La decisió de la Fundació la Caixa i de Criteria -de la qual és accionista única- de retornar la seu social a Catalunya té un enorme significat polític i anuncia retorns imminents de més empreses. El patronat, presidit per Isidre Fainé, ha adoptat la decisió per unanimitat. L’esdeveniment ha estat rebut amb satisfacció pel món polític i econòmic, amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, al capdavant: “Quan es fa feina i no es fa soroll, les coses s’acaben encarrilant”.
El 21 de gener passat, el Banc Sabadell va sorprendre amb l’anunci del seu retorn a Catalunya, fet enmig de l’opa hostil del BBVA. El seu president, Josep Oliu, li ho havia fet saber poc abans al president Illa. Després d'aquest moviment del banc vallesà, se n'anunciaven d'altres. Aquestes són les claus principals que expliquen aquest darrer moviment del poder econòmic.
Palau i patronal, estratègies sincronitzades
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, donava per fet recentment la imminència de nous retorns. Foment ha estat, de fet, la primera entitat econòmica a aplaudir la decisió de la Fundació. Sens dubte, Palau i la patronal han sincronitzat estratègies per facilitar el retorn de les empreses. El discurs de la "nova normalitat" emès des del Govern Illa, en un context de serenor institucional, ha encaixat bé amb el que desprenia Foment, on Sánchez Llibre va fer del retorn de les seus un dels objectius centrals del seu mandat.
El poder financer, mascaró de proa
La tardor del 2017, les entitats financeres van ser les més sensibles a les tensions polítiques del moment. Els riscos que tot procés secessionista implica pel que fa a la seguretat jurídica va fer que el Banc Sabadell i, tot seguit, CaixaBank, decidissin traslladar la seu. Des de tots dos bancs sempre s’ha subratllat que el negoci bancari es basa en la confiança dels accionistes i que aquell octubre de conflicte entre Catalunya i l’Estat, es va haver de respondre a una perillosa fuga de capitals. Ningú ho va expressar de manera més gràfica que Josep Oliu: “Abans de romanticismes, cal protegir el negoci”.
El factor Criteria, pista d’aterratge
El retorn de Criteria, el hòlding que aplega totes les participades per la Fundació la Caixa, pot ser una veritable pista d’aterratge per a les grans companyies. Criteria té el 31,17% de CaixaBank, el 17,32% d’Immobiliària Colonial, el 26.71% de Naturgy, el 9,99% de Telefónica, el 99,52% de Saba, el 15% d’Agbar (que ja ha tornat), el 9,36% d’ACS, entre d’altres. La pressió sobre companyies que van traslladar la seu el 2017 serà ara enorme. Si torna Criteria, com s’explicaria que no tornessin les companyies participades?
Fa pocs dies, el 20 de febrer, el president de Naturgy (antiga Gas Natural), Francisco Reynés, assenyalava sobre el possible retorn, encara sota l’efecte de la decisió del Sabadell: “No ho hem debatut. Ho debatrem quan toqui i farem el que hàgim de fer”. Unes paraules que potser aleshores no deien molta cosa, però que tot just ara cobren un altre sentit.
Normalitat i nova estratègia
El retorn a Catalunya s’afegeix a un moment determinant a la Fundació la Caixa, que ha engreixat una estratègia d’increment de la seva penetració a les participades. La designació com a conseller delegat de Criteria d’Àngel Simón, sota la presidència de Fainé, ja va ser un anunci de decisions rellevants. El 2024 ha estat un any de grans decisions al hòlding, que ha incrementat la seva participació fins a gairebé el 10% a Telefónica, pràcticament la mateixa participació que hi té la SEPI, i coincidint amb l’entrada de la saudita STC, que el govern espanyol vol tenir sota els focus. Fa temps que també s’especula amb un increment de l’actual 27% a Naturgy.
CaixaBank, no
La Fundació la Caixa, sí, però CaixaBank no o encara no. L’entitat que presideix Tomàs Muniesa va ubicar la seu a València i en cada compareixença informativa la cúpula s’ha refermat en la seva decisió. Quan es va anunciar el retorn del Sabadell, CaixaBank va mostrar el seu “respecte absolut per les decisions que prenen altres entitats”, però que “la nostra seu està a València amb caràcter indefinit i no està sota revisió”.
Respecte del Sabadell, recentment, el secretari general del Col·legi d’Economistes, Àngel Hermosilla, recordava que es tracta de dos models molt diferents: “CaixaBank té una vocació de penetració estatal més gran i, sense entrar en el terreny polític, té menys estímuls per tornar a moure la seu”. En canvi, ja apuntava que el cas de la Fundació la Caixa era diferent. Amb la seu traslladada a Palma el 2017, en els cercles econòmics es considerava molt més factible un retorn.
Moncloa-Fainé: bona sintonia
La decisió de la Fundació la Caixa subratlla un element rellevant: la bona sintonia entre el poder polític i Isidre Fainé. De fet, cap dels moviments efectuats el darrer any per Criteria es poden desvincular d'un bon canal de comunicació entre la Moncloa i l'entitat financera. Cal recordar el canvi produït a Telefónica, amb l'arribada de Marc Murtra a la presidència de l'operadora. Un canvi de peces que Fainé no va entrebancar, en un clima d'ajuda mútua.