per la pèrdua de control espanyol d'una companyia estratègica.
Alberich assenyala que "aquest tipus d'operacions no es fan sense acord amb el govern i s'emmarquen en els nous paràmetres de la globalització: una aposta ambiciosa pels grans emporis industrials i per protegir sectors estratègics, amb companyies arrelades al territori i una mirada a llarg termini". Aquesta "coalició" entre el poder públic i un gran actor econòmic té en el tàndem Fainé-Simón uns rostres clars. Simón és un home amb bones connexions amb l'entorn socialista.
Fernández coincideix en aquest vincle entre el poder polític i l'econòmic: "En els darrers anys, amb el creixement de la incertesa en el pla internacional, la geopolítica ha entrat de ple en el disseny de les grans operacions financeres i els governs no volen perdre el control de sectors essencials. Volen que siguin les grans companyies nacionals les que pilotin aquest tipus d'operacions".
Un gir neokeynesià
Alberich apunta, en una línia més ideològica, el que hi ha al darrere en aquesta nova cultura de la globalització: "Hi ha la idea de no repetir els errors de la crisi financera del 2008, que van dur a la recaiguda del 2011. Després de la pandèmia, s'ha imposat una mena de neokeynesianisme, un cert consens sobre la idea que els mercats s'han de regular". Aquesta percepció lliga amb el neguit d'un sector de les elits que el capitalisme necessita "relegitimar-se". El triomf d'un capitalisme dominat per fons d'inversió financers desarrelats i enderiats pel negoci a curt termini i no per l'estratègia industrial, estaria en l'origen de la desafecció ciutadana i l'auge dels populismes.
Estabilitat i dividends
Una altra clau que impulsa els moviments de Criteria, explica Alfonso Fernández, són els canvis produïts en el sector financer i la reorientació del negoci de la banca: "En una tendència baixista dels tipus d'interès, animada des del Banc Central Europeu, el sector financer veu menys atractiu apostar pel crèdit i no es vol exposar, i aposta per invertir en empreses molt estables i segures, poc sotmeses a inestabilitats i que donen una alta rendibilitat en dividends, amb objectius a llarg termini".
La importància de disposar de centres de decisió
En aquest context, contrasta de ple amb el significat de les operacions de Criteria l'operació engegada pel BBVA per quedar-se el Sabadell, que ha trobat contestació política, i com pot afectar el territori. Alberich subratlla que "malgrat els compromisos, cal recordar que el BBVA, quan va fer-se amb Banca Catalana i Catalunya Caixa, va assegurar que el territori no es veuria perjudicat, que mantindria l'obra social, però no ho va fer". El responsable de l'Institut d'Estudis Estratègics de Foment destaca que "l'aposta de Criteria implica que Catalunya disposa de centres de decisió, el que vol dir tenir poder econòmic".
D'aquí l'enorme consens que ha rebut l'operació de Criteria amb ACS i el rebuig frontal de l'opa del BBVA. Un rebuig que va subratllar fa uns dies el conseller delegat el del Sabadell, César González-Bueno: "De la CUP al PP". En tot cas, els darrers moviments econòmics entorn de Criteria es produeixen quan la política catalana ha entrat en una nova etapa, que des del món empresarial s'ha saludat com de "normalització". Caldrà veure si també el poder econòmic recupera a Catalunya l'embranzida perduda.
- 8 de març: Criteria anuncia que ha obtingut un benefici net consolidat de 1.910 milions d'euros el 2023, un 59% més que el 2022. L'ingrés per dividends que ha rebut de les seves participades durant el darrer exercici se situa en 1.114 milions, un 33,6% més que l'any anterior: de CaixaBank, 558 milions; de Naturgy, 388 milions; de Telefónica, 42 milions; de The Bank of East Asia, 32.
- 2 d'abril: el hòlding confirma la seva voluntat de romandre com a inversor a llarg termini de Naturgy, on és el primer accionista. Els analistes assenyalen que Criteria vol passar del 27% a prop del 40% de la companyia que presideix Francisco Reynés.
- 8 d'abril: Criteria assoleix el 5,007% de Telefónica. Fins ara disposava del 2,69% de la companyia. Isidre Fainé continuarà com a conseller. Si fins ara ho era en representació de CaixaBank, ara ho serà en nom de Criteria. És el conseller de més antiguitat en el consell de l'operadora de telecomunicacions espanyola.
- 30 d'abril: el hòlding entra en el capital del grup de bellesa i perfums Puig, que surt a borsa. Ho fa amb una participació del 3,05% i hi invertirà 425 milions.
- 16 de maig: Criteria dona un nou cop d'efecte i anuncia que es fa amb el 17% d'Immobiliària Colonial (fins ara en tenia el 3%), convertint-se en el primer accionista de la companyia. L'aportació econòmica serà de 350 milions, però apostarà també vuit immobles de la filial immobiliària ImmoCaixa, el que sumarà un total de 622 milions.
- 24 de maig: el hòlding presidit per Fainé fa públic que adquireix el 9,6% d'ACS, la companyia de Florentino Pérez, per un import de 983 milions. Esdevé així el segon accionista de la multinacional que el 2023 va facturar 35.700 milions i té una plantilla de 135.000 persones. Fainé serà al consell.